Alguns diuen que se li va col·locar per les palmeres canàries de l'illa. Però aquesta espècie vegetal no era especialment abundant a l'illa. Per això, uns altres creuen que els navegants mallorquinos li van posar el nom en honor a la ciutat de Palma, i que li van afegir l'article “La” per a evitar confusions –i sembla que no va ser suficient, perquè en els últims dies s'ha posat de manifest que molts continuen tenint problemes per a distingir entre l'illa de La Palma, la província de Las Palmas i la de Palma i la de Gran Canària.
Però l'illa occidental de l'arxipèlag tenia abans un altre nom, el de guanchera, utilitzat pels awara aborígens: Benahoare, que ha tornat com “la meva terra” o “el lloc dels meus avantpassats”. I en altres dècades continuarien utilitzant aquest nom, perquè l'intent de Peraza va fracassar. L'illa vivia entorn dels 4.000 awara, i encara que només disposaven d'armes elementals –landas de fusta i pedres–, van aconseguir expulsar als castellans. La mateixa peraza va morir amb una d'aquestes pedres al cap.
L'illa occidental de l'arxipèlag tenia abans un altre nom, el de guanchera, utilitzat pels awara aborígens: Benahoare, que ha tornat com “la meva terra” o “el lloc dels meus avantpassats”
Al setembre de 1492, l'esforç de l'expedició liderada per Alonso Fernández de Lugo va aconseguir l'objectiu. Es van apoderar de Benahoare, amb els convenis –9 dels 12 cantons així ho va adquirir–, amb les armes –en la batalla de Timibucar es van rendir altres dos cantons– i amb els trucs. Aceró era l'últim cantó que va sostenir i Fernández de Lugo va oferir al cap Tanausú negociar la pau, argumentant que així evitaria el sofriment del seu poble. Tanausú estava disposat a signar l'acord i va caure en parany. Van ser detinguts pels castellans i introduïts en un vaixell en el seu camí a la península Ibèrica. Va morir en el vaixell, després de renunciar a menjar i beure i repetir contínuament la paraula “vacaguaré” (vull morir).
Els awars o guanches, que es diuen així a tots els primers habitants de Canàries, a pesar que els guanches són en realitat aborígens de Tenerife, no van desaparèixer. Van anar confonent-se amb els colons que van arribar principalment de Castella i Portugal. Fa uns anys un estudi de la Universitat de La Llacuna de Tenerife va concloure que més de la meitat de la població canària actual té gens guanches. Per al paleontòleg Francisco García-Talavera “això és important perquè els guanches no van desaparèixer. Al contrari, van continuar sent majoria després de la conquesta”.
Però malgrat el seu predomini genètic, els aborígens de La Palma van perdre tota la resta: institucions, creences, costums... i llibertat. Les noves activitats dels colons necessitaven mà d'obra i, segons García-Talavera, “els guanches van ser considerats esclaus i després van ser substituïts per esclaus africans”. També van perdre l'idioma. En el segle XVIII van desaparèixer els dialectes del guanchera, encara que en el segle XIX es van mantenir comunitats tancades. En l'actualitat, la guantxa s'ha quedat únicament en alguns préstecs del castellà canari i en alguns topònims.
En l'actualitat, 46 dels 340 topònims més importants de La Palma (12%) són d'origen guanche. I aquests dies, coincidint amb el despertar del volcà, algunes d'aquestes paraules soltes de guanchera han ressuscitat i estan en boca de tots. Per exemple, l'anterior erupció de La Palma, de 1971, va tenir lloc en el volcà Teneguía, el nom del qual deriva de la paraula “timiguiga” i el seu significat té a veure amb el vapor d'aigua o el fum. Laba, pel seu camí, ha arribat, entre altres, al barri de Todoque, el topònim del qual deriva de la paraula “tedote” i és utilitzat pels awars per a designar les muntanyes cobertes pel matoll. Todoque és un barri del municipi dels Plans d'Aridane. Encara que no és capital, és la ciutat més poblada de l'illa i té un nom bilingüe i repetitiu, ja que les paraules “plans” en castellà i “aridane” en guanchera signifiquen “planícies”.
Des de la Muntanya de Navarra, milers de persones van prendre rumb a Amèrica en el segle XIX per a sobreviure en el pasturatge o en altres quefers. La historiadora Raquel Idoate recupera en la seva tesi la història d'uns 4.000 d'ells: com es va fer el viatge, en què es van... [+]
Estem en el territori més industrialitzat del País Basc, el Marge Esquerre de l'Ibaizabal, o la Ria de Bilbao, si es vol. Aquí les xemeneies ho havien ordenat una vegada. Però per a alimentar-los no sols es va utilitzar el carbó, sinó també la suor de milers de... [+]
L'èpica es construeix sobre les vides de molts homes i conèixer això fa més madura a la societat”. L'escriptora Bibiana Candia té raó. En Azucre (Llavors de Carabassa, 2021) ens compta la tragèdia dels migrants esclavitzats gallecs del segle XIX, però aquesta història... [+]
Malgrat la pell negra i el cabell arrissat, continuaven sent homes invencibles, amb la intel·ligència i el ressentiment dels éssers humans”. Així va escriure sobre els esclaus CRL James en el llibre Jakobino Beltzak, que narra amb mestratge la revolució d'Haití. Tantes... [+]
Si aconsegueixes escapar de la multitud de turistes i mirar des de la barana de la Petxina fins a la molla donostiarra, potser la imaginació t'acompanya en l'època en la qual va ser una intensa ciutat comercial marina, en la qual la banda sonora de les gavines t'acompanyarà. Tal... [+]
Fa unes setmanes Sony ha llançat el videojoc Rise of the Remaknin, en el qual els experts han destacat la posició històrica del joc. El joc està situat al Japó de mitjan segle XIX, en les proximitats de Yokohama, Edo i Kyoto.
O van ser els últims anys de l'era, en els anys... [+]
Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]
Malin, Burkina Fason eta Nigerren Frantzia haizatua da. Mendebaldeko potentziek haien eragina galtzen ari dira Afrikako kolonia zaharretan. Afrika frankofonoko populazioa bereziki gaztea da, eta ez du frantses kolonialismoa zuzenki ezagutu. 35 urtez peko gazteek populazioaren... [+]
Ghana, 1823. Comença la primera guerra entre l'Imperi Ashanti i els britànics. En total van ser quatre les guerres que es van prolongar fins a 1901. Abans, els europeus controlaven la Costa d'Or del país. Però l'abolició de l'esclavitud de 1807 va provocar el declivi del negoci... [+]
Un poble indiferent! Que diferent seria el vostre destí si conocerais el preu de la llibertat! Però no és tard. A pesar que soc dona i jove, ara tinc la valentia d'afrontar la mort i la tindria mil vegades més, no ho oblidi! ".
Amb aquestes paraules va morir afusellat... [+]