argia.eus
INPRIMATU
Cirurgià Abu Sittah: “Els nens ferits que avui has format a Gaza tornaran a ser ferits en la següent guerra”
  • Al maig, a Gaza, en l'última batalla d'onze dies, les bombes i els obusos de l'exèrcit israelià han matat a 252 palestins i han ferit 1.900. Nens, molts d'ells. Els lectors d'ARGIA coneixeran a Ghassan Abu Sitta, un cirurgià de referència mundial en ferides de guerra que s'acosta des de Líban cada vegada que es tracta d'una intifada o una baralla des de 1987.
Pello Zubiria Kamino @pellozubiria 2021eko ekainaren 17a
Ghassan Abu Sittah Gazako Al Awdah ospitalean 2018ko martxoan. Orduan zauritu gehienek zangoak zekartzaten balaz zulatuak, gazteok hil gabe bizitarako ezindurik uzteko helburuz. (Argazkia: Medical Aid for Palestina)
Ghassan Abu Sittah Gazako Al Awdah ospitalean 2018ko martxoan. Orduan zauritu gehienek zangoak zekartzaten balaz zulatuak, gazteok hil gabe bizitarako ezindurik uzteko helburuz. (Argazkia: Medical Aid for Palestina)

El Dr. Ghassan Abu Sitta va exposar les conseqüències sanitàries de les guerres modernes en la LARRUN (Ecologia de la guerra, noves ferides del conflicte interminable del segle XXI) de novembre de 2017, entrevistat pel periodista André Vltch. El doctor nascut a Gaza i amb nacionalitat libanesa i britànica, especialitzat en cirurgia plàstica, va relatar els danys observats en les guerres que li han tocat intervenir des de l'Iraq a Gaza, a través de Síria, i que constitueixen una nova “ecologia de la guerra”.

El 10 de maig, quan es va estendre a Gaza el conflicte de carrer provocat per Israel per a expulsar als palestins del barri de Sheikh Jarrah a Jerusalem, Abu Sitta va assistir a un congrés telemàtic, en el seminari “Geopolítica de la salut a Orient Pròxim”, organitzat per la London School of Economics and Political Science. Bon coneixedor de les conseqüències de la guerra asimètrica entre Gaza i Israel, un parell de dies més tard treballava a Gaza amb l'associació Médecins Sans Frontières, afavorida per l'Organització Mundial de la Salut.

Nascut en una família refugiada a Gaza, ha anat a atendre els voluntaris ferits en totes les guerres que han tingut lloc des de la primera intifada de 1987. L'última al març de 2018, quan els gacatarras van organitzar el Gran Retorn a Israel, enfrontant-se cada divendres a les forces jueves durant les setmanes. Llavors els metges havien d'atendre principalment els joves ferits a tirs, als quals les balenes més malèfiques, incloses les prohibides internacionalment, van deixar uns sábanos de vida si no morien. En la batalla de maig de 2021, gairebé totes les víctimes han estat civils de totes les edats bombardejades massivament en artilería i avió.

El foc dels israelians mata a dos coneguts doctors, companys de crisis anteriors d'Abu Sitta. Un, Ayman Abu al-Ouf, cap de l'Hospital Al Shifa i responsable de la demolidora campanya contra el COVID-19 –emmanilla Reem, morta al costat de dues dels seus tres fills i més membres de la família–, i un altre, el neuròleg i psiquiatre Moen al-Aloul. En totes les entrevistes, Abu Sitta recorda aquests fets per a denunciar que quan Israel planifica bombardejos “quirúrgics” amb grans
càlculs, buscava perjudicar com més de pressa millor els barris habitats i al sistema de salut esquelètic de Gaza.

La doctora especialitzada en cirurgia plàstica ha subratllat als periodistes que a l'hospital A l'Aoudeh que han estat atrapats en el treball, els atacs d'Israel en aquest any han estat diferents als anteriors, massius: “Aquí estan veient una catàstrofe humanitària provocada per l'home, que no ha estat provocada per volcans, terratrèmols o tsunamis: aquesta zona està assetjada intencionadament en una crisi humanitària
incessant. (…) La major part de les ferides han estat provocades per l'enfonsament dels habitatges sobre les persones, el foc de les explosions, les ferides provocades per les estelles metàl·liques de les bombes, els ossos trencats de les persones atrapades per les parets de la casa…”.

En la tala però violenta batalla entre Hamas i l'exèrcit israelià, aquests han aconseguit que els coets arribin més lluny que mai, aquests han respost amb bombardeig massiu… però la llista de víctimes i danys mostra l'asimetricidad del conflicte. A Israel han mort deu civils, dos d'ells nens i 119 ferits. 253 palestins morts a Gaza, 66 nens i més de
1.900 ferits. 1.500 habitatges a Gaza han quedat totalment destruïdes, altres 1.500 hauran de ser demolides per la irreparable i 17.000 més han sofert danys.

 

NO HI HA INTERNACIONAL

La majoria dels ferits són colpejats dins de les seves cases. Als hospitals de Gaza es poden trobar famílies senceres distribuïdes en diferents habitacions. La major part dels ferits sota la bomba de la llana israeliana o dels avions vivien en els barris centrals de la ciutat, no en els suburbis o fora de les zones poblades.

El fet que el 40% dels ferits siguin nens, especialment disgusta a Abu Sitta, cirurgià endurit en l'atenció de tantes guerres i ferides en conflictes, perquè sap que els nens només han iniciat un llarg calvari: “Si has treballat en aquest treball t'adones que aquests tenen davant anys d'operacions i problemes, ja que en créixer el cos necessitaran successives cirurgies de reconstrucció fins a arribar a l'edat adulta”.

Diu que el més dur de l'ofici de cirurgià és treballar amb nens ferits, i que per això torna a Gaza cada vegada, fins als tres nens que té a Líban: “Atendre els nens ferits és encara més dur quan tu els tens. Aquí els feixos avui perquè els nens ferits tornin a ser ferits en la següent guerra”.

Té especialment en ment a una nena, entre elles la que tenia diabetis i que ha perdut la meitat del nas i un costat de la cara per l'estella de ferro d'una bomba. Així són les ferides de guerra, que necessiten cirurgians formats per a treballar en l'ecologia especial de la guerra, les ferides complexes provocades per la violència de la guerra, molts cirurgians, molt més del que necessita un sistema sanitari convencional.

Gaza és un exemple extrem de l'ecologia de la guerra: les ferides provocades per la guerra, que el sistema sanitari que ha quedat enfonsat per un setge total utilitzat com a arma d'una llarga guerra no pot atendre bé enmig de la misèria, la fam i la falta de servei públic. I si tot això no fos suficient, afegir la pandèmia COVID-19. “Això és el que aconsegueixen la guerra i el setge, posen a la gent aquesta vida que no és viure”.

I aquí... fer medicina de guerra en la guerra més asimètrica: “Per a l'operació d'una cuixa has d'utilitzar un torniquet, una mànega inflable per a evitar el buidatge de sang. Aquí no està, estem parlant d'unes cintes de cautxú. No hi ha trepants. Fòrceps i guants antiquats, endurits o perforables. Si necessita un bisturí per a tallar la pell, el té de la dècada de 1950, d'aquests vells d'ús manual, i no del tradicional ganivet motoritzat”.

I l'esperança de solucionar el palestí? De sobte a la pressió internacional? “No hi ha possibilitat de convidar a la comunitat internacional si es tracta d'un àrbitre. El món àrab també ha desaparegut; Síria i l'Iraq estan ofegats en la seva sang, sense poder tenir algú a la regió d'Egipte, els Estats del Golf han deixat a un costat a Palestina per a reconciliar-se amb Israel... i no hi ha més”.

Gassan Abu Sittah a Gaza treballant en el quiròfan al maig. (Foto: Hosam Salem)