La veritat és que ens estem acostumant malament a les grans figures del panorama operístic internacional que porta l'ABAO. El públic, rigorós en si mateix, es tornarà insaciable i no acceptarà veus amb menys voltatge del que últimament estem escoltant.

L'actuació de Sonya Yoncheva dins del cicle OLBE on stage va ser, igual que les anteriors, molt saborosa. Potser massa curt, però que va durar bastant per a apreciar una veu plena de bells harmònics, molt equilibrada i elegant en tots els registres.

La cantant búlgara va començar amb el repertori francès, amb les òperes Hérodiade i Thaïs de Massenet, en les quals va demostrar dominar la llengua. En francès, la vocalització ha de ser excel·lent per a cuidar al màxim la sonoritat especial del llenguatge, i en això Yoncheva no va tenir cap problema.

La capacitat de matisació va quedar demostrada amb un ària de la Iolarrasa de Tchaikovsky i, sobretot, amb una bella cançó per a la Lluna de l'òpera Rusalka de Dvorák.

No obstant això, sobretot en el repertori italià van aparèixer amb tota la seva esplendor la impressionant tècnica d'aquest soprano i l'excel·lent control respiratori. En aquestes cançons vam poder gaudir de la riquesa dels matisos de la seva poderosa veu. Puccini és un compositor molt apropiat per a la seva veu i va demostrar la seva capacitat per a entrar en Es menja voi piccina de Le Villi, On lieta uscìa de La Bohème i Un bel di vedremo de Madama Butterfly.

Per a finalitzar el programa va tornar a França: Va cantar l'Adieu à nôtre petite table de l'òpera Manon de Massenet i l'Havanera de Carmen de Bizet. Va rebre un merescut aplaudiment.

Yoncheva va intervenir al costat de la pianista Antoine Palloc. Va treballar amb total destresa com a ajudant, però no tant quan va interpretar algunes peces com solista per a descansar al cantant. Sens dubte, el pianista Palloc és un músic eficaç.

Yoncheva ens va regalar un parell de bis, una peça de sarsuela amb molta gràcia i el famós ària O mio babbino car de l'òpera Gianni Schicchi de Puccini. Meravellós.