Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“No hem de crear un euskara colocal que sigui el mirall del castellà”

  • Asier Larrinaga (Bilbao, 1965) va començar a treballar com a corrector lingüístic en EITB mentre estudiava filologia basca. Vuit anys després, en 1999, va ser nomenat responsable del Servei de Basc d'EITB, en el qual porta treballant des de llavors. “Som un petit servei per a la dimensió que té aquesta empresa”, ha reconegut. La passada tardor va publicar el manual del basc col·loquial i hem aprofitat aquesta excusa per a dirigir-nos a ell.
“Euskaraz posible da era kolokialean hitz egitea, bai modu sinesgarrian egin ere”, aldarrikatu du Larrinagak.
“Euskaraz posible da era kolokialean hitz egitea, bai modu sinesgarrian egin ere”, aldarrikatu du Larrinagak. (Argazkia: Hodei Torres)

La necessitat de fer un llibre amb les variants col·loquials d'una llengua... No és una mica trist?
No, també existeixen en altres llengües. La unió de material dispers és sempre pràctica. Nosaltres portem temps amb el tema de l'euskara col·loquial. ETB va començar a fer sèries de producció interior amb bastant retard, no em recordo de l'any, però era la dècada dels 90. I des de llavors estem prenent mesures al basc que cal utilitzar en aquesta mena de productes. Al principi es feia el que es podia, i després es va començar a reflexionar més. Però aquesta reflexió és una qüestió nova. No recordo l'any d'inici de Goenkale [1994], i quan va començar ho va fer d'una manera, no vull dir que va sorgir sense reflexionar, hi havia un plantejament, però molt lluny de les preocupacions de la coloquialidad, les preocupacions eren complertes. Després es va fer una spin off, els Principiants, i llavors comencem a pensar que era necessària una manera de parlar pròpia, en la línia de la coloquialidad.

Llavors, el llenguatge de Goenkale a vegades era massa artificial?
No era un euskara col·loquial. El basc era literari, de llibres, i no ho dic de manera pejorativa. I és que una bona cosa de Goenkale va ser que el basc dels llibres es va inventar a l'hora de portar-lo a l'oral.

Es va fer així perquè no hi havia models clars de llenguatge col·loquial?
No, simplement perquè es va decidir fer-ho. La qüestió és què és la coloquialidad, a vegades no s'entén molt bé. La coloquialidad és un llenguatge que expressa l'existència d'una relació d'informalitat i amistat entre els parlants. El llenguatge utilitzat per dos amics sense cap norma social ni respectuosa. No és per a totes les situacions. Es barregen moltes vegades i cal separar-les bé, colocal i baixa. El colocal té a veure amb la relació entre els parlants i el nivell inferior amb la cura o no de la llengua. El nivell inferior és contrari a la cura. I colocal, contrari al formal.

Per exemple?
El nivell inferior és a dir “t'he vist”.

Alguns ho criden directament “mal basc”.És no
parar esment al llenguatge. I el colocal és una altra cosa. El normal és a dir “t'he vist” en el col·loqui.

“… que no té rotllo / euskara net”.
[Riure] Una característica del llenguatge col·loquial és que es pot parlar molt cruament, i per això s'introdueixen tants blasons, paraules borroses… S'ha dit que en basca no hi ha res semblant, i no és cert. Cal explorar, buscar, i per això és important fer aquest tipus de llibres. D'altra banda, és cert que enfront del castellà diem les cobardidades d'una altra manera en basca. El castellà és molt cru i el més versàtil entre les llengües que jo conec. Si posem la mesura aquí… Nosaltres tenim unes premisses al cap. Una, que en basc és possible parlar de manera col·loquial. I no sols això, també es pot fer de manera creïble. Moltes vegades es diu que on es diu en castellà "em cago en déu", en basc hem de posar "arranopola". Aquest és el tòpic de sempre. La credibilitat la donen altres coses. I hi ha blasons i cruderías potolas. Potser no tenen la força de les formes en castellà, però són dures. No obstant això, cada llengua té les seves pròpies característiques. En anglès, per exemple, no es diu “em cago en la verge”. S'adapten a “fuck” i “damn”.

Fotografia: Hodei Torres

I altres premisses?
Fer-ho per a tots els bascos, en la mesura que sigui possible. Ja sé que és molt difícil i no sols pels dialectes. Nosaltres, per exemple, hem impulsat que es digui “mola du” per a dir “m'agrada”, clar, és el calc del mol en castellà. A vegades no hi ha una altra via. En basc tenim insults i buraos, però en les expressions valoratives estem molt pobres. No tenim moltes maneres de dir-ho “m'agrada”, i molt menys de forma colocal. I en castellà hi ha molts. En el nostre cas, cal pensar en alternatives.

Us arriba l'opinió dels espectadors sobre l'acolliment que tenen aquests?
A vegades sí. Per exemple, sé que a molta gent “té mola” no li agrada. Però a uns altres sí. Per tant, en aquest fet de ser per a tots els bascos és important que Nord-Sud s'integri en això, però no sols això: necessitem models per als bascos d'abans i d'ara. No hem de crear un euskara colocal que sigui reflex del castellà. Hem d'esforçar-nos a cuidar el que el basc té.

Molts dels recursos que s'esmenten en el llibre provenen del castellà… És
la nostra primera referència, la que tenim al cap. El nostre mitjà de préstec més senzill, i el de la majoria dels bascos, és el castellà. Hi ha coses del Nord en el llibre, però hem de ser realistes. En tot cas, cal prendre préstecs, sí, però amb sentit.

ETB i la normalització del basc Tal com
es pot llegir en la portada del manual de basc col·loquial, en el credo d'Asier Larrinaga “els articles més importants són la fraternitat universal, la igualtat, el compartir coneixement i la divinitat de la música”. També es pot llegir que en 2019 va realitzar la seva tesi doctoral. ETB va analitzar el treball realitzat en la normalització del basc: “Sempre s'ha dit que la televisió en basca ha estat un instrument important per a la normalització del basc, però en la literatura científica sobre el tema, els mitjans de comunicació, i especialment els mitjans audiovisuals, no s'han considerat com a instruments importants fins a l'any 2000, aproximadament”.

 


T'interessa pel canal: Euskara
2025-04-08 | ELA sindikatua
El perfil del basc entre els metges és 47 punts inferior al del castellà en Osakidetza
En Osakidetza, avui dia, el servei en basc no està garantit. En la majoria dels serveis no hi ha criteris lingüístics i els ciutadans euskaldunes han de fer-se notar a si mateixos, en una situació molt vulnerable, per a poder accedir al servei en basc.

2025-04-08 | Euskal Irratiak
Manex Fuchs
“Aberri Egunak euskaldun guztiak biltzeko ospakizuna izan beharko luke”

Aberri Eguna elkarrekin ospatzeko xedez sortu zen Euskal Herria Batera plataforma. Aurten, ikusgarri bat eskainiko dute apirilaren 11n, Manex Fuchs antzerkilariaren, Lorea Agirre idazlearen eta Martxel Rodriguez dantzariaren eskutik.


2025-04-07 | ARGIA
Centenars d'euskaltzales reclamen justícia per al basc en Baiona
Una manifestació ha recorregut Baiona el 6 d'abril, convocada per EHE, per a denunciar la situació. Han reclamat justícia per al basc i per als euskaldunes, i han proclamat la República del Basc. El dia 11 dos membres d'EHE seran jutjats en el jutjat de Baiona (Iparralde) per... [+]

Dia del Basc de Lokizaldea
“El basc s'escolta cada vegada més a la comarca, especialment entre els joves”
Enguany el Dia del Basc de Lokizaldea s'ha celebrat en la localitat de Murieta, des del dissabte al matí fins a les hores més petites. La cita és important i entretinguda per als euskaltzales de la zona pròxima a Estella de Navarra.

2025-04-04 | ARGIA
S'han inscrit 83 pobles per a Euskaraldia Hika
És la novetat d'enguany. A més de triar entre els rols Ahobizi i Belarriprest, els ciutadans podran participar en l'Euskaraldia Hikan, que se celebrarà en el Palau Euskalduna. Als pobles en els quals no s'utilitzi l'hitano, toka i noka, es fomentarà l'ús de tots dos i es... [+]

2025-04-04 | Sustatu
Kneecap, ara subtitulada en basc
Coneixeu la pel·lícula Kneecap? Va ser nominada als Oscar. És la història d'un trio de Belfast. Kneecap Hip hop és una coneguda banda de música i drogues, un humor irlandès i tradició, un film viu que ressalta les contradiccions entorn del gaèlic i a l'ambient de West... [+]

2025-04-03 | ARGIA
L'Observatori adverteix del risc de perpetuar les vulneracions dels drets lingüístics en el seu informe de 2024
L'Observatori ha presentat l'informe Estat dels Drets Lingüístics 2024. Després d'analitzar la recopilació dels fets transmesos per la ciutadania, es conclou que en 2024 la situació no ha millorat i, a més, s'observa una actitud tendent a perpetuar les vulneracions de la mà... [+]

"El que es presenta com a neutre, en realitat, és còmplice de la ideologia dominant"
Suposa un delit tan extraordinari com difícil de descriure, després de llegir o d'escoltar les paraules d'un home, pensar: “Això és el que vaig intentar explicar en aquella ocasió!”. María Reimóndez és escriptora i traductora i parla gallec en un idioma no hegemònic... [+]

Un treball de recerca conclou que la majoria de la població de Navarra, el 63%, és favorable o molt favorable a la promoció del basc
La majoria de la població de Navarra (63%) és "més o menys favorable a la promoció del basc" que el 17%, segons un estudi realitzat per Xabier Erice i Carlos Vilches en el marc del conveni entre Eusko Ikaskuntza i el Departament de Memòria i Convivència, Acció Exterior i... [+]

Euskara: El botí de tots els pals

Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]


2025-04-02 | Hala Bedi
Haizea i Mikelsa (Euskal Udalekuak):
"En una certa edat sembla que no es poden fer coses en basca"
Ja és aquí "un estiu d'aventura per a viure." Ja està obert el termini d'inscripció per a les Euskal Udalekuak d'enguany. En Bernedo, Abaigar i Goñi s'han organitzat onze tandes per a nens i joves d'entre 6 i 17 anys.

6 d'abril, justícia per al basc

No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]


2025-04-01 | Euskal Irratiak
Arrate Isasi: “Iparraldeko haur elebidunek euskara nola ikasten duten ikertu nahi dugu”

Euskal hizkuntzalaritza esperimentaleko katedra berria estreinatu dute Baionako fakultatean.


Abenduaren 27an Bilbao Arenan milaka euskaltzale batzeko dei egin du Kontseiluak

Bilbon eginiko aurkezpenean iragarri dute ekitaldia, euskarari "arnas berri bat emateko eta behar duen indarraldia gorpuzten hasteko" lehen urratsa izango dela nabarmenduta. Euskaltzale guztiei, baina, oro har, "justizia sozialean eta gizarte kohesioan aurre... [+]


Eguneraketa berriak daude