Davant la possibilitat de la vacuna, sol recórrer a propostes d'enfortiment del sistema immunitari. Al llarg de l'entrevista ha explicat els factors febles del sistema immunitari que han provocat el risc de patir COVID-19 greus: persones que tendeixen a contreure més malalties –obesos, diabètics, hipertensos...–, desequilibris intestinals, falta de resposta mucosa adequada, cèl·lules NK (Natural Killers) baixes, falta de vitamina D... En l'entrevista també explica com potenciar la immunitat enfront del COVID-19, entre altres coses: "El discurs que hauríem de rebre dels nostres professionals sanitaris hauria de ser la cura de la nostra immunitat a través de l'alimentació, l'exercici, el descans i l'estrès, i no tant "insereixi, insereixi, insereixi, insereixi".
Insisteix que és una decisió personal i que en cap cas obligaria una persona a vacunar-se. I assenyala especialment els següents factors relacionats amb els efectes adversos de la vacuna:
"La vacunació de persones d'alt risc té molt sentit. També han sofert els efectes de les vacunes, però és cert que tenien un major nivell de risc. La mortalitat per virus en aquest grup de societats ha estat molt cridanera. Em refereixo als majors de 70-75 anys i depèn de cada persona. (...) Però per sota d'aquest límit, per sota dels 50 anys o fins i tot per sota dels 60 anys, cada cas ha de ser valorat abans de la vacuna. I, per descomptat, el nen ni tan sols el penso".
Al llarg de l'entrevista assenyala que un dels factors per a l'exposició a trombes és la falta de proteïna S: "La proteïna S és una espècie d'inhibidor de la coagulació que obliga el factor 5 a deixar de coagular perquè ja s'ha coagulat prou. Quan la proteïna S és insuficient, la coagulació continua i és llavors quan es produeixen els trombes. És molt comú entre la població. I és genètic, per tant, cal tenir molta cura, cuidar l'alimentació... i tenir total precaució en la vacuna".
"Vacunar al que ha passat el coronavirus no té ni cames ni cap. Qui té una base mínima immunològica ho sap". De les anàlisis clíniques dutes a terme durant un any, conclou que els cossos que han passat el COVID-19 no perden la memòria immunitària, per la qual cosa si aquest cos es torna a contaminar, és capaç de resistir: "La persona que ha passat el virus, en aquest sentit, té sort, no ha de pensar en la vacuna. Ja estem veient que en vacunes com Pfizer-Moderna els anticossos comencen a caure als dos mesos i això no ocorre amb la immunitat natural". "Jo faria sempre una prova d'anticossos abans de vacunar-me per a tenir clar que no he tingut contacte amb el virus abans de fer-ho".
"Crec que si una persona en edat fèrtil vol portar fills, potser millor que cuidar la immunitat que posar-li vacuna, ja que no quedar-se embarassada també genera molta angoixa i potser no necessitava vacunar-se, ja que la probabilitat que als 30 anys succeeixi alguna cosa amb el COVID-19 és molt escassa".
REPORTATGE
Aquest article forma part d'un reportatge més ampli. El reportatge principal està disponible en:
Pandemiaren eragina indarkeria matxistan azterketa kaleratu berri du Espainiako Gobernuak. Bertan ondorioztatu dute eraildako emakume kopurua gutxitu egin dela, hauek kontrolatuta eduki dituzten denbora gehitu izanaren ondorioz. Baina emakumeen suizidioak gizonenak baino gehiago... [+]
Merkatura ateratzear den Hipra txertoari patenteak kendu diezazkiola eskatu diote hogei erakundek Espainiako Gobernuari. Izan ere, Kataluniako multinazional honek COVID-19aren aurkako txertoa egiteko entsegu klinikoetarako diru publikotik gutxienez 15 milioi euro jaso ditu.
Nafarroako Gobernuak bart gauerditik aurrera indargabetu ditu COVID-19aren aurkako neurri murriztaile gehienak. Kalean eta ikastetxeetako patioetan ez da derrigorrean maskararik erabili beharko, gaueko aisialdiak eta ostalaritzak pandemia aurreko ordutegiak berreskuratuko... [+]
"Osasun Sailaren immobilismoaren eta konponbide ezaren aurrean", otsailaren 25ean greba deitu dute lehen arretan ELA, SATSE, LAB, CCOO eta UGT sindikatuek eta otsailaren 28an Osakidetzako esparru guztietan. Horrez gain, otsailaren 26an manifestazioak egingo dituzte... [+]
Picar! Aquí ve de nou, m'he sentit en el pit primerenc, és rar aquesta burxada.
Picar! He fregat suaument la part del cor per sobre del jersei. A veure si passa, ja ho he dit baix, de manera que ningú pugui sentir-ho. En l'actualitat cal anar amb compte a controlar el que... [+]
La Bogue da Frantziako Limousin (okzitanieraz Limosin) eskualdeko hedabide alternatiboa. Kolektibo autonomo batek kudeatua, boluntarioek egina eta militantea, bere burua kokatzen du mugimendu anti-autoritarioaren baitan. Bertan agerturiko artikulua itzuli dugu euskarara.
“Proba bat egin ostean, COVID-19an positibo eman dut. Ondo nago, sintoma arinekin. Hurrengo egunetarako aurreikusitako agenda publikoa atzeratu eta konfinamendutik lanean segituko dut”. Kendu agenda publikoaren zera hori erditik, eta edonorenak izan zitezkeen... [+]
Igande eguerdian milaka lagun atera dira Donostia, Bilbo eta Gasteizko kaleetara gehiengo sindikalak deituta, kalitatezko osasun publikoaren alde eta Lehen Arreta jasaten ari den kolapsoaren aurka. Oso gogor mintzatu dira Iñigo Urkullu buru duen Jaurlaritza osasun... [+]
Osakidetzaren azken protokoloak dio positibo baten kontaktu estua izanagatik COVID-19a azken 180 egunetan pasatu duenak, txertatuta egon edo ez, ez duela etxean berrogeialdirik egin beharrik, baldin eta ez badauka sintomarik.
Txertoaren hirugarren dosia abian da herrialde aberatsetan eta laugarren dosia ere ezarriko zaie arrisku taldekoei. Denborarekin txertoek eragindako antigorputzak galdu egiten dira, eta horiek gehitzeko errefortzu dosiak jartzea da gobernuen estrategia. Baina txertoen alde... [+]
El mode en què la ciència es converteix en política pública està regit per càlculs polítics i econòmics, així com pels compromisos morals i ideològics de polítics, partits i assessors”. Així ho deia la sociòloga Jana Bacevic a l'abril de 2020 en The Guardian. [+]