- La xarxa que uneix les ràdios lliures d'Euskal Herria ha complert dues dècades al juny, reforçant un ecosistema radiofònic pròxim, divers i euskaldun. Es basen en el suport mutu.
El reportatge original ha estat publicat en el mitjà Hordago El Salt.
La Xarxa Rosa d'emissores de ràdio en basca del País Basc compleix 20 anys al juny. En 2001 Herri Mugi! La iniciativa va organitzar una trobada de moviments populars en Barria (Àlaba), en el qual es van reunir diverses ràdios lliures en la comissió de comunicació d'aquestes jornades. La “sintonització”. Van entendre que havien de mantenir la col·laboració, fins i tot de cara al futur. Poc després, va arribar la reunió fundacional en el festival Euskal Herria Zuzenean, en Rosa (Baixa Navarra). Van prendre el nom del poble per a la xarxa. Vint primavera després, la xarxa es compon de 25 ràdios de tota Euskal Herria i es comparteixen al voltant de 60 programes setmanals. Es tracta d'un esforç conjunt de ràdios locals lliures per a reforçar una alternativa en un dial compost principalment per empreses públiques i privades. En basc.
Gairebé 20 anys abans, alguns amics, estudiants de periodisme, van començar a gravar els seus programes de ràdio en Bergara (Guipúscoa), en Tas Tas de Bilbao (avui 97 ràdios) i en la calor de les experiències de les ràdios vitorianes Hala Bedi. Així va néixer Txapa Irratia, la ràdio lliure de Bergara. Iñigo Herreros és tècnic de so i està treballant en el projecte gairebé des del principi. Primer, un grup els va cedir un local i després van obtenir un altre cedit per l'Ajuntament. "Hem d'aconseguir un ordinador, això serà un cristón", li va dir un amic Herrero en les festes de San Marcial, poc després de les trobades en Barria. A pesar que no va poder acudir, els membres van ser a Baixa Navarra i van participar en el naixement de la Xarxa de la Rosa.
"Per a nosaltres la Rosa ha estat fonamental des del principi, el poder compartir programes per a completar la graella de programació ha estat una ajuda imprescindible", diu Herreros. La xapa és una ràdio molt variable, les persones entren i surten, però sempre hi ha substituts. Herreros va començar a fer una sessió de música amb uns amics, però ara està ajudant en el funcionament tècnic de la ràdio. Encara es recorda amb el CD que contenia cinc discos musicals gravats per a completar els buits de la programació que es col·locaven una vegada i una altra. Als 37 anys, Txapa Irratia comparteix més de vint programes de ràdio amb la resta d'emissores de la Xarxa Rosa, i gràcies a l'intercanvi pot omplir de contingut les 24 hores de la programació tots els dies.
Iraitz Gesalaga és coordinadora de la Xarxa Rosa i porta uns quinze anys participant en la Ràdio Arraio de Zarautz. A més d'ajudar els projectes més petits a emplenar la llista de programes, l'intercanvi de sessions entre emissores funciona com un altaveu que augmenta la difusió dels programes de ràdio. "Fa vint anys es va reflexionar: hi ha moltes ràdios locals i lliures, però estan atomitzades", explica. "A Euskal Herria tenim distàncies psicològiques, i a vegades també físiques, com les muntanyes, entre un poble i un altre. En conseqüència, moltes vegades no sabem què és el que passa al poble veí", ha afegit. La Xarxa Rosa tracta de reduir aquestes distàncies, de ser un punt de trobada.
A nou quilòmetres en línia recta de Bergara, superant el mont Irimo, es troba la ràdio KKinZona Irratia, la ràdio lliure d'Urretxu-Zumarraga. Haritz Berasategi, juntament amb altres membres, produeix el magazín Gaur Egur. La ràdio està en el gaztetxe, i una gent que fa més de deu anys recorria el seu entorn va començar a fer macares i alegres fanzines, en paraules de Berasategui, "per a donar difusió al que pensem". De seguida es van dirigir a la ràdio per a transmetre opinions, idees, crítiques i il·lusions.
Per al col·lectiu de la Zona (el nom és una broma de l'època, l'abreviatura del "que va encongir"), la ràdio és només un mitjà més, però també més d'una ràdio: "Projecte comunicatiu comunitari". A més de posar en marxa la ràdio, publiquen fanzines sense freqüència concreta, han realitzat alguns còmics i dues pel·lícules amateurs. La comunicació sempre ha estat el fonamental. "La força de la ràdio és proximitat, local. Intentem que els col·lectius del poble ens tinguin en compte, i nosaltres intentem que ens informin", resumeix Berasategi. "Urretxu i Zumarraga no són Goierri, i a pesar que algun mitjà de comunicació de la comarca publica notícies pròpies, sentim que hi havia un buit i vam proposar emplenar-les amb el que ens interessa".
Aquesta passió per la comunicació i la relació amb altres col·lectius i moviments populars és molt important per a Gesalaga. Balanç positiu de les dues dècades de vida de la Xarxa de Rosa. "Continuar creixent la xarxa i continuar existint la ràdio, malgrat totes les dificultats, és una victòria", ha assenyalat. Per a buscar les raons recorre al seu origen. "El fet que hi hagi tantes ràdios en un poble tan petit com el nostre significa que és una cosa viva. Sempre hem estat molt units als moviments populars. Hem de comptar les nostres realitats, des de les nostres perspectives, i per a això necessitem mitjans, perquè si no, nosaltres no ho fem, ningú més ho farà", diu Hala Bedi en el local que té en el Casc Vell de Vitòria.
Ondas diverses
La col·laboració sí, però respectant les característiques de cada emissora, adverteix Gesalaga. No és una idea simple, és una pràctica. La Xarxa Rosa es finança amb quotes que cada emissora paga en funció de la seva capacitat. Amb aquests diners mantenen la web, coordinen els continguts, produeixen un magazín a la setmana i paguen els sous de dues persones, una a mitja jornada i una altra a un terç de la jornada. "El contracte t'allibera d'altres coses, però no dona l'oportunitat de viure només d'això. La major part del treball és militant", ha reconegut el coordinador, de dues persones assalariades en Rosa.
No és el mateix Laixiar Irratia (Iurreta, Bizkaia), la més jove en les ràdios que l'última a adherir-se a la xarxa, que Hala bedi i Naiz Irratia (abans Info7, d'una empresa de comunicació privada i que emet en tot el Sud). Es tracta d'una xarxa variada: capacitats, maneres d'entendre la ràdio, maneres de mirar i comptar al que ens envolta. També les diferències polítiques. És una cosa natural per a Gesalaga, ja que el Rosa és un espai ampli. En totes les emissores de ràdio es produeixen debats, ja que la majoria tenen com a objectiu ser comunitaris. "És molt més el que ens uneix que el que ens separa", ha subratllat el coordinador de la Xarxa Rosa.
La característica de la rosa és que tots els programes que comparteixen entre les emissores són en basca, encara que en algunes emissores també s'emeten programes en castellà. El basc i el territori –Euskal Herria– que ocupen les ones són les bases de l'associació.
Leo Bueriberi dirigeix i produeix el Pas del Zebra, un magazín que s'emet en totes les ràdios del Rosa. Va una mica més enllà: "El compartir, aquesta col·laboració entre emissores ens diferencia d'altres maneres de fer la ràdio. Hi ha sentiment de família, ja saps que els altres seran aquí per a ajudar-te". Es tracta de cooperar, compartir continguts, experiències i recursos. En definitiva, ajuda mútua. Bueriberi es va acostar per primera vegada a Hala Bedi com a col·laborador del programa O no serà sobre feminismes i del programa Hitz.
El pas de zebra és, en certa manera, el resultat d'aquesta col·laboració. Els continguts de la sessió es nodreixen de la participació de diferents emissores de ràdio. A més, compta amb una xarxa de col·laboradors sobre diversos temes: economia, literatura, música... Donen veu als mitjans de comunicació amics, per exemple, amb l'avanç setmanal de la revista ARGIA. I els moviments socials també tenen el seu espai, com l'espai que té el col·lectiu BALA per a parlar de dissidències sexuals. "La notícia o el diàleg marca l'actualitat política", explica el locutor de Bueriberi. Per descomptat, dels moviments populars.
Llei de la selva
"La freqüència modulada (FM) és la llei de la selva. El més fort, el de major potència d'emissió, emet, i la resta al trast", resumeix Gesalaga. Recorre a l'analogia habitual en la munducha. Crear una ràdio sense llicència és com ocupar una casa buida, però en aquest cas les ones són les que s'ocupen. El primer que has de fer és trobar un espai buit en el dial, millor si no tens veïns o no els molestes. Mentre ningú et vulgui tirar, continuaràs emetent als llimbs de l'alegal.
En aquest cas, l'orografia juga a favor de les ràdios lliures. "Hi ha moltes muntanyes i per raons tècniques és habitual canviar la freqüència d'un poble a un altre. Als pobles és bastant fàcil trobar lloc i mantenir-ho aquí. A les ciutats, en canvi, és més difícil", explica el coordinador de Rosa. La ràdio lliure ha de tenir com a objectiu tenir una llicència pública, rebre subvencions? En rosa, cada radi té autonomia de decisió. És més, ha fet costat als que ho han intentat.
No és el cas de KKinZona ni de Xapa. Tots dos se senten còmodes als seus pobles, porten dècades emetent sense llicències ni subvencions, sense grans problemes, i tenen la llibertat de "no dependre de ningú". Però també ocorre el contrari. Bilbao Hiria Irratia porta més de vint anys sense llicència, amb una programació completa en basca, des del Bilbao metropolità per al Bilbao metropolità. En 1997, la cooperativa Zenbat Gara va posar en marxa la ràdio, després de l'obertura del Kafe Antzokia, una sala d'oci, restaurant i bar amb l'objectiu de promocionar la cultura basca en la capital biscaïna.
Ane Zabala és periodista i gaudeix escoltant i fent la ràdio. En 2003 es va acostar a la Ràdio Vila de Bilbao, després de ser acomiadat de Radi Euskadi, on es va aixecar amb els braços oberts. Així va començar a produir el programa cultural Piperpolis, juntament amb Galder Pérez. En l'actualitat és coordinadora de la ràdio Zabala.
En 2012 es van presentar al concurs públic convocat pel Govern Basc, presidit per Patxi López, per a l'obtenció de la llicència. Es van treure a concurs 34 llicències, quatre d'elles a Bilbao, dues en basca i dues en castellà. No obstant això, sabien que seria difícil. La Ciutat de Bilbao va criticar que el concurs no contemplava les ràdios comunitàries i apostava per les ràdios comercials. "No valorar l'experiència ens va sorprendre molt. Nosaltres veníem emetent anys. A més, els criteris penalitzaven d'alguna manera el basc, ja que a penes afegia punts. I cal no oblidar que és la llengua oficial de la Comunitat Autònoma Basca (CAB)", ha criticat Zabala.
El Govern Basc, ja en funcions, una vegada concedides i publicades les adjudicacions, va decidir anul·lar el concurs. Algunes emissores van acudir als tribunals i en 2014 el Tribunal Superior de Justícia del País Basc els va donar la raó. No obstant això, el Govern Basc, presidit en aquesta ocasió per Iñigo Urkullu, va presentar recurs davant el Tribunal Suprem. Finalment, en 2019, van obligar el Govern a repartir les llicències atorgades en aquell concurs i a pagar determinats costos del procés.
Dos riures de rosa van aconseguir així les seves llicències. Així Bedi va obtenir el permís per al segon dialecte, Hala Bedi Bi, íntegrament en basc. La primera, que emet en basca i castellà, va quedar fora. D'altra banda, Naiz Irratia va obtenir set llicències. Bilbao i Tas Tas Irratia no van obtenir llicència.
Abans, en 1992, el Govern Basc va atorgar les seves últimes llicències, després de lluitar amb les autoritats espanyoles per raó de les seves competències. Segons Zabala, actualitzar el dial i treure a concurs més llicències era "patata calenta", ja que darrere de cada permís hi ha grans interessos per a poder utilitzar una freqüència. La major part de les emissores de ràdio que emeten amb llicència en la CAPV procedeixen de grans cadenes com la SER, Onda Cero o COPE, després d'un procés de concentració i acord amb les ràdios locals.
Ane Zabala denuncia que els vascoparlantes van perdre un espai en el dial fa dos anys, quan es van materialitzar els resultats del concurs de 2012, després de set anys de procés. Una de les llicències reservades per a emissores de ràdio en basca, 92.7 fm, es va assignar gairebé íntegrament a una emissora de la cadena SER que emet en castellà. "Necessitem referents en la comunicació en basca. Encara que sigui per demografia, som la ciutat amb més bascos a Euskal Herria. Al Bilbao metropolità viuen al voltant d'un milió de persones, però tal vegada no el veiem tan clar com comunitat lingüística. Per això, potser aquí no és tan fàcil viure en basc com en altres llocs", diu el periodista. En el dial, la immensa majoria de les ràdios emeten en castellà, unes poques són bilingües i només cinc són emeses únicament en basca. "Una vegada més, perdent el basc", ha destacat la coordinadora de la Vila de Bilbao.
Núvols i dials
El dia de la creació de la Xarxa Rosa, en 2001, Internet va complir deu anys. En tot just vint anys, les nostres maneres de relacionar-nos amb la informació, la cultura i els mitjans de comunicació en general han sofert profunds canvis de la mà de la xarxa i les tecnologies de la comunicació. I la ràdio, com no podia ser d'una altra manera, no està fora d'aquesta nova realitat virtual.
La Ràdio Vila de Bilbao, per exemple, va ser la primera ràdio que va emetre en directe per streaming des del seu web en 2006, segons ha expressat amb orgull Ane Zabala. "Tot el que fem des de llavors s'emmagatzema en el núvol, on es pot accedir lliurement. Pensem també a traslladar la resta de l'arxiu, tot l'anterior, però potser seria massa. Aquí, en els nostres estudis, ja no guardem res ", ha reconegut, fent referència al nombre d'arxius acumulats durant anys. Ara tots els continguts es guarden com a dades en un servidor.
Conscient dels nous temps, la Xarxa Rosa va afrontar l'any passat noves formes de producció i escolta de la ràdio. Des de llavors s'ha posat en marxa una aplicació mòbil des de la qual es pot connectar per streaming a qualsevol ràdio de la xarxa. A més, afegeixen tres pòdcasts als continguts, encara que no són creats per emissores de ràdio.
"Cal apostar pels pòdcasts, la gent els escolta, encara que sense emissions, sense emissions directes, la ràdio perd el seu encant", creu Herreros, que també ha estat gestionant continguts creats per Rosa en Txapa Irratia. "Nosaltres ho tenim clar, seguirem en FM". Bueriberi creu que aquests nous formats obren oportunitats i maneres d'escoltar, que potser s'adapten millor als ritmes de vida que portem. "M'agrada una cosa: que et quedis. Aquest temps que podia dedicar abans a la ràdio potser no el té ara. Avui tot és pressa, però ara pots estar escoltant, deixa-ho i després reprendre. Això també té la seva màgia", confessa, sense oblidar l'encant de la ràdio de sempre: "Encara que no hi hagi directe, potser no és tan màgic".
Per a Berasategui, els pòdcasts, les xarxes socials i la ràdio digital no van ser disruptius. La ràdio KKKinZona va començar a emetre's a través d'Internet i al cap d'un temps van aconseguir ocupar un espai en la freqüència modulada, autogestionada després de muntar un estudi pel seu compte. "Si hi ha gent aquí, hem de ser aquí. L'important és escoltar ", explica resumint l'experiència i la filosofia del col·lectiu. Mentre hi hagi històries per a contar i missatges per a compartir, les ràdios comunitàries continuaran emetent sons lliures des del barri a tothom.