Pomes de Cézanne i Keynes
- John Maynard Keynes era, a més de creador d'una de les teories macroeconòmiques més importants del segle XX, un apassionat de l'art i membre de Bloomsbury.
Firle (Sussex Oriental, Anglaterra), 28 de març de 1918. L'economista John Maynard Keynes (1883-1946) va arribar a la nit a la granja Charleston, on es reunia el grup d'art i literatura Bloomsbury, després d'un llarg i laboriós viatge de 24 hores des de París. “Si baixeu a la carretera trobareu a un Cézanne darrere del reixat”, va dir als presents. Esgotat el viatge, no va tenir la força de portar el llenç fins a casa i el va ocultar sota un arbust.
Creador d'una de les teories macroeconòmiques més importants del segle XX, Keynes era un apassionat de l'art i membre de Bloomsbury que va compaginar tots dos camps en una arriscada subhasta fins a la seva recent creació a París, en plena Primera Guerra Mundial, quan els alemanys es trobaven a les portes de la capital francesa.
Des de 1916 Keynes treballava per al govern britànic en la secció de Tesoro Público del Ministeri d'Hisenda. Va descobrir que la col·lecció del pintor Edgar Degas, que va morir un any abans a París, anava a ser venuda en subhasta, composta a més de per obres del propi Degas, per obres de Manet, Ingres, Delacroix, Gauguin i Cézanne, entre altres. Va aconseguir 20.000 lliures del Govern i va aconseguir comprar en la subhasta, a un preu més barat del que creia, un lot de 13 obres d'art que avui costa molts milions d'euros. I a més va tenir 5.000 lliures de sobres.
Amb la compra de la col·lecció d'art, Keynes va realitzar una inversió circular per al govern britànic i va aconseguir portar a la pràctica part de la seva teoria
D'una banda, l'amenaça dels alemanys va fer que la subhasta comptés amb molt pocs compradors i, per un altre, les seves obres no tenien encara el valor que se'ls anava a reconèixer. Keynes, en previsió d'això, va realitzar una inversió circular per al govern britànic i va aconseguir, d'alguna manera, portar a la pràctica part de la seva teoria. Keynes pensava que per a fer front a les crisis econòmiques calia enfortir l'Estat i dotar-lo de recursos. I amb aquesta compra va portar el seu granet de sorra a l'Estat, que, per descomptat, per a l'Estat britànic no va ser un negoci gens rendible.
Keynes també va comprar un quadre de la seva butxaca, la natura morta de les pomes de Cézanne abans esmentat. En 2013 es va vendre una altra poma celler de Cézanne per 4 milions de dòlars i es creu que la de Keynes pot tenir un preu similar, suficient per a resoldre la seva microeconomia i la del seu entorn durant molt de temps. Però l'economista no va utilitzar aquestes pomes com a inversió.
El mateix Keynes va dir que l'objectiu del grup Bloomsbury era “el naixement i gaudi de l'experiència estètica”. I això és el que va fer amb aquest quadre, després de rescatar-ho de la via: durant molts anys va penjar en la seva capçalera per a gaudir, sense més, de l'experiència estètica.
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]
El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]
