Oferir a Brahms el primer cicle dels concerts d'abonament de l'Orquestra d'Euskadi d'aquesta temporada ha estat molt bo. Compositor entre el classicisme i el romanticisme, amb fortes estructures i fragància decadent, és el que necessitem per a afrontar aquesta tardor musical.

En deu concerts de les nostres capitals, l'orquestra interpretarà les quatre simfonies del compositor, dos concerts per a piano i orquestra i un excel·lent concert per a violí i violoncel.

En el concert que comento, es va interpretar la segona simfonia i el concert esmentat per a violí i cello.

Com he comentat en més d'una ocasió, l'acústica seca i desagradable del Teatre Principal de Vitòria no és un bon ambient per a gaudir d'una interpretació refinada, però la veritat és que, amb totes aquestes dificultats, el so de l'Orquestra d'Euskadi, en general, va ser interessant, elegant i suggeridora.

Quant al concert per a violí i cello, el resultat va ser excel·lent, sobretot per comptar amb dos solistes excel·lents sobre l'escenari. Dmitri Makhtin en violí i Alexey Stadler en cello, tots dos russos, tots dos de Sant Petersburg. Van oferir una lliçó de musicalitat i so rodó i envolupant. La interpretació de Stadler va ser especialment expressiva, enfront d'un Makhtin més hieràtic i mecànic, encara que també atractiu. Al capdavant de l'Orquestra, Robert Treviño va saber fer una bona amalgama de tots els elements i oferir un excel·lent, ben teixit i equilibrat empastament musical.

2 de Brahms. La gran simfonia va tenir una bona lectura, no va ser tan brillant com el concert anterior, però va tenir la mateixa inspiració. Aquesta simfonia, probablement una de les més conegudes pel públic, és una obra plena de melancolies tranquil·les, amb moments de pessimisme, tan característics de la música de Brahms. Va haver-hi alguns décalages, alguna falta de coordinació del grup, sobretot en el primer moviment, però no va impedir que la interpretació en general fos bella, equilibrada i matisada.