- El mes de novembre haig de participar en una taula rodona amb altres dones que no són expertes en intel·ligència artificial però que estem fent algunes reflexions sobre aquest tema. Una bona oportunitat per a aprofundir. Reflexionarem sobre el sentit del coneixement en un temps en el qual la intel·ligència artificial està augmentant.
Moltes paraules apareixen en la meva ment quan començo a pensar en el coneixement: la dada, la informació, el coneixement. D'altra banda, la paraula intel·ligència em porta instint al capdavant.
Dividint aquestes paraules formaria dos grups: d'una banda, el grup de paraules que puc representar sense estar vinculades al cos: la dada, la informació, el coneixement, la intel·ligència. D'altra banda, paraules que no puc imaginar sense el cos: saber, instint.
Els éssers humans hem anat allunyant-nos a poc a poc de paraules com l'instint i el saber de l'Edat mitjana i acostant-nos a conceptes com el coneixement i la intel·ligència, que són un model per a descriure el món que vivim i les seves característiques. Un model que ens ajuda a allunyar-nos del nostre costat més salvatge, perdent coses en el camí, com la relació amb el nostre cos i la naturalesa.
La revista Nature va comptar en un article científic de 2017 que la intel·ligència artificial DeepMind de Google va ser capaç de crear coneixement i guanyar al millor jugador del món sense ajuda humana entorn del joc Go. Així va afirmar que les intel·ligències artificials poden tenir la capacitat de generar coneixement.
Avui dia estem veient de prop el desenvolupament de tecnologies d'intel·ligència artificial que permeten transformar dades en informació i coneixement. Com afectarà això a la manera d'entendre el nostre món? Com afectarà la nostra relació? Com és la nostra relació amb els altres éssers vius? Com és la nostra relació amb el nostre cos?