Com es comissaria un retrospectiu quan es nega la primera premissa d'un retrospectiu? Dit d'una altra manera, com es planteja donar a conèixer una trajectòria artística si no es presenten les fites d'aquesta trajectòria? En aquest treball ha col·laborat l'investigador i comissari Francisco Javier San Martín, professor reconegut per a molts alumnes de la Facultat de Belles Arts de Leioa. La seva trajectòria artística de 35 anys en Amondarain s'enfoca al treball del taller per a treure a la llum les proves, excedents i experimentacions que s'han produït durant tots aquests anys. A l'hora de presentar els treballs no s'ha seguit un ordre cronològic i el visitant difícilment podrà trobar una targeta informativa amb informació addicional sobre les obres. En l'exposició "Agitació d'imatges" desapareixen els estils o tendències associats a èpoques concretes que van poder estar darrere d'una trajectòria tan variada com la d'Amondarain i les obres es presenten acumulades i barrejades.

El visitant pot sentir el desig de sortir corrent res més aparèixer la sala principal de Cuba, ja que la quantitat d'obres que s'acumulen en ella és enorme. Però a poc a poc, en entrar en aquest bosc sobrepoblado amb escultures, començarà a identificar els codis d'Amondarain, a mostrar algunes analogies, a veure indicis d'humor allí i aquí, i quan s'adoni, passarà molt temps mentre està envoltat d'una escultura de diferents estils i materials. Així mateix, es troba immers en aquest procés i comprova que en l'exposició hi ha pintura, però traient de pla la seva forma habitual, s'escapa del llenç i adopta una forma sòlida. Un quadre tridimensional.

Amondarain posa en pràctica la idea de pintura estesa, una tendència artística a explorar les possibles possibilitats de la pintura més enllà de les dues dimensions del quadre. En aquest sentit, a partir de la dècada dels 90, existeixen artefactes de diversa forma realitzats amb l'oli pintat que nomena amb el terme mocho en castellà. Són peces produïdes per l'acumulació de pintura, generalment oli, formes sòlides sorgides del desig de l'artista d'experimentar amb la pintura. Seguint la petjada de la pintura estesa, en l'exposició trobarem una sèrie que fa referència directa a l'obra del pintor: la sèrie de paletes de pintors. La gamma està composta per més de mig centenar de paletes de pintura de variats materials, entre llenties, torrades i xocolata, en les quals s'entrecreuen diversos motius i estils. Hi ha paletes per a tots els gustos.

En aquest espai central hi ha un altre element que crida poderosament l'atenció: els pedestals. Tota escultura està col·locada sobre un pedestal, de diverses grandàries, colors i materials, formant una constel·lació en el seu conjunt. Els artistes d'avantguarda i de modernitat van posar en crisi els pedestals perquè creien que eren un obstacle per a gaudir de l'obra d'art, una interferència entre l'escultura i el visitant. Amondarain, no obstant això, ha recuperat tots els pedestals del magatzem i ha presentat sobre ells els treballs que ha realitzat durant tots aquests anys en el taller. Aquests pedestals de diferents grandàries i acabats accentuen aquesta sensació de bosc, una aposta decidida que modera l'espai.

Entre les obres trobem, entre altres, una forma geomètrica del laboratori dels guixos d'Oteiza, traslladada a grans dimensions. Encara que sembli que està fet de fusta, una vegada vist de prop comprovarem que la pintura és la que li dona aspecte de fusta; i si envoltem la mateixa escultura, veurem que està buida per dins. En la mateixa línia, trobem rèpliques de les caixes metafísiques d'Oteiza, realitzades amb gruixudes brochadas de pintura. En el fons de la sala es mostra una cortina transparent, de la qual pengen desenes de peces i dispositius multiforma, de la mateixa manera que ho va fer en l'exposició A les palpentes (Itsumustuka) que va tenir en la galeria Cibrian de Sant Sebastià al novembre de l'any passat.

Amondarain és un artista que mira constantment la història de l'art i inserida de l'una o l'altra manera obres d'artistes que han estat importants per al seu treball. D'aquesta manera crea anagrames amb noms d'artistes que han estat referents en la història moderna de l'art: Lucio Fontana crea la cita La teva Lacan Fi, Oh Mama La teva no, de Bufona Hatum, i Law or Handy és la nova paraula que inventa de la combinatòria de lletres d'Andy Warhol. Amondarain també ha treballat amb les lletres que formen el seu cognom en infinites possibilitats, realitzant jocs de paraules com A Mondrian Rain. Com fa amb Anagram, ha pintat l'estil pictòric de diversos artistes d'avantguarda, Frank Stella, George Bracke, Joseph Albers, en la superfície dels avions de guerra per a la sèrie Avions. Es tracta d'avions que podrien ser quadres i Amondarain indica que qualsevol superfície és apta per a pintar de nou un quadre. Amb la finalitat de reforçar aquest gest, aquests avions s'han presentat en les caixes de fusta on es transporten els quadres.

Finalment, en la segona planta de la sala Kubo hi ha una projecció fotogràfica dels dos canals. En ell es projecta una sèrie heterogènia de fotografies i imatges que, de l'una o l'altra manera, han inspirat o útil a l'artista a l'hora de fer el seu treball. A conseqüència de l'observació successiva d'aquestes imatges, sembla que pot endevinar quina és la metodologia de treball de l'artista: són imatges que funcionen per analogia, contrast o buidatge. Igual que un químic treballa barrejant substàncies diverses en les provetes, Amondarain treballa amb les imatges, sacsejant les imatges una vegada i una altra i, a conseqüència de la sacsejada, afloren les obres que podem trobar en aquesta exposició.