– Porto tres setmanes sense descansar ni un sol dia –m'ha dit el meu germà–.
És la tarda del dissabte, en el seu estudi estem fent unes gravacions. Jo també noto en el meu cos la càrrega d'haver lliurat un sol dia aquest mes. Estimem el nostre treball, ens apassiona.
De camí al local una dona m'ha dit:
–Què bé viviu! Tranquil·la, sense maldecaps!
Nosaltres anàvem a un assaig, rient, després d'un dia de treball, a formar-nos tres hores més que no ens anaven a pagar.
"Estic cansat de carregar aquest carro. Fa falta una política real que ens protegeixi els culturistes. No demà, avui"
Estimem el nostre treball, ens apassiona.
– Quantes coses feixos, estàs en totes les salses!
Sí i no. No són salses, és la meva professió. Faig o haig de fer coses diferents per a poder pagar la hipoteca.
Estimem el nostre treball, ens apassiona.
– Vosaltres sempre de vacances!
M'ha dit un altre en les xarxes socials quan ha vist que hem passat quatre dies amb Erika escrivint el nostre curt a Tafalla.
Estimem el nostre treball, ens apassiona.
La consciència del que estic estressat m'ha arribat amb un somni.
Estava en una festa estupenda, la gent s'ho passava bé, jo tranquil una copa a la mà. De sobte ha aparegut davant meu un finestral que ocupava gairebé tot el mur: el bell bosc que apareix a l'altre costat. M'he assegut en un còmode sofà i llavors apareix ell, Regé Jean Page. Sí que sé… un no pot ser perfecte i a mi també la ficció m'ha enverinat l'imaginari. Aquí estava l'ambaixador d'aquest verí, un home heteronormatiu i empotrador. Val, ho he pensat, avui almenys m'ho passaré bé en els meus somnis. M'ha envoltat el seu braç i llavors… Llavors jo li he comptat a Regé tot el que havia de fer l'endemà. Preparar els papers per a sol·licitar la subvenció, anar amb cotxe a buscar una cosa, repassar l'escrit, l'assaig de la tarda, la reunió de les nits en línia i si em donava temps mirar els dos projectes que tenim entre mans. I ella llavors… M'ha dit que se sentia cansada. No per a entendre-ho malament, que estimava el seu treball, que apassionava els seus treballs, però que la societat no estava preparada per a fer un espai real als culturistes. Que no existia una política que ens protegís als qui ens dediquem a la cultura. I m'he despertat.
No malentendre-ho, amo el meu treball, m'apassiona. Però estic cansat de carregar aquest carro. Fa falta una política real que ens protegeixi els culturistes. No demà, avui. Perquè nosaltres també som treballadors, encara que el nostre treball ens apassiona.