Diuen que el PNB ha deixat per al moment de la votació al Senat espanyol les negociacions per a portar més diners al TAV. En aquesta ocasió, es preveu que el tren s'incorpori a les capitals, juntament amb el metre que no necessiten els ciutadans a Sant Sebastià, el Supersur que gairebé ningú utilitza en la zona de Bilbao... les empreses de sempre tenen els seus beneficis assegurats durant anys.

Mentrestant, la lluita dels cuidadors no es deté, encara que no se'ls doni la ressonància que mereixen i es mereixen –que sembla que la vaga del metall de Cadis tingui més inclinació i repercussió–. Per a millorar el servei en les residències d'ancians, per a dignificar el sector amb els convenis territorials, per a millorar les condicions del personal de neteja... Totes elles són lluites cap a un altre sistema.

En els pressupostos de 2022 no parlar de les necessitats dels cuidadors, no compromís, no finançament. Diuen que són pressupostos contra la crisi, però sobre la crisi de cura no hi ha res. Ni en els acords aconseguits a Madrid ni per a Navarra ni per a la CAPV.

Els cuidadors ens han demostrat que necessitem un nou sistema de vigilància i lluita contra la lluita. Tant en el moviment feminista com en els sindicats bascos, s'està pensant i discutint en el sistema per a assegurar les cures, repartir les responsabilitats i tasques de cura entre tots i millorar les condicions de vida dels cuidadors.

Les bones paraules no han faltat en les institucions. Però? L'ordenació del sistema públic basc de vigilància serà el resultat de tot un camí. Han perdut una oportunitat única per a demostrar que estan disposats a impulsar i canalitzar aquest camí també des de les institucions. No es necessita massa diners per a posar en marxa el camí, però sí voluntat política de centrar les cures.