La importància de la religió per a Morse va quedar patent vuit anys després, el 24 de maig de 1844, quan telegraficó el primer missatge de codi Morse de Washington a Baltimore: What hath God wrought o “El que Déu ha forjat”. Es referia al déu protestant Morse. Va ser un dels principals dirigents del moviment de catòlics i antiimmigrants nord-americà de mitjan segle XIX i es va presentar en les eleccions de Nova York amb Nativist Party o partit dels nadius.

Quan es referia als nadius, no es referia als habitants originaris d'Amèrica del Nord, es referia a si mateix i als seus semblants, als hereus dels immigrants europeus que van abandonar i van massacrar als veritables nadius i, més concretament, als hereus dels immigrants protestants. El seu objectiu era unir als protestants contra les institucions catòliques. Entre les seves propostes estava la prohibició que els catòlics tinguessin càrrecs públics i la modificació de les lleis d'immigració per a reduir el nombre d'immigrants.

I quan parlava d'immigrants no parlava d'esclaus. “L'esclavitud no és pecada en si mateixa”, va escriure, “és una condició social, disciplinària i benigna que Déu ha promès amb bon sentit des del principi del món”. Moralment, ser amo d'esclaus era per a ell equivalent a ser “pares, ocupadors o dirigents”.

Els invents que van revolucionar el món de les comunicacions que Samuel Mors anava a aconseguir amb èxit i reconeixement, principalment gràcies al codi i al telègraf que porta el seu nom. A més del codi Morse, en l'actualitat rep el seu nom un cràter lunar, un asteroide i un municipi argentí.

Però, sobretot per a la felicitat dels catòlics, dels immigrants i dels esclaus, no va aconseguir tal èxit en la política i el seu nom no va entrar en la llista d'alcaldes de Nova York, on va obtenir 1.496 vots en una ciutat d'uns 300.000 habitants.