En els anys finals i posteriors del franquisme es discutia molt sobre qüestions com el socialisme, el capitalisme, el comunisme... Però molts deien que el que era aquí era un 'norberanismo': 'El primer cap endavant i les bèsties allakuidaos' (Diccionari del costat de Bergara)

Vivim en ple norberanismo. La cita ens confirma que ja era així, però ara queda molt clar: en el foc es prova com és l'olla. Però, què esperàvem? En l'època de l'autofiquia, reivindicar les llibertats individuals per sobre de tot, en el feroç neoliberalisme. L'època Ni-ni, però no del significat castellà, encara que sembli un adolescent rebel. Jo, jo i jo. Jo, jo, per a mi. Comptes ego, i no estic amb el ramal del riu Degui. Jo soc el budell del món. Perquè jo valc.

Però, què ha passat amb aquest “nosaltres” tan basc? El nostre poble, la nostra casa, la nostra mare… Alhora que hem perdut la tradició lingüística, hem saltat del gu al ni. Aquest “nostre” que ens enorgulleix ha desaparegut i preocupa el norberanista “els meus drets”, la nostra salut no.

El que s'ha dit, el norberanismo. Egoisme, en una paraula.