El treball de les germanes Uriz Pi en el camp de l'educació, etc., en els últims anys, està rebent a poc a poc un merescut reconeixement: L'escriptor i periodista Manuel Martorell ha publicat en la Facultat d'Educació de la Universitat Pública de Navarra el llibre Pioneres (Txalaparta, 2018), que recull la trajectòria de les germanes, amb Salomó Marqués i Mari Carmen Agulló.

És especialment conegut el seu treball en l'educació, ja que els seus innovadors mètodes van aixecar pólvores. En 1921 Llavor va obtenir el lloc de professora de pedagogia a l'Escola de Magisteri de Dones de Lleida i les lectures que va proposar als seus alumnes (Margarita Nelken, Ramón Turró i Darder, Pedro Dorado…) van provocar la immediata resposta de l'Associació Nacional de Cabezas de Família: Van demanar que Uriz Pi sortís de l'escola, “per promoure doctrines contra la Religió de l'Estat i la moral cristiana (…) i per agredir la vergonya dels alumnes, explicant amb paraules crues i dibuixos realitzats en la pissarra els detalls de la sifilis, la funció reproductiva o el dret de la dona a utilitzar el seu cos de manera adequada”. El bisbe de Lleida va denunciar a Llavor, la universitat li va obrir un expedient disciplinari i l'escàndol va arribar a la premsa estatal. En conseqüència, intel·lectuals de l'època com Santiago Ramón y Cajal, Miguel Unamuno, Ramón Menéndez Pidal i Antonio Machado van escriure un manifest per a protegir a Uriz Pi. Al final van aconseguir detenir el seu procés i dimitir als ministres d'educació.

També van treballar molt en el feminisme i en els drets de la infància. Elisa va ser membre de la secretaria de la Federació Internacional Democràtica de Dones i impulsora del Dia Internacional de la Infància que se celebra cada any.

En la militància política va començar Llavor, entre altres coses, en col·laboració amb la CNT. Després, les dues germanes van militar en el PSUC i van ser exiliades en 1939 per lluitar contra els franquistes durant la Guerra de 1936. A França van col·laborar amb el professorat implicat en camps de concentració i en la Resistència. Quan Gestapo va detectar al seu equip van aconseguir escapar. En finalitzar la guerra, el Govern francès no els va agrair el treball realitzat contra els nazis i els va expulsar de l'Estat en 1951. Els últims anys van transcórrer a Berlín Oriental, on Llavor Uriz Pi va morir en 1958 i Elisa en 1979.