Es va fundar en 1981. 40 anys. El número, en aquest cas, no és simplement bíblic, sinó demostració i mostra de la veritat. Enguany compleix 40 anys Sent! d'AEK la revista mensual que edita la Coordinadora d'Alfabetització i Euskaldunización per a persones que estan aprenent basca. A més de la revista en suport paper, també s'ha renovat la pàgina web d'Aizu!. Segons ens ha informat el coordinador de la revista, Eñaut Mitxelena, en aquests 40 anys la revista ha sofert diverses reformes, els canvis sempre han tingut com a objectiu el benefici del lector i les adaptacions actuals tenen el mateix objectiu.

La reforma s'ha dut a terme en Aupa! d'octubre de 2021, en paraules de Mitxelena: “Els principals canvis estan relacionats amb l'aparença. Perquè la revista sigui més llegible, ara té un disseny més àgil i clar. Per a això, entre altres coses, la imatge ha cobrat més importància”. Quant al fons, s'han adaptat les principals seccions de la revista i s'han creat noves. “Els nous apartats estan dirigits, sobretot, als alumnes de basc dels nivells inferiors i, per exemple, cada mes s'oferiran als lectors una sèrie de preguntes breus i àgils a través dels contacontes “Idazlea” de les pàgines culturals i de les seccions “Musikaria mintzo mintzo”. Si val dir que l'escriptor Xabier Etxaniz Rojo i Maite Arroitajauregi Mursego han estrenat els dos capítols anteriors. “D'altra banda, pel que fa als continguts, continuarem treballant en els temes habituals, és a dir, cultura, societat, esport, basc, curiositats...”. Aquests continguts estan sempre adaptats a les persones que estan aprenent basca, “alhora que aprenen basca, obrint camins per a conèixer la cultura basca”, ha assenyalat el coordinador de la revista, Mitxelena.

No obstant això, com s'ha indicat anteriorment, el disseny no és l'únic canvi que ha posat en marxa la revista d'AEK, sinó que també ha renovat la pàgina web aizu.eus. La paraula és la de Mitxelena: “Fins ara aizu.eus ha estat una mostra principal de la revista en paper, però d'ara endavant serà complementària la de paper i la digital. Molts continguts en paper romandran intactes en la xarxa, mentre que uns altres només estaran a la disposició dels subscriptors”. I, per exemple, Senti! oferirà nous tipus de subscripcions, és a dir, a més de la subscripció ordinària de paper, que combina la subscripció digital, la digital i la de paper. Com és habitual, a través de la subscripció digital, el lector rebrà el número mensual per e-mail en format pdf. A més, l'autor de la suposada subscripció digital també tindrà a la seva disposició els números antics d'Oye!.

1981, creació

D'altra banda, els responsables de la revista han volgut aprofitar l'aniversari per a fer una retrospectiva i la veritat és que M és un perlar d'or. Els 40 anys que Egimen ha madurat aquests mesos en les pàgines d'Oye! en la crònica del procés. Erramun Mendibelanda apareix al principi de la història de la revista.

És 1981. Mendibelanda porta a la plaça el nom del difunt Alberto Ugarte. “Ell estudiava Filologia Basca en la Universitat de Deusto. Així mateix, era professor de basc en el Seminari Cultural Basc de la localitat. Va reunir diverses persones, també de Belles Arts, i va posar en marxa la intenció de la revista”. Alberto Ugarte, Erramun Mendibelanda, Jabi Ubierna… Entre molts van fer la revista i entre molts van decidir també el nom. Hola! Senti, que es van inspirar en el nom de la revista! en endevinar el nom.

Decidien els temes, consideraven que articles havien de triar… “recollíem i decidim la seva extensió i lletra tipus. Omplíem de pegats i sortíem a la impremta. Alguna vegada en taxi!”, recorda Mendibelanda i Ubierna. Hi ha altres anècdotes: “Una vegada ens van entrar els lladres, van venir els policies municipals, i van veure aquell desordre i van creure que era un caos provocat pels lladres, ja, ja!”.

El primer número de la revista va tenir un any de treball i van haver de vendre els bons d'ajuda per a dur a terme la idea.

1983, adhesió a AEK

Senti! Dos anys després de la seva creació, la revista va fer un pas important, coincidint amb AEK. M. Com hem llegit en la crònica que ha guiat Egimendi en les pàgines de la revista, en aquella època Sent! i AEK compartien la seu, es coneixien. La coordinadora estacional de la revista, Iber Otsoarena, és l'encarregada d'atestar: “Era el moment de publicar la revista quan era any i mig, era el moment de fer un tímid, Sent! demanava dedicació, però per a això necessitàvem lectors i subscriptors”. & '97; Joseba Kanpo, dels líders d'AEK &' 97; Senti! el basc va ser considerat com una eina útil per a l'alumne i va convèncer a l'equip didàctic de la coordinadora. Alberto Gabikagojeaskoa i Josu Naberan, entre altres, així van coincidir la revista i AEK.

No obstant això, convençuts del grup didàctic, també va haver-hi dubtes en el nivell superior. La decisió final havia de ser presa per la comissió nacional d'AEK i, segons Llop, difícilment van aconseguir convèncer als responsables alabesos i guipuscoans que “ells creien que reunir-se la coordinadora amb Oye! era cosa dels bilbaïns”. D'altra banda, en la revista també hi havia moltes preocupacions, que tenien a veure amb si la publicació els anava a escapar de les mans. Com recorda Urtsa Errasti, membre d'AEK de Joseba Fora, “nosaltres [AEK] no teníem intenció d'entrar en els comptes d'Oye!, ni en els assumptes monetaris. A més, Josu Naberan i Gabika [Alberto Gabikagojeaskoa], del grup didàctic, consideraven que la revista tenia un recurs molt adequat per a utilitzar-la en barnetegis i grups d'alfabetització. Sabien molt clar que es necessitava una revista d'aquest tipus per a ajudar en l'ensenyament del basc”. Per tant, AEK va oferir la seva xarxa d'euskaltegis. Malgrat l'estructura feble de la coordinadora, la fusió va enfortir en gran manera la revista. Al novembre de 1983, per primera vegada, Sent! va introduir el logo d'AEK en la pell.

Quinzenal

Després del número de desembre de 1994, Senti! no va ser acomiadat al gener següent.No obstant això, va tornar a la quinzena al febrer de 1995, romanent així fins a l'estiu de 1999. L'Assemblea General d'AEK va decidir revolucionar la revista i va canviar d'imatge i de freqüència. M. Seguint la crònica de la història de la revista Egimendi, “amb data 1 de febrer de 1995 es va publicar el número 141”, el primer del quinzè.

El canvi va ser evident, molt evident: “El format de la revista, la mancheta, la desaparició del tucà [la mascota d'Oye!], el paper reciclat...”. La publicació de dos números al mes va suposar necessàriament un increment de la xarxa de col·laboradors, ja que els guies de la revista també van inventar nous apartats.

En la seva quinzena edició, va celebrar el seu quinzè aniversari. El número 181 va portar una pell alegre i plena de color, i la revista va portar a la Fira del Llibre i del Disc de Durango de 1995 dos nous productes: Dostose! la col·lecció de jocs i Senti, Paddy! llibre de contes. Quant a la primera, Dostose anava a jugar quatre jocs per a treballar l'expressió oral, aprendre el vocabulari i enriquir el nivell cultural dels jugadors. Quant al segon, Paddy Rekalde era una recopilació de les narracions que l'escriptor havia publicat en Oye!. Tots dos van rebre un excel·lent acolliment, ja que totes dues obres es van esgotar.

Senti! va durar dotze anys. A partir d'aquest moment, al novembre de 1999, va començar a publicar-se de nou mensualment, renovant un equip de treball que semblava suficient.

Alumne d'AEK, subscriptor de Sent!

Aquest mateix any, ja estem en 1999, l'Assemblea General d'AEK va decidir que tots els alumnes dels euskaltegis al seu càrrec, Senti! subscripció de la revista en realitzar la matrícula per a aprendre basca. Va haver-hi uns altres: “Entre altres coses, no sols els membres que anaven a treballar en el grup fix, sinó també els col·laboradors van començar a cobrar pels seus treballs, a diferència dels quals tenien fins llavors”. Ana Unanue, coordinadora i periodista de la revista, i Joseba Beramendi Exprai, dissenyador i maquetador. M. Segons ha escrit Egimendi, “entre tots dos van dissenyar la nova revista. L'oficina principal de la revista va ser traslladada de Bilbao a Pamplona, on els periodistes es van instal·lar en diferents llocs: Ana Unanue, a Pamplona; Iñigo Gago, a Bilbao; Franck Dolosor, en Baiona”. Per a ajudar-los comptaven amb dues persones: Gotzon Hermosilla, Responsable de l'Oficina de Comunicació d'AEK en època i Mikel Aldasoro, Responsable d'AEK de Navarra.

Com recorda Exprai, “Senti! calculem quants mòduls podien incloure's per a ser rendibles i quants havien de vendre's, mantenint sempre una proporció equilibrada entre contingut i publicitat”. Ana Unanue recorda que la gestió de l'economia no era a les seves mans. Tenien clients fixos, alumnes dels euskaltegis d'AEK, i no havien d'atendre la venda directa: “Nosaltres fèiem la part més bonica: la pròpia revista. Teníem llibertat per a fer el que volíem i gaudíem”. En això Exprai se suma a Unanue.

22 anys

Senti! va consolidar la seva gran carrera a partir dels alumnes. Com pot apreciar-se, ha sofert catorze modificacions en el camí i ara, en el número corresponent a setembre d'aquest any 2021, s'ha reformat. En aquest cas, com hem avançat més amunt, el canvi és mixt, ja que ha renovat la revista en format paper i el portal www.aizu.eus.

No obstant això, abans del seu 40 aniversari, la revista va celebrar el seu 25 aniversari en 2007. Val dir que, llavors, els responsables de la revista van crear una exposició itinerant sobre la història del quart de segle d'Oye! i van publicar un número especial al desembre de 2006: Senti! 25 anys després de la seva presentació en la Fira de Durango. Aquest número especial, per part seva, va ser més gros de l'habitual, ja que a les 42 pàgines habituals es van afegir 44 pàgines més, a l'auge dels treballadors que, amb el pas dels anys, van respectar la revista. En aquest número especial, Sent! va recopilar 25 portades, successos, entrevistes, AEKomeria, còmics, anuncis, llibres i autors publicats en la història.

Amb motiu del seu aniversari, el premi ARGIA 2007, “en una època en la qual la premsa en basca estava en plena crisi, la creació i la revitalització d'una nova revista havia de tenir molt clar l'objectiu d'impulsar l'ensenyament del basc i oferir als adults que estaven aprenent basc un nou mitjà de comunicació fet a la seva mesura”.

Han passat quinze anys i ara Sent! porta el número 40. S'han publicat les revistes i llocs web renovats, i el número de desembre serà especial, com veurem en la Fira de Durango: “40 anys i 462 números no es malgasten”. Tampoc cal deixar que vagi callat: Senti! 40 anys.

Part directe

“Una vegada vam ser a Buñuel per a entrevistar a Eneko Landaburu, que era on tenia la casa de descans. Portàvem el radiocasset de la casa, un gran magnetofón, de fet, per a gravar els nostres treballs. La càmera de fotos era la cedida per algú. Cotxe del pare. Va acabar l'entrevista amb Landaburu i ens va convidar a visitar a una dona que estava donant a llum en la mateixa casa. Allí estàvem Esther Zarandona i jo [Iber Otsoa]. Va ser emocionant, molt bonic, sortim emocionats d'allí” (M. Recollit de la crònica d'Egimendi).

'Còmic!'

Inevitablement, les imatges tenen una gran importància en cap revista. En els inicis de Senti!, en general, a més dels dibuixos i il·lustracions habituals, el còmic va ocupar un lloc destacat entre 1988 i 1999, Komikele! ja que la revista va publicar. Molts d'aquests còmics van ser publicats sense el nom dels seus autors. El testimoniatge és del dibuixant Pernan Goñi Olalde, que va treballar en Hala! de Garai: “Estava mal vist el domini de la imatge, voler completar el currículum… Jo era partidari de signar per a responsabilitzar-se del treball, tant si el [còmic] era dolent com a bo. Si està bé, per què no reconèixer públicament aquest mèrit tant com el dels músics o els escriptors? Teníem debats similars”. No obstant això, encara que els còmics no tenien cap signatura, han aconseguit saber que els següents il·lustradors van publicar una obra en Komikaizu!: Jabi Ubierna, Mikel Mardones, German Maiz, Ió Arretxe, Alberto Uribarri, diversos membres de la revista Napartheid, Rober Garay, Luis Duran, Ió Iñaki Artetxe, Pedro Rivero, Erramun Mendibelanda, Asier Esnaola… i dues dones: Bea Anitua i Olga Zulueta.