Les fronteres sempre han tingut un cert caràcter arbitrari, fictici, però impliquen implicacions i conseqüències decisives. Algunes de les reflexions que hi ha darrere de la creació del festival Azken Muga són qui les estableix, perquè es dibuixen i, en definitiva, les conseqüències que aquesta divisió de terres comporta a posteriori. Al mateix temps, la frontera pot ser un pas, un mitjà de comunicació i un pont cultural, per la qual cosa es va decidir que el festival de cultura i naturalesa se celebrés al Collado de Zarate, en una zona de tot just tres quilòmetres que separa Bedaio (Tolosa, Guipúscoa) d'Azkarate (Navarra). Prenent aquesta limitació com a ubicació i com a punt de partida conceptual, conviden cada any a artistes d'una part i d'una altra a realitzar intervencions artístiques en la naturalesa i a plantejar reflexions sobre aquesta frontera que separa tots dos pobles. Així, any rere any, s'han anat organitzant concerts, exposicions, conferències, etc. en aquest lloc natural. Si en el seu moment baixaven verdures i bestiar a canvi de Zarate, avui dia són expressions culturals i artístiques les que es volen compartir amb els habitants d'aquests pobles.

“Podeu aparcar sota Intxaurrondo”, ens diu la senyora d'un caseriu del barri de Bedaio. Les finestres del caseriu estan cobertes de gerani vermell i en la quadra i vaqueria al costat del caseriu s'aprecia un intens moviment, encara que sigui dissabte. Ens posem a la volta i agafem el paraigua i ens dirigim cap al serral de Zarate, deixant enrere els terrenys de Guipúscoa i, a poc a poc, acostant-nos a Navarra. Després d'un parell de travessers i una mica perduts, el camí es fa més evident i després d'uns vint minuts hem inspeccionat Aundiya, una enorme cadira de fusta, de gairebé vuit metres d'altura i que ja s'ha convertit en el símbol del festival. Es tracta de l'obra que va realitzar l'artista Guillermo Olmo l'any 2016 i que s'utilitza per a presentar el festival: en els mesos previs a l'estiu, a les presentacions que es realitzen als pobles de Tolosaldea i Araitz s'emporta una cadira gegant com a emblema del festival. Durant tots aquests anys, bertsolaris, músics i ballarins han actuat en el seient de la cadira gegant.

Al Collado de Zarate hi ha un bell bosc de fajos que formen dos cercles entre si i en aquest racó s'organitzen la major part de les activitats, en cel obert, a l'abric de la serra d'Aralar. En ella encara es poden observar vestigis d'intervencions artístiques realitzades en setmanes anteriors, totes elles amb matèries naturals. A l'interior de la muralla formada per pals es troben les il·lustracions, així com una instal·lació de fusta amb ramillas tenyides de vius colors, així com una escultura o un mòbil feta amb suro i suspès d'un arbre. De fet, tots els treballs presentats han de ser respectuosos amb el medi ambient tenint en compte el material utilitzat, la seva degradació natural, la transitorietat de l'obra, la facilitat constructiva i la plena integració en el medi natural. En Zaratetxea, en el petit edifici situat al costat de la fageda, es troba una exposició titulada Vint, vint, vingt: En ella es poden trobar petites escultures realitzades en format de 20x20x20 cm, amb la participació de més de 40 artistes. En aquesta edició, a més, s'oferiran projeccions de pel·lícules, concerts, sessions de bertsos, performances, conferències, teatres, tallers de serigrafia o III. S'ha organitzat el concurs de formatges de pastor d'Aralar, per citar algunes activitats.

Sembla que últimament van creixent els festivals i les iniciatives culturals que s'organitzen en el medi natural, allunyant-se dels circuits i centres tradicionals. Encara que estem acostumats a veure la major part de les exposicions, concerts i actuacions artístiques en els nuclis urbans i urbans, és d'agrair una oferta cultural cada vegada més diversa fos d'ells. Urmuga, per exemple, porta música a les muntanyes d'Euskal Herria en un recorregut de dinou dies, oferint una nova manera de gaudir de la cultura i la muntanya, creant i embullant pobles, relacions socials, culturals i polítiques. Enguany han ascendit diversos ports i cims del País Basc i en els massissos hi ha hagut ocasió de veure concerts d'Olatz Salvador, Orfeó Donostiarra, Niko Etxart, Dupla, MIZE o Ekiza en els dies estiuencs de juliol. D'altra banda, el festival Usopop, que s'organitza en Sara, pretén ser també una mostra de noves músiques i converteix els entorns de Sara en un punt de trobada de grups locals i locals. Enguany, sota el lema “Tornarem a cosir cors”, s'han organitzat tres trobades i per al mes de novembre s'està organitzant la iniciativa “Mapes perduts”, un festival musical i artístic que proposarà trobades artístiques en Sara i el seu entorn. Quant a la creació artística, i en la mateixa línia, cal destacar el projecte Morrurbeltz de Karrantza, que, igual que la professió de pastor, treballa de manera creativa i compromesa per a protegir l'espècie ovina en perill d'extinció. L'objectiu d'aquesta iniciativa és fer front a aquesta situació a través de l'agroecologia, la pràctica artística i el coneixement local. En aquest sentit, tenen en marxa un programa d'estades per a artistes: Estades d'Art Ondo Bizi, ampliant l'espai per a reflexionar, debatre i difondre a través de l'art la situació del món oví i pastoral.

Existeixen, per tant, iniciatives culturals que parteixen del desig de descentralitzar la cultura en el nostre entorn i que tenen com a objectiu la naturalesa, la col·lectivitat, la participació i l'accés a múltiples públics. La sisena edició del festival Azken Muga va concloure el passat 2 d'octubre, i un any més un festival ha reunit els habitants de tots dos costats de la frontera, reunint-se música, art, bertsos i festes, pobles que en el seu moment havien estat separats per una frontera.