Solomon R. La Fundació Guggenheim neix en 1937 amb l'objectiu de promoure l'art modern. Segons es pot llegir en la seva pàgina web, actualment compta amb tres museus, un a Nova York, Venècia i Bilbao, i està en marxa el projecte d'ampliació de la quarta edició d'Abu Dhabin. Hi ha hagut altres Guggenheim, també altres projectes, però estan tancats o suspesos.

La pàgina web no diu res sobre la construcció d'un nou museu a l'entorn d'Urdaibai, i la resposta dels gestors del museu Guggenheim de Bilbao a les preguntes d'ARGIA és similar: “Encara no hem anunciat res davant els mitjans de comunicació i no tenim res a dir sobre el tema”. No obstant això, les característiques principals d'aquest projecte són ben conegudes. Juan Ignacio Vidarte, Director General del Museu Guggenheim Bilbao, va presentar al juny el projecte als membres del seu patronat, i la majoria dels mitjans de comunicació el van donar a conèixer. Així mateix, la “expansió discontínua” del Guggenheim, que alguns utilitzen aquest eufemisme, ha estat objecte de debat durant aquests mesos en les Juntes Generals de Bizkaia, després de l'oportunitat dels representants dels seus grups polítics de conèixer el projecte des de la boca de Juan Ignacio Vidarte.

La Diputació considera
que si es fa un projecte estratègic, el Guggenheim d'Urdaibai no tindrà una seu única, sinó dues, a cinc quilòmetres de distància: Drassana de Murueta en l'horta esquerra de la ria i fàbrica abandonada de l'empresa Dalia a Guernica. Per tant, no hi ha nous edificis. La visita es complementa amb la ruta verda que hi ha entre tots dos espais. Els promotors preveuen una durada de cinc anys i una afluència anual de 140.000 visitants.

La Fundació Guggenheim ha anunciat un pressupost de 127 milions d'euros per a la construcció del nou museu doble. D'ells, 81 s'espera obtenir de fons europeus Next Generation, i el projecte ja està inclòs en la llista presentada pel Govern Basc a la Unió Europea per a aquests fons. En qualsevol cas, el diputat general de Bizkaia, Unai Rementeria, ha assenyalat que el projecte “sí o sí que” ha de tirar endavant, amb o sense diners d'Europa, a curt o llarg termini, “perquè és bo per al nostre territori”.

Un altre “contenidor”, “No té el nostre
àmbit cultural necessitats més urgents?”, va preguntar Haizea Barcenilla, professora de la Facultat de Belles Arts de la UPV, en un article d'opinió publicat en Berria el 23 de juny. L'encapçalat, que no pot ser més significatiu: “No hi ha diners públics al Guggenheim d'Urdaibai”. “No hem vist amb el tancament –deia Barcenilla– que els nostres creadors absolutament vulnerables s'han quedat sense res, perquè no hi ha un sistema fiscal que normalitzi el seu treball? Seria molt més lògic que els fons europeus servissin per a orientar una anàlisi exhaustiva d'aquest sistema i una reorganització bàsica”.

El company de Barcenilla, Ismael Manterola, comparteix aquesta opinió: “Diria que no és un moment molt adequat per a gastar els pressupostos culturals en aquesta mena de grans infraestructures culturals, en aquest petit poble els tenim suficients”. De fet, Manterola recorda el moment de la inauguració del Guggenheim de Bilbao: “Es va obrir en 1997, i des de llavors, Artium, Tabakalera… Estem ben equipats amb contenidors. Jo crec que una altra seria excessiva”.

Más que contenidors, el professor de belles arts diu que és hora d'atendre els continguts. “Programacions, col·leccions… Cal prioritzar-les per a solucionar l'actual desequilibri, perquè s'oblida als polítics que els contenidors cal omplir-los i que això també necessita pressupost”. No tan gran com el manteniment d'infraestructures, segons Manterola: “S'estima que es gasta un 70% en el manteniment de les infraestructures i només un 30% en els continguts”.

Segons el citat article d'opinió d'Haizea Barcenilla, “el museu Artium, per exemple, va necessitar 151.657 euros en 2019, només per a les despeses de proveïment, és a dir, per a obrir la porta i encendre la llum”. Considera que les grans infraestructures condicionen totalment els pressupostos culturals, ja que suposen una despesa fixa i inevitable. “Qui mantindria el Guggenheim d'Urdaibai?”.

Cultura o turisme?
“Estem a favor d'aquest projecte, perquè és rodó. Dona suport a la cultura, especialment als joves creadors, sota l'auspici d'una marca de referència en el món de l'art”, va afirmar el diputat general Unai Rementeria en la seva intervenció en les Juntes Generals de Bizkaia el passat 30 de juny. Ismael Manterola no coincideix amb les paraules de Rementeria: “El projecte Guggenheim té moltes llacunes que no es cobriran a través d'un altre Guggenheim. La franquícia no té comunicació amb la xarxa local, les exposicions no són creades, sinó importades de fora… Hem de duplicar tot això?”.

Segons Haizea Barcenilla, “fa anys que en plantejar les principals infraestructures i projectes estratègics no es pensa ni en els receptors bascos, ni en els amants de la cultura local, ni en la transmissió cultural. Es pensa en els hams per als turistes”. La Diputació Foral de Bizkaia, sense esmentar el “turisme”, defensa el projecte Guggenheim d'Urdaibai, entre altres coses perquè ajudarà a enfortir l'activitat econòmica de Busturialdea, però els grups de l'oposició són escèptics.

“Ens sembla ingenu pensar que el Guggenheim d'Urdaibai tindrà tanta influència com el de Bilbao”, afirma Héctor Fernández, juntero d'Elkarrekin Podem, “i, d'altra banda, no creiem que des del punt de vista econòmic el de Bilbao hagi portat tanta riquesa, la fama sí que és innegable”.

Control a càrrec de:
“Tant de bo tinguéssim un altre tipus de projectes”, ha reivindicat Fernández, “més oberts, més dispersos, més petits... que podrien canalitzar-se amb els diners europeus per a la promoció de la cultura en Bizkaia si s'arriba a aquests diners”. De fet, el membre de Podem, en la línia marcada per Haizea Barcenilla i Ismael Manterola, creu que la manxa dels fons Next Generation es lliurarà a qui menys el necessiti. “El Guggenheim difícilment serà la solució als problemes de la comarca de Busturialdea. I aquests diners no anirà a l'àmbit de la cultura, sinó al del turisme”.

Héctor Fernández creu que el projecte es durà a terme. “Els decisores ja ho han decidit, i almenys avançarà, però volem que el control del nou museu, en el major grau possible, sigui públic, perquè en la pràctica sabem el que signifiquen les cooperacions públic-privades que tant s'exalten: deixar el país en mans de les empreses”. En aquest sentit, Elkarrekin Podem va presentar una moció en les Juntes Generals de Bizkaia, el mes de juliol passat, sol·licitant tres coses: Integració dins de la Societat Pública Guggenheim BizkaiKOA d'Urdaibai, amb l'exclusiva responsabilitat de la UPV/EHU en la gestió acadèmica del projecte i facilitar la participació de tots els Ajuntaments de Busturialdea en les decisions sobre aquest.

Totes les altres forces polítiques van votar en contra de la moció, per diferents raons, i en alguns casos, malgrat estar d'acord amb algun punt. En concret, el PNB diu que el control públic i la participació dels ajuntaments estan garantits per si mateixos; d'una banda, perquè les intervencions en els edificis que vulguin situar les dues seus del museu dependran de les autoritzacions de les autoritats de Murueta i Guernica. Per cert, els dos ajuntaments, en mans dels nacionalistes, ja s'han pronunciat a favor del projecte.

D'altra banda, pel que fa al camí que unirà totes dues zones, tant el PNB com la pròpia Diputació de Bizkaia recorden que tot el que allí es vagi a realitzar ha de comptar amb l'aprovació del patronat que gestiona la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai i que els ajuntaments de la comarca estan representats en aquesta entitat. De moment, el patronat està mut, esperant que el Guggenheim posi sobre la taula un projecte concret.

I la protecció ambiental?
L'oposició política de Bizkaia vol més. Segons Héctor Fernández, el seu grup polític té la intenció de demanar un referèndum vinculant sobre el projecte a la regió. Per part seva, EH Bildu ha exigit mecanismes de participació no sols dels ajuntaments, sinó també de tots els agents socials de Busturialdea. “Qui ha decidit que es necessiten dos o tres Guggenheim i que cal fer “sí o sí”?”, va preguntar Iratxe Arriola, congressista d'aquest grup, en el debat realitzat al juliol, “sembla que la decisió s'ha pres a molts quilòmetres d'Urdaibai-Busturialdea, sense tenir en compte el model de desenvolupament que cal impulsar en una Reserva de la Biosfera”.

“Almenys caldria impulsar un veritable debat a la regió per a saber quin tipus de desenvolupament volem”, va afegir Arriola. El representant d'EH Bildu es va queixar que en les últimes dècades la gestió de la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai no s'ha ajustat als seus principis. “I ara venen amb el Guggenheim”, va retreure als partits que fan costat a la Diputació “a parlar de turisme de masses”.

La Diputació ha argumentat que el Guggenheim d'Urdaibai no perjudicarà el medi ambient. És més, el projecte augmentarà el nivell de protecció de la Reserva de la Biosfera, va assenyalar Unai Rementeria en la sessió de juny de les Juntes Generals. “Com? Entre altres coses, traient del mateix les activitats industrials que actualment es desenvolupen en el cor de la Reserva”, va assenyalar el diputat general, “convertint la drassana de Murueta en un edifici icònic, recuperant les ruïnes de Dalia…”. Quant a la drassana, la Diputació Foral de Bizkaia diu que la seva paralització no tindrà efectes econòmics, ja que l'empresa ha traslladat gairebé tota la seva producció a la seu d'Erandio.

Encara que no s'han donat a conèixer els detalls del projecte, ja està anunciat que els visitants hauran de recórrer el trajecte entre les diferents seus del museu a peu, amb bicicleta o en vehicle elèctric, limitant el seu número i podent obrir les seves portes només en determinades èpoques de l'any, almenys en la seu de Murueta. És a dir, en la vora de la ria de Guernica. També va destacar Unai Rementeria per a reivindicar que el Guggenheim Urdaibai serà respectuós amb el medi ambient. Per a uns altres, els comptes no són tan clares. A més de les possibles conseqüències d'atreure a milers de visitants, Erroxeli Ojinaga, membre del grup ecologista Zain Dezagun Urdaibai, ha recordat que tot el projecte està en la zona més protegida de la Reserva de la Biosfera. Precisament en un dels anomenats nuclis nuclears. Tal com es pot llegir en la pàgina web de la Reserva de la Biosfera, és on es troben els ecosistemes més fràgils i on la protecció del medi natural és prioritària. En altres paraules, només es permeten activitats que no posin en perill la conservació d'aquests ecosistemes, en teoria, en el lloc triat pel Guggenheim per a la seva difusió. A veure com s'emporta això a la pràctica.