Té raó Anjel Lertxundi en el pròleg: “Entre els llibres de poemes més bells que ha donat el basc, l'obra més influent de la poesia basca és Bihotz-begiak de Lizardi: ha passat gairebé tot el segle des de la seva publicació (1932) i des de llavors la poesia basca no pot entendre's sense Lizardi”.

Susak reedita Lizardi. Una editorial de Zarautz, per descomptat. A Tolosa també hi ha una plaça de Lizardi, una bella solera que dona al riu Oria, i una finestra de Lizardi, la de Chillida. I cada vegada que es fa una reflexió sobre el basc, Lizardi té un toc propi, a Euskal Herria: “Si des dels lectors hem treballat la nostra formació per a tots els gustos, per a tots els gustos i per a tots els caragolins, perquè avui, a través d'un saber especial, una elerti especial, miressin i parlessin a la humanitat”. Lizardi, a través de la literatura que va traspassar l'àmbit literari, va deixar una fulla d'or abans de morir jove, sa, jove. La guerra civil espanyola té una biografia sense taques ni pors i forma part de la nostra consciència basca.

José María Agirre Egaña va néixer a Zarautz en 1896, però va passar gairebé tota la seva vida a Tolosa. Va ocupar el seu primer lloc com a auxiliar en el banc local. En 1923 li van oferir un lloc de gerent de l'empresa Perot i va treballar a la fàbrica de xarxes metàl·liques fins a la seva defunció. Es va casar amb Pakita Izagirre. Van tenir quatre fills.

Etc...

I ara Susak ha portat a la grafia del basc estàndard d'avui en Bihotz-begiak. És un exercici difícil: restaurar sense tocar res una obra tan rica en imatges, tan fresca i sagrada per a les nostres lletres. Josu Landa és genial en això i sap reescriure, llevar i donar a mesura que va fent les traduccions, però també sap, no interioritzar: “El teu país,/ la nostra pàtria,/ va boig/ i (allà jo) empès...”.

Aquesta edició és una Lizardi sense tocar massa. Els nous camins que els va causar, el neologisme i les grans expressions ja oblidades continuen intactes. La memòria és un exercici de gran bellesa. Comença a llegir i s'adona de l'important que va ser en la nostra literatura aquest Freixe com Joan Maragall, Manuel Antonio, Frederic Mistral.