En Larrabetzu no falten cites per a reflexionar sobre l'àmbit cultural basc i, en gran manera, jornades sobre literatura. Després del passat i l'entrada de les fires de Ziburu i Sara, s'han obert les gomitas, entre altres, a les reflexions sobre les diverses àrees culturals impulsades per Euskal Kultur Erakundea i a les jornades sobre la transmissió cultural basca en Senpere Larraldenia.
L'alt grau de dificultat del món del llibre és una referència recurrent en els llocs on es troba.
Sense llevar importància i protagonisme a altres àrees, les preocupacions sobre el llibre m'han fet la major repercussió. En aquest ecosistema no hi ha cap participant en aquest Nord.
"No s'escriu, no es paga, no es promociona, no s'embeni, no se suavitza, no hi ha política pública per a això. Ganes sí, perquè"
Els organitzadors subratllen l'èxit de les fires i els assistents assenyalen la necessitat d'aquestes. El llibre, el número literari, no és tan accessible. En un territori tan petit com extens, el lector ha de recórrer nombrosos obstacles i quilòmetres per a induir qualsevol referència i informació. Encara estem a l'espera del nostre “amazon basc” i, al mateix temps, ens espanta sempre comprar cec. Perquè no és una petita inversió del llibre, com segurament no li agrada, sense l'opinió dels altres lectors, sense el consell del dependent. A més, les biblioteques i mediatecas dels pobles no sempre estan ben equipades.
Mentre els lectors es dirigeixen a la zona, els venedors es preocupen precisament pel minvament dels lectors: la redacció de la botiga és un desafiament perillós. No hi ha número perquè ningú ha publicat estudis sobre aquest tema. Són homenatges. Diuen que no es llegeix en basc en Iparralde, que no hi ha afició, ni aptituds, perquè no s'ha superat el repte de la transmissió i que encara falta dur a terme l'euskaldunización massiva i treballar la pedagogia del plaer. En conseqüència, es gaudeix de la lectura en francès, ja que hi ha més opcions, major disponibilitat i no cal caminar amb el diccionari.
Els creadors que s'entrecreuen en fires i trobades són els més apassionats, com no podia ser d'una altra manera, en campanya, en l'autopromoció del que han produït: només faltaria que apareguessin amb la cara fosca! La publicitat, al capdavant de tots, depèn de les cites que aconsegueixin i de la xarxa d'amics que els envolten. Els micròfons són menjats per normes, els irries salten els visayos, comenten els recorreguts i les intencions literàries. Retenen la resta per a referir-se a off the record: escriure el furt sacrificant els dormitoris, les penúries fins a l'edició i potser fins a la publicació, la necessitat de suport psicoafectiu, la falta de coneixement i valorització, aquesta gran solitud, la passió i la impossibilitat, una compensació econòmica que no serà. Qui crea per escrit en basc té una gran elecció militant.
Això és el que senten.
Sí, ja sé, encara em diuen que m'ha empassat pessimisme i els contesto que no. Si estigués en el món sense fer corretja, si les coses no apareguessin com són, aquest esperit no serviria pebrot: deixin-se esmicolar la depressió del llibre. Dic que efectivament, que això és el que se sent, que no se sent la meva veu interna, que es parla de situacions: no s'escriu, no es paga, no es promociona, no s'embeni, no se suavitza, no hi ha política pública per a això. Ganes sí. Crea'm o no, soc optimista, perquè qui creï en la intel·ligència col·lectiva sap que poden sorgir més sortides de la trobada, més encertades, més mesures i més suportables.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]