argia.eus
INPRIMATU
El seu liti subterrani pot influir tant com la barbàrie dels talibans a l'hora de fixar l'estratègia internacional
  • Vint anys després, els talibans tornen a prendre el poder a l'Afganistan. A l'hora de decidir la postura dels estats internacionals cap a aquest nou govern influiran les maneres de pensar i les polítiques salvatges dels talibans. L'alta serà de nou de la persona que es trobi enterrada. l'Afganistan és un mineral ric en minerals i metalls, entre ells el liti, un mineral imprescindible per a canalitzar la transició ecològica. Un ho sap perfectament i els càlculs estan encaminats en conseqüència. Quins? la Xina.
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2021eko irailaren 07a

L'Aràbia Saudita de Liti es pot convertir en l'Afganistan” es podia llegir en un document intern del Ministeri de Defensa dels Estats Units de 2010, que va ser publicat en el seu moment pel mitjà de comunicació The New York Times. Els geòlegs americans van descobrir que les terres de l'Afganistan eren molt riques en liti, fins al punt que, segons els seus càlculs oficials, representaven un valor de 1.000 bilions de dòlars. També s'ha escoltat en els últims dies que és una de les reserves més importants del món, com Austràlia, Xile o l'Argentina. Es tracta d'un mineral conegut com a “or blanc”, d'escàs interès fins fa dues dècades, però la importància de les quals ha canviat radicalment des de l'any 2000. La demanda s'ha incrementat i es va incrementant dia a dia, augmentant cada any un 20% la producció mundial, que en 2017 es van explotar 43.000 tones quan en 2010 eren 28.100 tones. La raó: és un element imprescindible per a les noves tecnologies. És el mineral que causem en els mòbils, els ordinadors, els eòlics i les zones d'emmagatzematge d'energia solar, així com en els cotxes elèctrics.

En aquest sentit, és l'or necessari per a satisfer el nostre apetit de consum i, a més, en la lluita contra l'emergència climàtica, serà imprescindible per a dur a terme els canvis presentats com a “transició”. Suposem que, en el marc del Green Deal o Pacte Verd, la Comissió Europea té la decisió de prohibir en 2035 la venda de cotxes que circulin per gasolina o dièsel. Dins de catorze anys tots els cotxes nous matriculats a Europa hauran de ser elèctrics. “La descarbonització s'ha convertit en una prioritat per a donar resposta als objectius climàtics internacionals i des de 2010 s'han accelerat les inversions en energies renovables (uns 3.800 bilions de dòlars). En 2020 es van destinar més de 500 mil milions de dòlars a inversions en tecnologies de baixa emissió de carboni (hidrogen, captura i emmagatzematge de CO₂, vehicles electrificats...), és a dir, més que al sector de la recollida i explotació d'hidrocarburs”, es pot llegir Métaux et terres rares: vers une pénurie source de tensions géopolites (Fonts de metalls precaris i terres geopolítiques). En el cas de la Unió Europea, la necessitat de liti es multiplicarà per 60 per a 2035.

És a dir, el liti serà el que va haver de ser el petroli: el recurs necessari per a avançar en nosaltres i en si mateixos; el que deriva l'explotació de danys ecològics i socials; el que està en quantitats limitades i, com no, el que produeix efectes geopolítics –no hi ha dubte que aquest mineral influirà en les decisions que prendran els estats internacionals de cara a l'Afganistan–.

A més, l'Afganistan és el lloc on l'urani, l'alumini, l'or, el coure, el cromite, el platí i la plata, altres minerals i metalls diversos, amb una riquesa de gairebé 2.500 bilions d'euros, entre 1,1 i 1,4 milions de tones. “Són components imprescindibles per a la tecnologia moderna. En els mòbils, les televisions, els motors híbrids, els ordinadors, els làsers i les bateries estan en tots”, com pot llegir-se en el reportatge Afghanistan’s mineral resources llauri a lost opportunity and a threat (Parada perduda i risc són els recursos minerals de l'Afganistan) de The Diplomat.

la Xina: la transició incorporada a les decisions geopolítiques

Els Estats Units i el Regne Unit han passat vint anys sagnants de la invasió de l'Afganistan, els talibans tornen a tenir poder a l'Afganistan i està per veure el reconeixement que els estats i institucions internacionals donaran al govern dels talibans. Des del 15 d'agost, data en la qual la Xina ja ha fugit del seu president, AshάGhani, ha tret la llum per a mantenir relacions amb els talibans. Justament perquè segueix l'estratègia d'afrontar la crisi climàtica dirigint les seves decisions geopolítiques –i, evidentment, mirant la riquesa que això suposarà econòmicament–.

Clar, simbòlicament i políticament té molt a veure per a la Xina amb la consolidació de l'Afganistan, símbol del fracàs dels EUA. Clar, són barris, tenen una frontera de 76 quilòmetres entre tots dos, i Pequín vol mantenir bones relacions amb els talibans, per a no desenvolupar relacions amb la comunitat de yugur, musulmans de la regió de Xinjiang que sofreixen persecucions, discriminacions i controls immensos per part de Pequín, que avui dia són més d'un milió de nets presos i aïllats en “camps de reeducació política”. Però sap de sobres que els minerals dipositats en les terres de l'Afganistan seran imprescindibles en el futur pròxim i mitjà.

El mercat de la tecnologia i la transició està dominat per la Xina, fins al punt que els europeus es converteixen en Pequín completament dependents –segons la Comissió Europea, el 98% de les importacions de terres rares realitzades per la UE procedeixen de la Xina–. El control i/o la propietat de les zones minerals són indispensables per a assegurar aquesta superioritat. la Xina ha realitzat càlculs: Assegura que per a 2049 es convertirà en la primera força del món, i entre altres coses, la base de la riquesa està en el contingut d'aquestes noves fonts d'energia.

Per a arribar a això, Xi Jinping va presentar en 2013 un gegantesc projecte de Belt and Road o Cinturó i Carretera, conegut com la Nova Via de la Seda, que uneix la Xina amb Àfrica Oriental i el Mediterrani, exigint Orient Pròxim i Entremaliada Central. Té subscrits convenis amb 125 Estats i compta amb més de 3.000 projectes centrats principalment en infraestructures (autopistes, ports, vies fèrries i gasoils). Entre altres, amb l'objectiu de canalitzar l'energia i els minerals. També va signar el primer protocol amb l'Afganistan en 2016, amb la inclusió de diversos convenis i la condició de seguretat garantida, pot pensar-se que continuarà amb els talibans pel mateix camí.

No obstant això, el desenvolupament de l'explotació de minerals tindria conseqüències ecològiques i socials dramàtiques per als afganesos que ja estan en una situació crítica. També en aquesta ocasió en nom dels interessos dels occidentals, per a seguir en el nostre frenètic consum pintat de verd. El periodista expert en matèries primeres, Guillaume Pitron, explica: “Nosaltres, els països occidentals, no estem obligats a assumir la ‘càrrega minera’, i deixem la producció a altres països, perquè una mina sempre és bruta, perquè l'extracció i el refinament del mineral és un cost ambiental insostenible. Volem un món més verd, però no volem una contaminació relacionada amb el verd”.