Diversos treballs de construcció exigeixen “mà d'obra no qualificada”. Un arquitecte mai donaria suport a aquesta afirmació, perquè creu que la superposició d'un maó sobre un altre requereix un art i un saber determinat, perquè l'arquitecte exigeix tantes altres tasques a la paret que es pretén sostenir. El constructor, per part seva, cerca la solució que menys maldecaps li doni la paret, per a evitar problemes futurs i buscar la que li resulti econòmicament més rendible. La veritat és que les nostres cases i els edificis del poble es continuen construint amb les mans, amb l'ajuda de la maquinista, i que per tant poden fer-ho “qualsevol” amb les mans, però, sobretot, ho farà un treballador preparat per a treballar en condicions dures de treball, amb pluja, fred, sota el sol. I en molts casos amb el risc de caiguda de la bastida.

La construcció d'habitatge és avui una obra que aporta diners, però també és una obra de gran responsabilitat. Tots els arquitectes sabem els problemes de judici que pot implicar el nostre treball, fins i tot durant el procés de construcció de l'obra i en finalitzar la mateixa. A més de la seguretat civil, es redacta un document específic per a les mesures de seguretat en la construcció d'edificis, que ha de ser certificat per una persona. No obstant això, la temptació d'estalviar en seguretat és excessiva. Sense menyscapte de la responsabilitat del constructor, la societat demanda la construcció d'edificis i cases en terminis molt curts i els preus dels treballs de construcció sempre ens semblen cars. El valor de l'abaratiment i la rapidesa a vegades és la vida del treballador.