argia.eus
INPRIMATU
AMPAs d'Irun
Demanar a l'Ajuntament que garanteixi l'oci dels nens i nenes en basca
  • Les associacions de pares i mares d'Irun han sol·licitat a l'Ajuntament de la localitat que es comprometi a garantir l'ús del basc entre els nens i joves. Diuen que la pandèmia ha fet veure encara més la mala realitat del basc. En aquest sentit, han presentat al govern municipal una anàlisi de la situació sociolingüística del municipi i han sol·licitat la seva col·laboració per a la intervenció en l'àmbit de l'oci.
Mikel Eizagirre 2021eko ekainaren 08a
Irungo hainbat ikastetxetako gurasoak elkartu dira udalari euskarazko zerbitzu gehiago eskatzeko. Gurasoek argi dute eskola ez dela nahikoa seme-alabak euskalduntzeko. Argazkia: Dani Blanco.
Irungo hainbat ikastetxetako gurasoak elkartu dira udalari euskarazko zerbitzu gehiago eskatzeko. Gurasoek argi dute eskola ez dela nahikoa seme-alabak euskalduntzeko. Argazkia: Dani Blanco.

Seguint la tendència general d'Euskal Herria, els nens i nenes d'Irun també tenen l'escola com a principal àmbit d'ús del basc. Segons les associacions de pares i mares locals, aquesta situació suposa “moltes dificultats” en l'apoderament lingüístic dels alumnes. De fet, a pesar que en els centres educatius d'Irun predomina el model D, les tendències en carrers i cases mostren una realitat molt diferent. “És clar que el que es fa a l'escola no és suficient”, asseguren els pares preocupats per l'ús del basc al carrer. En opinió d'aquestes associacions, les iniciatives que l'Ajuntament impulsa avui avui dia ajuden, “però no són suficients per a cobrir la manca”. Creuen que l'esforç que realitzen els nens, joves i pares mereix el seu reflex fora de l'escola. En conseqüència, sol·liciten un major esforç per part de l'Ajuntament.

Eneko Oiartzabal és membre de l'Associació de Pares de la Ikastola Txingudi Gerriko (Lezo, 1982). Compte que el passat curs es van incorporar nous membres, explicant la preocupació dels fills pel basc. Van acordar reunir-se dues vegades a l'any amb l'Alcalde i començar a participar en diverses comissions, així com aprofitar aquesta oportunitat per a exigir responsabilitats a l'Ajuntament. En concret, es va donar trasllat de la sol·licitud relacionada amb les activitats d'oci i esport, prèvia informació a la resta d'associacions de pares i mares. Des de llavors han rebut el suport de les associacions de pares i mares de tots els centres públics i posteriorment han remès la sol·licitud a la Comissió de Cultura, Esport i Joventut de l'Ajuntament, que és la Mesa de Regidors, Associacions Esportives i Pares.

Pandèmies irrompudes

Si l'ús del basc no era satisfactori a Irun, els pares asseguren que el COVID-19 “ha incrementat les dificultats existents”. En el tancament de primavera de l'any passat s'ha posat l'accent en l'època en la qual els alumnes van romandre sense classe durant gairebé sis mesos. Consideren que això ha empitjorat notablement el nivell de basc dels més joves, “perquè l'escola és l'única zona per al basc de molts joves i nens d'Irun”, explica Oiarzabal. Així mateix, diu que el que s'ha fet fins ara per part de la comunitat educativa i de l'ajuntament “es queda curt”.

Dades preocupants

L'informe presentat pels pares i mares a l'Ajuntament recull dades com el Pla d'Acció per a la Promoció del Basc realitzat per l'empresa Siadeco per a l'Ajuntament d'Irun en 2018 o l'estudi del projecte Arrue realitzat pel Clúster de Sociolingüística per al Govern Basc. En ell s'observa que el basc està bastant deteriorat des de tots els vèrtexs: en la llar, en la primera llengua, en l'evolució, en l'ús del carrer, en els centres escolars i en la competència lingüística. En paraules de Lezoarra, “els nens de les cases euskaldunes també perden el basc abans del que esperaven”, un fenomen preocupant. Abans d'arribar a Secundària, Oiarzabal veu “bastant tocat” l'ús de la primera llengua: “La pèrdua sol ser ràpida i la recuperació lenta”. Amb la finalitat de donar la volta a la situació, les associacions de pares i mares s'han fixat en la llista d'àmbits que més influeixen en l'ús del basc dels alumnes i alumnes, i així s'han adonat que les activitats extraescolars organitzades tenen influència en els hàbits lingüístics dels seus fills i filles.

Impuls a l'oci

En opinió d'Oiartzun, l'oci constitueix el quart pilar de la joventut, després de la família, l'escola i la companyia. A mesura que l'oci guanya pes en la vida dels adolescents, la influència de l'escola i dels pares disminueix. En aquest sentit, la correlació entre l'ús lingüístic i l'oci es veu reforçada amb el pas de l'edat, per la qual cosa els pares i mares d'Irun atorguen especial importància a la intervenció en aquest àmbit en favor del basc. En el cas dels nens, a més, Oiarzabal considera que els monitors són referents importants perquè solen tenir “rols més admirables que els pares i els professors”.

Fotografia: Dani Blanco.
Asimetries lingüístiques

L'Ajuntament, en general, ofereix activitats organitzades en basca “en paritat amb els altres”. Com a màxim, Oiartzabal creu que se'ls dona el mateix pes al basc i al castellà. En la seva opinió, seguint el principi d'equitat, “donar el mateix a dos que no estan en la mateixa situació perpetua el desequilibri”. En aquest sentit, considera que les activitats que organitza l'Ajuntament en favor del basc són “iniciatives puntuals de promoció del basc” i “independents de l'oferta general”. Per a dur a terme un canvi real, els pares demanden una intervenció continuada i generalitzada.

Sol·licituds concretes

Els pares i mares han assenyalat la necessitat d'incidir en tota la realitat social de la infància i la joventut, i han recordat “la necessitat d'un pla de promoció del basc tant en l'àmbit escolar com en el supramunicipal”. Per a justificar l'exigència de reforçar l'esforç institucional, les AMPAS d'Irun han enumerat les dades anteriorment esmentades i han posat sobre la taula les sol·licituds concretes. Així, demanen a l'ajuntament que aposti pel basc en la programació cultural per a nens, joves i famílies –teatre, concerts i contacontes– i en les activitats organitzades d'oci –deporti, música, dansa, cursos del poliesportiu–. En concret les sol·licituds són les següents:

En primer lloc, reforçar al llarg de tot l'any la programació d'oci i cultura per a nens, joves i famílies de fins a 16 anys, amb una oferta completa en basca. En segon lloc, que tots els cursos del poliesportiu per a menors de 16 anys siguin en basc. En tercer lloc, la impartició en basca de totes les activitats i cursos organitzats de fins a 16 anys que ofereixin empreses, associacions o col·lectius amb subvencions municipals. Si això no fos possible de manera immediata, demanen el compromís de poder aconseguir-lo a curt termini, fomentant la participació de les associacions en el programa creat per l'Ajuntament. Els pares i mares vascófilos consideren que aquest últim pla hauria de basar-se en l'oferta de serveis que l'Ajuntament hauria d'oferir a les entitats, com la cartellera, el servei de traducció i traducció d'impresos i altres, la distribució de cursos gratuïts per a aprendre o millorar el basc, així com de fullets per a formar-se en llenguatge tècnic. Quant a les entitats, haurien de complir a canvi els compromisos establerts en terminis raonables.

En quart i últim lloc, s'ha posat l'accent a garantir la presència del basc en les barraques i inflables de les festes d'Irun i els seus barris; paisatge lingüístic, personal d'atenció al públic, música, etc. Per a això, sol·liciten als serveis municipals la col·laboració necessària. Paral·lelament, s'ha recordat també el compromís dels joves monitors d'inflables de prioritzar l'ús del basc amb els nens i nenes.

Reptes lingüístics

Aquestes exigències tenen sentit en el marc del Pla d'Acció per a la Promoció del Basc elaborat per l'Ajuntament d'Irun per als anys 2018-2022, fet al qual han fet referència les associacions de pares i mares d'Irun. S'han abordat alguns dels reptes estratègics que es plantegen en aquesta. Per exemple, el tercer repte del Pla fa referència a “la creació de nous parlants bascos i l'ampliació i potenciació d'espais d'ús entre els parlants bascos”. En aquest sentit, seria “facilitar l'aprenentatge del basc i preveure els recursos adequats per a això”. El cinquè repte respon al dret dels usuaris a expressar-se en basc: “Fomentar l'ús del basc en les relacions amb els clients”. El setè repte se centra en les activitats extraescolars, amb especial esment a les dirigides tant a nens com a joves: “Oferir àmplies possibilitats d'ús del basc en les activitats extraescolars, especialment les dirigides a nens i joves, a través de la col·laboració amb les associacions socioculturals i d'oci que desenvolupen la seva activitat a la ciutat”. En el mateix sentit, l'Ajuntament d'Irun enumera totes les garanties i tràmits necessaris per a l'execució del Pla i els pares han recordat individualment. Finalment, en el Repte 9, els pares i mares assenyalen que “s'hauria de fomentar l'ús del basc en tots els actes socioculturals, fomentar una cultura en basca i de qualitat i donar a conèixer i fomentar el consum de productes culturals en basc”.

Arriba la resposta de l'Ajuntament

L'associació de pares i mares d'Irun ha estat esperant una resposta des de Nadal i ha arribat després d'escriure aquest reportatge i treure la versió en paper. Es pregunta a Oiartzun sobre la valoració de la resposta: "La resposta de l'Ajuntament no ens satisfà en absolut, perquè no proposa un pas endavant en l'euskaldunización de l'oci organitzat. Per contra, sembla que la seva intenció és deixar les coses com estan, i els pares bé sabem el que significa això: en la majoria de les associacions i entitats d'oci del poble els nostres fills no podran parlar en basc. L'Ajuntament hauria d'assumir la responsabilitat que li correspon en aquesta qüestió". Està per veure els passos que donaran ara les associacions de pares i mares d'Irun.