En l'àmbit de la gestió, no obstant això, són tants els beneficis associats a la digitalització, tant per als individus com per a les organitzacions, que avui dia no entenem la gestió no digitalitzada. Amb aquest canvi de paradigma s'aprecia que l'escenari canvia. I abans era l'alternativa digital, avui és el camí principal.

A aquest camí ens adaptem uns més ràpid, uns altres més lents.

En l'últim any he treballat entorn de la gestió digital amb persones en situació d'exclusió. Són molt conscients que la major part de les gestions que han de realitzar han de realitzar-se en l'àmbit digital (relacionades amb la salut, subvencions, hisenda, educació...), a mesura que es redueixen les alternatives. Però els costa aprendre pel seu compte.

Tirant pels motius, m'he adonat que molts d'aquests mòbils no estan preparats per a una gestió digital transparent, i moltes vegades no tenen un calendari propi. Disposen de calendaris, arxius, teclats, cambres... associats als núvols de les grans corporacions. Els usuaris d'aquests mòbils tampoc saben on està el seu contingut: no distingeixen la memòria local del núvol.

Al final, els aparells conquistats per tants interessos confonen a les persones. El model de digitalització actual incorpora al nostre dia a dia un treball: la gestió del dispositiu. Per a això, d'una banda, hem d'entendre quines són les tecnologies i interessos que impulsen el dispositiu i, per un altre, aprendre a gestionar-lo bé per a cuidar-nos d'elles en la mesura en què ho desitgem.