Prement en la crisi de Google: “Una situació crítica i decisiva que posa en perill el desenvolupament d'un tema o procés”.

Al començament de la crisi dels refugiats en 2015, la paraula refugiat encara tenia un rastre de dret associat al seu significat. En l'època de Refugees welcome, a més d'exigir un acolliment digne dels sirians que arribaven a Grècia, denunciàvem que la paraula refugiat distingeix als migrants primaris i secundaris. Els rígids criteris esculpits pels interessos dels estats occidentals neguen el reconeixement, entre altres, als refugiats econòmics creats per l'imperialisme.

Més tard, vam veure com la humanitat d'aquests refugiats es va anar vulnerant en els lamentables campaments d'Europa. El racisme va brillar amb força. Avui, les persones que fugen de l'Afganistan –torno a escriure: les persones– no arribaran a Turquia, no podran demanar asil a la Unió Europea. A la vista de les noves barreres i mesures de “seguretat”, sembla que la guerra arriba a Europa més que la civil.

Avui, sense vergonya, Europa tracta per igual a tots els migrants que han deixat al poble forçat, independentment que compleixin o no les condicions per a ser refugiats, com una amenaça.