Des de la perifèria, atentament
La setmana passada un ocell de Gorka Bereziartua va atreure la meva atenció: “Aquest mite que a Guipúscoa tothom ho fa en basc amb una espècie de naturalitat genètica també ens està anant una mica més en #justsayin”. No sé què va provocar aquest ocell. Jo la vaig relacionar aquesta mateixa setmana en Argia i una setmana abans en Alea amb Edurne Azkarate en el reportatge “Curant el basc any rere any a la Rioja Alabesa”: “Em semblen molt interessants algunes identitats basques de les perifèries que s'estan desenvolupant: quan acceptes que no pots arribar a aquest model, perquè no has nascut allí, perquè no ets un basc genètic”.
"Alguns bascos creuen que viuen a Arcàdia, o almenys a Arcàdia. I l'opinió d'Arcàdia és (ha) molt dolenta per a la normalització del basc"
Bereciartua escrivia això en una col·laboració en la ràdio Euskalerria: “De la mà d'aquestes vivències perifèriques també s'està estenent la creença que el basc té un centre on la llengua està gairebé plenament normalitzada”. Jo no crec (i la majoria de la perifèria tampoc, jo crec) que hi ha Arcaditas que viuen “bé respir”, que el basc és un idioma normal i natural, sí que crec que en el centre (i en qualsevol lloc, però en més ocasions ocorre en el centre) hi ha bascos que creuen que viuen a Arcàdia, o almenys en l'Arcadio. I l'opinió d'Arcàdia és (ha) molt dolenta per a la normalització del basc. D'això parla el mateix Gorka en el mateix article: “Entre els quals saben basc al meu poble i els que realment parlen hi ha un abisme que ara mateix, amb els recursos que hi ha, amb l'interès que desperta el tema, amb el que als propis bascos els importa, sembla impenetrable”.
El de La Rioja Andoni Landa deia en el mateix reportatge sobre Azpeitia –on l'ús oral és molt gran–: “En el bar està Berria, no sé quants tocarà”. Els qui saben basc però no ho utilitzen, o han après en basc però no toquen Berria, tots dos tenen la convicció que són “euskaldunes”, no bascos, sinó euskaldunes. Com deia Bereziartua, no veuen massa abismes al no llegir Berria, o la majoria de les converses en castellà. I si hi ha problemes, ells no, el basc està unificat. (És curiós que en la seva lluita contra ells i en la defensa de l'unificat sempre es tingui en compte als euskaldunberris, i no a Berria, una pel·lícula, un llibre, la televisió, poder gaudir d'internet...).
Atès que el basc és una llengua minoritària, ens exigeix esforç a tots, als creadors culturals sí, però també als destinataris; i alguns són receptors molt passius, i ells són la majoria. Una majoria basca, en una Arcàdia muntanyenca verda, que creu que el desert està en la perifèria.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]
En aquest món frenètic i vertiginós en el qual vivim, els canvis socials que se succeeixen a poc a poc ens semblen a vegades imperceptibles, irrellevants o insignificants. Tanmateix, no és així, i hem de ser conscients d'això per a actuar amb prudència. Exemple d'això és... [+]
Els diumenges de setembre és costum pujar a Ernio, ballar en Zelatun i menjar xoriço morro, o una cosa així. El pitjor temps no fa falta gent. Enguany, quan els meus amics marxaven més primerenc i jo em retardava, pujava només, trobant-me amb les quadrilles que baixaven. La... [+]
En el llibre fronterer de The House on Mango Street, escrit per Sandra Cisneros, el gos d'un personatge té dos noms: un en espanyol i un altre en anglès. És possible que a primera vista pugui resultar estrany, fins i tot per a un llibre, però si un pensa més... [+]
Era impossible endevinar qui era o qui era el lema que llegia, però qui era!
Ángel González Olvera va ser conegut a Mèxic fa 11 anys quan els bertsolaris ens van convidar a unes jornades amb els seus improvisadors. Vivia en un alt del pujol, alimentant-se d'ocells, coloms,... [+]
Els utopianos del llibre Utopia de Thomas More estimaven llegir-lo. La bona educació de les lletres els havia portat a començar en la infància i a prosseguir la seva vida adulta sense que ningú els ordenés res, llegint i aprenent i llegint més. Imagineu el temps dedicat a... [+]
Com en l'Edat mitjana dominava Déu, en l'època moderna vivim sotmesos al mercat i a les seves rígides lleis. Els grans sous d'alt nivell estan determinats pel mercat, ja que els premis dels CEO d'Iberdrola o BBVA els marquen els mercats del seu sector, encara que s'emporten 300... [+]
En la podksemana La llanterna de diógenes he trobat moltes idees per a continuar pensant en l'entrevista a Miguel Benasayag-eg. Entre elles, les reflexions que fa l'ésser humà sobre les nostres relacions amb la tecnologia.En el
diàleg es compara la influència de les... [+]
La tercera vegada que rebia les mateixes dades que l'estudiant, no recordava més que aquestes frases tan usades, en les quals el no-res havia aixafat la meva intel·ligència: “No som res”, “la vida no té sentit”, “Déu, si és tan innocent com diuen, per què ens fa... [+]
La responsabilitat és de l'Estat sionista d'Israel, que, amb l'ajuda d'una gran part de la població, soldades, colons, etc., està fent neteja ètnica i genocidi contra els països i pobles de voltant.
Els Estats occidentals també els donen suport, els donen armes i els presten... [+]
Això em va dir l'ex alumne, que va trigar molt a presentar una denúncia que estava en el jutjat mesos i que, per recomanació del psicòleg, havia retirat la denúncia de violació. I jo romania callat, sense poder endevinar què dir-li al jove que encara presentava símptomes... [+]
No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és... [+]
Diuen que ha passat un any. Mai he comprès l'arrogant costum que tenim els occidentals: encara que el conflicte duri gairebé un segle, adaptem les dates al nostre gust, regalant la importància que vulguem. Ha estat diferent l'última època per als palestins que estan presos en... [+]