Tres. Fa uns anys Iberdrola ens va encarregar la substitució del comptador analògic per un digital. Periòdicament s'enviaven treballadors a casa sense previ avís. Dubtem d'aquells interessos i assumptes inusuals, que ens obligaven a canviar el comptador i que el comptador de la casa funcionava correctament. Així els mesos, i a canvi d'infinitat de missatges, fins que arriba l'amenaça: ens va dir un càrrec des de Bilbao dient-nos que ens tallarien l'electricitat si no canviem el comptador. Per por d'una apagada, vam donar per vençut.

Dos. Tenim un contracte elèctric amb una cooperativa, a més de consumir energia verda, una factura més econòmica (almenys fins ara...). Ara, les petites cooperatives com la nostra, obligaran a augmentar la seva capital si seguiran en el mercat. Seguirem amb la cooperativa, no cedirem (cada vegada que ens cridin des d'Iberdrola per a fer ofertes, reafirmem la nostra intenció de seguir en la cooperativa recordant aquella amenaça d'apagada...).

U. Des que ens obliguen a pagar els preus per hores de la nit al dia, cal mirar al rellotge per a encendre els electrodomèstics (en comptes de lligar-los a les necessitats de la llar). Comencem a marejar i enmig del mareig les preguntes. Per què aquesta qüestió d'horaris? En el sistema de marcació per hores, quin paper juguen els comptadors digitals que mesuren els consums per segons? Fins quan respectarem els horaris? Algú recorda les protestes per haver de treure les escombraries en dies i hores concretes? Algú els ha vist en contra dels horaris de l'electricitat?

Zero, zero, zero. Amenaça d'una altra apagada ara, gegant, mundial. I per a trencar la notícia, què millor que un ministre de defensa? A més, donant-los pautes que semblen adequades per a una invasió de zombis: tenir petits focs de gas a casa, veles, llanternes i suficient aigua potable, aliments secs i en conserva i diners... Compte enrere? Els aspectes aventurers i apocalíptics del capitalisme fan creïbles els anuncis –com deia Eduardo Galeano, mai es pot saber amb el cinema de terror–, però aconsegueixen el primer efecte, el principal efecte, sense que passi res: són gegantescos difusors de terror (i venedors de focs). No obstant això, tenen una cosa bona: ens ensenyen de primera mà fins a on arriba la nostra esclavitud amb els avanços que nosaltres mateixos hem inventat.