Els agents que estem treballant en el desenvolupament del cooperativisme transformador comptem a través de cinc ones cooperatives el desenvolupament del cooperativisme basc, amb l'objectiu de donar profunditat a la seva història i pluralitat de caràcter. En aquest sentit, situem la tercera ona cooperativa en la floració dels projectes d'autoformació que va suposar la revolució cultural basca dels anys 60-70 del passat segle.

A pesar que aquella ona va proporcionar una abundant collita que ha arribat fins als nostres dies, alguns projectes van quedar a mig camí o sense desenvolupar-se de veritat, com els apòstols de pedra d'Oteiza, que durant quinze anys van romandre en la riba del camí d'Arantzazu. Què va passar en el camí?

La dècada dels 70 va donar moltes possibilitats d'autoformació, ja que la pulsació de la necessitat de fer tot va desenvolupar fortes dinàmiques ciutadanes. Però també va ser el moment de la institucionalització, perquè els instruments autoformats van tenir també la necessitat d'aconseguir formes estables. Aquesta necessitat es va desenvolupar de tres maneres: públic administratiu, mercat i economia social. El paradigma del règim 78 va ser el gran desenvolupament de l'espai públic. També en l'àmbit de la cultura basca, sobretot en els seus inicis, diversos projectes autoformats van adquirir caràcter públic, sempre en el marc de l'Estat de les Autonomies. A partir del temps aquesta línia es va anar difuminant, especialment pel paradigma de la mercantilització, i a partir d'un moment els projectes amb un objectiu i una visió pública o comunitària tendien a homologar-se en el marc del mercat capitalista. On ha quedat llavors la línia de l'economia social?

Molts projectes, fugint del model estatal autonòmic o de la dicotomia merkantila, han optat per avançar en les fórmules cooperatives que han adoptat des del principi o després, abordant el camí de l'autonomia comunitària que ofereix l'economia social. En les bases de l'activitat cultural basca ha estat important respondre a preguntes com a quines i com: s'han creat recursos i estructures per a viure en basca, però s'ha donat importància a gestionar-les de manera ciutadana i democràtica, des de la solidaritat.En els
pròxims temps convulsos i apocalíptics, serà important l'elecció de la cultura basca: homologació o transformació; submissió o sobirania. Tenim projectes que dibuixen futurs en basc, com la Factoria d'Activitats Aiaraldea. El cooperativisme i el treball independent seran instruments importants en el camí de la transformació.