La de Via Pagesa és una proposta de les autoritats mundials al congrés COP26 celebrat a Glasgow sobre remediació al canvi climàtic (no deixant clar que els principals responsables de la destrucció ecològica i social són les multinacionals i les autoritats polítiques al seu servei).

El nucli de la reivindicació és que acceptant que la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, principalment CO₂ i metà, és el més urgent per a evitar els danys més severs al canvi climàtic, els baserritarras demanden que es prevalgui la promoció d'un “millor ús del sòl”. En això s'han sumat cada vegada més els científics a la gestió del sòl, ja que, d'una banda, el mal ús del sòl agreujarà el mareig del clima i per un altre, amb una bona gestió, els sòls contribuiran molt a enterrar l'excedent de CO₂ en l'atmosfera. Com no hem posat més l'accent en aquest missatge en la notícia i anàlisi del canvi climàtic enmig de la inundació?

La importància del sòl en la biosfera del planeta s'explica amb mestratge en el llibre antològic publicat aquest mateix any per la biòloga i investigadora francesa Marc-André Selosse: El seu monde és L´origini. Uneix histoire naturelle du sol à l’intention de ceux qui le piétinent (“L'origen del món. La història natural del sòl, explicada pels qui la pressionen”). Des del principi adverteix que el ric ecosistema del sòl té un gran problema: no sols no ho veiem, sinó que no coneixem la major part de la biodiversitat que té el planeta, la que tenim als nostres peus.

Per a començar, les plantes que tenim a la vista a penes les coneixem íntegrament, ja que de mitjana un terç de la biomassa d'una planta està constituïda per arrels subterrànies. Els que alguna vegada hem vist un arbre arrencat pel vent, hem cregut que se'ns ha explicat completament amb les seves arrels, però les venes més gruixudes i fortes quedaven ocultes, la major part de la xarxa subterrània. Si això és així amb les plantes, el nostre desconeixement dels éssers que viuen totalment enterrats, inclosos els científics, és molt major.

Quant als animals que viuen en la foscor, són els més grans, encara que molt pocs els més petits que el cuc, i especialment els microbis. “XIX. Malgrat el treball realitzat pels científics des del segle XX –diu Seloss– ens queda conèixer el 90% de tots els microbis que existeixen, i en concret, arriba al 99% dels quals viuen en els sòls! En cent anys hem conegut menys de l'1% de les espècies microbianes”.

Els animals i els fongs no vegetals viuen en secret, els micelis que veiem les ‘flors’ d'alguns d'ells, però no els estenen en el subsol, que formen xarxes molt freqüents: el pes de tots els miceli enterrats en una hectàrea pot igualar… deu vaques! En l'equilibri climàtic del planeta tenen una importància fonamental la gran massa d'éssers subterranis, vius i morts en vies de reciclatge.

CORRUPTES SUBTERRANEOS

Els gasos que provoquen l'escalfament del planeta, al marge del vapor d'aigua, són principalment tres. D'una banda, el diòxid de carboni CO2, que malgrat estar en l'atmosfera en quantitats petites, produeix el 26% de l'efecte d'hivernacle. Els altres dos són el metà i l'òxid nitrós N2O, encara que en menor concentració són responsables del 6% de l'escalfament, molt perillosos per la seva llarga supervivència en l'atmosfera.

En 2015, en vespres del congrés COP21, el ministre francès d'Agricultura, Stéphane Le Foll, va proclamar públicament la iniciativa 4 Pour 1000 (4 de Mil), fent seva la proposta de diversos científics. Val la pena que la ciutadania conegui íntegrament el Pla “4 de La Mil: sòls pel clima i la seguretat alimentària”. A continuació es resumeixen:

En els sòls està el doble o el triple de tot el CO₂ que té la nostra atmosfera. És a dir, si en l'atmosfera hi ha 820 Gt de carboni (gigatona, cada 1.000 milions de tones), en els sòls tenim acumulats entre 1.500 i 2.400 Gt a una profunditat d'un metre, dels quals 800 Gt es troben en els primers 30 centímetres. Cada any l'activitat humana afegeix a l'atmosfera amb les seves emissions 4,3 Gt extra, que augmenta l'escalfament global.

L'aritmètica simple part de 4 per mil que un augment anual del carboni acumulat en aquests 30 centímetres del sòl en un 0,4%, és a dir, 3,2 Gt, compensaria en gran manera l'excés de CO2 emès a l'atmosfera. Evidentment, a més de l'esforç que cal fer en l'agricultura, cal reduir les emissions de la resta d'activitats –indústria, infraestructures, serveis…–.

L'addició d'aquests 3,2 Gt de carboni requereix fonamentalment un augment del component orgànic del sòl i Milako 4 proposa una modificació de la gestió i rutines establertes pel cultiu industrial en les últimes dècades. D'una banda, evitar la pèrdua de matèria orgànica (no cremar més restes vegetals, reduir o eliminar arades, detenir la desforestació, etc.). D'altra banda, mantenir el sòl permanentment cobert per a acumular més matèria orgànica, així com entre les línies de les principals collites, ampliar les tècniques de sembra sense llaurar, reposar arbres, arbustos i tanques en les vores dels camps de cultiu i, fins i tot, dotar de fem i compost als camps de cultiu, implantar una bona gestió de l'aigua…

Els promotors de Milako 4 asseguren que “en el món hi ha 570 milions de granges i 3.000 milions de grangers que podrien aplicar totes les mesures. Caldria invertir unes dotzenes de dòlars per hectàrea per a regenerar els cultius”.

No és poc reconèixer a milions de petits baserritarras que realitzen una bona gestió del sòl la labor que realitzen no sols en la producció d'aliments, sinó també en la preservació del clima i la biodiversitat. Però aviat es veurà si les autoritats decideixen ajudar els petits agricultors o aniran, una vegada més, diners públics per a cuidar el sòl a les butxaques dels fastidiantes del clima.

D'altra banda, les llistes de carrers hauran de preguntar-se alguna vegada com segueixen artificializando el sòl i malgastant les muntanyes de residus orgànics generats a les ciutats: la terra és la fam d'aquests tresors corruptes!