argia.eus
INPRIMATU
Els campaments “moderns” obren Europa per a immigrants són el regne de les tecnologies capdavanteres
  • A l'illa grega de Samos s'ha obert el nou campament d'immigrants entre aplaudiments i elogis de representants de la Unió Europea i del Govern grec. Atenes compta amb altres quatre d'aquestes característiques, gràcies als 276 milions d'euros recaptats de la Unió Europea. Els agents que aposten pels drets de les persones immigrants consideren que aquests nous campaments són autèntics “presoners”: un control continu dels desplaçaments, impulsat per policies, agents de seguretat, així com per les noves tecnologies capdavanteres, reduint al màxim els vincles amb l'exterior.
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2021eko azaroaren 15a
Zervou kanpamentua, lehen herria zortzi kilometrora duena. Joan-etorriak erabat mugaturik eta kontrolaturik dituzte etorkinek, tartean puntako teknologia berrien erabilpenari esker (dronak, hatz-aztarnen ezagupena, kamarak,...).

Aïllada de tot, invisibilitzades, acumulades en un racó de l'illa, amb la ciutat més pròxima a vuit quilòmetres i envoltades d'una barrera filferro doble de tres metres. Un nou espai construït de 150.000 metres quadrats en el qual s'han convertit 240 contenidors en allotjaments per a un total de 3.000 sense papers. Entre els immigrants, 150 policies i 60 agents de seguretat, incloses les cambres i els drons, estan exercint la funció de control de forma continuada. Les autoritats gregues adverteixen que pintaran els contenidors en verd per a confondre'ls amb el medi ambient de la zona i embussar el més possible el dia a dia dels grecs i turistes. L'entorn dels interns, no obstant això, és gris, amb la tija dominant i poc verda.

Aquest és el “campament decebut” de l'illa de Samos, anomenat Zervou, construït per a immigrants. Van obrir les seves portes el 20 de setembre i tenen altres quatre d'aquest tipus, tots ells a Grècia: Illes Kos, Leros, Lesbos i Chios. Passant per Turquia, els immigrants grecs tenen accés a Europa. Però tallaran el camí i mantindran en aquests campaments els sol·licitants d'asil, així com els que seran expulsats de Grècia rebutjant l'asil.

Gràcies a l'ús de tecnologia punta, Zervou rima amb control extrem. “La nova generació de campaments”, vista des dels ulls de les autoritats europees i gregues. “Un poble real per a sol·licitants d'asil que ofereix tots els serveis”, segons Filio Kyprizoglou, director del centre.

Es tracta d'edificis de nova construcció, blancs, moderns, construïts gràcies als diners públics d'Europa –la UE ha destinat 276 milions d'euros a Grècia, assumint plenament la construcció dels cinc campaments–. Si els campaments amb barraques de fusta i tela com Vathy o Moria van deixar a la vista la crueltat de la política migratòria europea, potser Zervou no apareix a primera vista? Tal vegada, però a diferència de Vathy o Morian, en Verzou s'està fent un ús extrem de les noves tecnologies, i aquesta és la nova cara d'aquesta crueltat. “Aquest campament és millor que les teles de Vathy, si és aire condicionat, wifi, cuines, aigua… Però fins quan em diran “refugiats”? Soc estressat amb ser sempre controlat i verificat, m'estressa ser presoner”, es pot llegir el testimoniatge d'un refugiat iraquià en el mitjà de comunicació Mediapartat, bloquejat a l'illa de Samos en els últims tres anys.

L'ONG Metges Sense Fronteres té clar: “Estem davant un centre penitenciari”. Tot està pensat perquè els immigrants no puguin sortir a l'exterior, és a dir, al públic en general: bugaderies, llocs d'internet, supermercats, escoles, camps de joc... tenen a la seva disposició els principals serveis imprescindibles a l'interior de les tanques filferro.

Cecilia Sanfelici, de l'estructura Europe Must Act, aposta per una política migratòria basada en els drets humans i la solidaritat, veu una corba en el campament Zervou: “Clar, ja existeixen els campaments desesperats i controlats, ja tenim els campaments envoltats de parets de formigó, però l'obertura d'aquest campament de Samos simbolitza una nova fase, és un nou pas per a obstaculitzar la integració dels refugiats”. Així, aquest aïllament extrem els ha portat a reduir dràsticament les possibilitats d'aprendre grec, de rebre ajudes d'associacions i de captar ocupació.
control extrem,

Per sobre dels drets humans

A més dels immigrants i les Organitzacions No Governamentals, l'atenció també és des d'Europa: “La privació de llibertat a llarg termini i en gran manera té conseqüències molt greus per a la salut mental, especialment per als nens”. Són paraules de Dunja Mijatovic, comissària de Drets Humans en el Consell d'Europa. Els desplaçaments estan totalment controlats per policia, càmeres, tanques, portals electrònics i ordres de retorn forçades a les 20.00 hores, sense que els asilats puguin sortir del campament fins que aquest sigui expulsat de Grècia. Una de les característiques d'aquest espai és la seva inversió en tecnologia extrema i intel·ligència artificial. En entrar, per a obrir la porta, els immigrants han de mostrar l'empremta dactilar. S'agrupen en funció de la situació de cadascun (edats típiques, famílies, persones amb asil rebutjat,...) i han de mostrar un “document magnètic” per a poder passar d'un lloc a un altre.

Els drons i les càmeres també estan gravant tot, 24 hores sobre 24 hores, i des d'un punt de control situat a Atenes tot l'interior és minuciosament observat. “Gràcies a la intel·ligència artificial podrem detectar concentracions fortes i enfrontaments”, ha anunciat el ministre grec d'Immigració, Notis Mitarachi. Grècia inverteix en noves tecnologies de control, amb una dotació de 36 milions d'euros, i la Unió Europea torna a ser la principal font d'ingressos. Sorprenent i decebedor, ha rebut diners del pla Next Generation EU de la Unió Europea. En el context del COVID-19, i fins a 2026, la Unió Europea gastarà oficialment 800.000 milions d'euros per a impulsar l'economia i respondre als reptes de la digitalització i la transició energètica. Per tant, també es destinarà aquests diners a l'alliberament de persones immigrants.

Un element interessant en l'entrevista que el jurista Petra Molnar va realitzar en el mig polonès Gazeta Wyborcza: “És evident que no hem d'oblidar la reivindicació de la protecció de la vida privada, però necessitem una visió més àmplia, és a dir, de la influència de les tecnologies de deshumanització i de menyscapte de la dignitat. També hem de tenir en compte la complexitat de l'experiència humana, atenent múltiples raons per a exiliar-se o demanar asil”. Imprescindible. No obstant això, la intel·ligència artificial i les noves tecnologies no són capaces de fer-ho. L'agència Frontex considera una eina important, l'estructura responsable del control i gestió de les fronteres europees. La Unió Europea també va pel mateix camí. Mentre visitava la zona de Zervou, el ministre de l'Interior francès va recomanar la construcció d'aquesta mena de campaments a Espanya i Itàlia.