Les velles turbulentes del poble ens feien un repàs des de baix amb la mirada: Estàvem “bé”, ben pentinats, les sabates estaven ben esbrossats… Eren mirades dolentes per al control social, per a col·locar cadascun en el seu lloc i posar una etiqueta a cadascun. Bé/malament, acceptació/desdeny, somriure/ceño. Els cuidadors de la moral, convertits en censors i inquisicions, sempre disposats a obrir la tafaneria. Superioritat moral.

Les mirades que ens llançaven eren de mitjana dissimulació. Encara que nosaltres sabíem perfectament que patíem un judici rigorós i despietat. Ells eren amos de la veritat moral, se situaven per sobre dels altres.

Jo diria que aquests ancians classistes i cuidadors de la moral estan desapareixent amb el temps, o potser les sentències que s'han fet han perdut la importància. Però han aconseguit el relleu: més jove, més culte, que mira com dient “jo ja sé, tu no”, que no escolta les raons dels altres. Mira sempre per damunt, classifica als altres amb superioritat moral, el nas més amunt. Els moderns, suposadament, però com a autoreguladors.