Multiplicant els criptomonedes i en un moment en el qual l'emergència climàtica se'ns està convertint inevitable, és imprescindible que aquestes monedes ens expliquin el que es dedueix del medi ambient. La influència de l'esfera virtual en el món real es pot resumir en dues paraules: la catàstrofe ecològica. De fet, necessita una gran energia perquè el criptodinero pugui avançar-se. Comparativament, l'energia necessària per a canalitzar les vitcoinas durant un any és proporcional al consum anual de Nova Zelanda o Noruega, segons els càlculs de la Universitat de Cambridge. Una transacció Bitcoin té el cost ecològic de la transacció 735.121 visa, segons l'índex Cambridge Bitcoin Electricity Consumption Index, creat per aquesta universitat.

En el reportatge “El Salvador ha convertit la vitcoina en moneda oficial” del número 2748 d'ARGIA, parlem de bitcoina i, més en general, de criptodinero, en el sentit que el poble d'El Salvador la va nomenar com a moneda oficial. Des del punt de vista econòmic i geopolític, deixem a analitzar de manera ecològica perquè no podem resumir en dues línies la deterioració ecològica que suposen les monedes virtuals. El problema és el fonament i el propi funcionament de Bitcoina, i de la majoria de criptomonedes. De fet, en l'àmbit virtual i sense agents de control, amb l'objectiu d'evitar els controls dels estats i dels seus bancs centrals, els creadors tenen plantejat un sistema de seguretat diferent, que consisteix en la invenció de càlculs matemàtics. Els algorismes asseguren que no hi hagi frau: en comprar un bitcoin, els membres de la xarxa de criptomonedes, anomenats miners, reben informació amb un càlcul matemàtic que cal encertar al més aviat possible, denominat proff of work o “prova del treball”. Milers d'ordinadors, avui i nit encesos i en activitat, asseguren l'obligació dels miners –encara que la quantitat exacta és desconeguda, els que segueixen de prop aquest espai virtual afirmen que hi ha un milió d'ordinadors–. Així, les vitcoinas necessiten deu vegades més electricitat que Google a l'any: 128 TWh anuals quan Google necessita 12,2 TWh.

El pitjor: el problema es va agreujant, perquè, com ha estat pensat, cada vegada és més atractiu i pregunta més electricitat. “La despesa energètica de Bitcoina està íntimament lligat al seu valor d'intercanvi, que s'ha multiplicat per cinc en un any, la qual cosa atreu a nous miners amb ordinadors cada vegada més potents”, es pot llegir en l'article de Reporterre Le bitcoin, monnaie virtuelle mais gouffre environnemental réel (“Bitcoina, moneda virtual però abisme real per al medi ambient”). Per decisió del creador de Bitcoina, l'augment del nombre de miners dificulta el càlcul encertat, obligant a tecnologies cada vegada més potents. Si en 2008 un ordinador clàssic era suficient en el moment de la creació de la moneda, avui dia es necessiten tecnologies molt més eficients.
“caserius miners”: ingents energies

La fase de proff of work o “prova del treball” s'ha convertit en una veritable indústria. La maquinària per al càlcul és cada vegada més potent, amb uns costos ecològics enormes. Un dels més grans és el Northern Data, situat a Texas (els EUA), un “caseriu” o hangar ple de milers d'ordinadors i seguir els càlculs de la web Energy.gov, que consumeix 1 GWh a l'any –rang de la produïda per 3,1 milions de plaques fotovoltaiques–.

Tots aquests ordinadors generen calor i necessiten un sistema de refrigeració específic per a assegurar la temperatura freda i evitar així problemes de sobreescalfament en ordinadors i servidors. És conegut que el sistema de refrigeració també és perjudicial per al medi ambient. Els “caserius miners” són deslocalitzats per la producció a grans factures d'electricitat, a poblacions d'energia barata o a països freds. Fins ara, fins a setembre d'enguany, quan es prohibeixen els criptomonos i s'il·legalitza la mineria, la Xina ha estat el daurat de la vitcoina, basat en les mines contaminants de carbó. Es calcula que entre el 65% i el 80% de la mineria s'ha produït en ella.

Davant la impossibilitat de preservar el desastre ecològic, els agents del món del criptodinero, com sempre, per a pintar el problema en verd, volguessin arribar a un acord per a la Conferència de les Nacions Unides COP26, celebrada a Glasgow al novembre. S'han analitzat diferents vies, tant d'energies renovables com de crèdits de carboni per a compensar les emissions de carboni. Per a l'informàtic Pierre Boulet estem en la lògica de greenwashing: “Encara que s'utilitzi energia descarbonizada, és una energia que podria servir per a altres coses. Aquesta energia presa per a la mineria fomenta la construcció de noves estructures per a generar més energia”. La mateixa opinió té el professor Jean-Paul Delahaye: “A vegades la demanda minera impulsa la creació de centrals, panells solars, turbines eòliques o altres, sempre útils exclusivament per al càlcul dels càlculs”. En l'article de Korii, En quête de respectabilité, le bitcoin es tourne vers le nucléaire (“En nom de la respectabilitat, la vitcoina ha optat per la nuclear”), s'explica clarament que els agents miners estan passant acords amb les centrals nuclears estatunidenques. Per definició, l'energia nuclear és verda perquè no dedueix carboni, però no són tan verds les ruïnes i els accidents nuclears que es dedueixen. Òbviament, l'ordinador i un altre material informàtic és ecològicament nociu, entre altres coses, perquè l'explotació de les matèries primeres minerals presents en ells produeix una contaminació extrema a causa dels productes químics utilitzats.

L'ús de les monedes virtuals ens permet parlar de la realitat d'una minoria ttip sense preocupar-nos massa. Però si seguís el desenvolupament, aviat ens resultaria insostenible: la generalització exigiria vuit vegades el consum energètic de França o dues vegades el dels EUA, segons l'Institut Minis Télécom.