Mitjançant aquesta llei, les plataformes passaran de ser intermediàries a ser responsables dels continguts existents en els seus sistemes. Per tant, les plataformes han de protegir les persones o entitats propietàries de drets d'autor, i no poden permetre pujar o emetre directament continguts que vulnerin aquests drets. Podran ser castigats amb la pena de llei els qui no la tinguin en compte.

La llei té els seus avantatges i inconvenients. Per a qui és perjudicial? A curt termini per a les grans plataformes, que perden poder per a impulsar el seu model de negoci. A curt termini, fins i tot per a aquelles persones que han creat la seva pròpia vida dins de les plataformes i entorn d'aquests continguts. A mitjà termini, per a tots, a mesura que es desenvolupa la censura algorítmica.

A qui beneficia aquesta llei? A curt termini per als propietaris de continguts, moltes vegades no autors. Potser perquè amb el temps poden explorar vies per a promoure nous models de negoci per als seus autors.

Podríem aconseguir el mateix resultat sense desenvolupar la censura algorítmica i sense perjudicar aquests emprenedors utilitzant avui la seva forma de vida amb el contingut dels altres?

No soc expert en algorismes, però si es pot realitzar una censura algorítmica, per què no desenvolupar el pagament algorítmic? A Jarom Lanier li he escoltat moltes vegades aquesta idea. Que haurien de ser grans plataformes les que hagin de pagar, perquè són les que més es beneficien dels seus continguts.