Com tots els anys, la Setmana Internacional de la Mobilitat s'ha celebrat recentment en molts centres urbans d'Europa. Al lema reivindicatiu d'un model de mobilitat sostenible d'enguany s'ha afegit la paraula saludable: “Un dia sense cotxe per la teva salut”. Enfront dels missatges de patrocini de la casa que s'ha imposat en l'últim any, estem en el moment de recordar que el carrer també ens cuida, que és una zona a recuperar. I perquè el carrer sigui un espai de convivència ha de ser necessàriament segur i net. Sense cotxe, entre altres. Per això, la idea de crear “Zones de Baixa Emissió” a les ciutats té cada vegada més repercussió, com ho fem en les zones rurals, zones de protecció de la naturalesa. En aquests refugis urbans s'assegura que el diòxid de nitrogen que emeten els cotxes i la presència de partícules fines és acceptable. Literalment són zones respiratòries urbanes, per al que es limita la presència de vehicles altament contaminants. És un altre instrument urbanístic perquè les emissores contaminants desapareguin a poc a poc de les ciutats. Imagina que s'està preveient que els cotxes que circulin per la trama urbana de Cerdà a Barcelona del futur no transportin a persones perquè els carrers es veuran obligades a moure objectes i productes.

La llibertat de moviment és el triomf de la societat avançada; la capacitat de transportar persones i productes –i virus– a llargues distàncies i en poc temps. Per això, la mobilitat és l'eix territorial, econòmic i alimentari. I la mobilitat, a més de la contaminació, necessita una gran inversió econòmica i un gran espai, tant en el territori com en l'espai públic. Si el model de mobilitat del futur veu desguassar el territori amb cotxe, l'espai públic dels territoris i ciutats que alliberarà el cotxe hauria de ser guanyat pels ciutadans, haurem d'estar atents.