“Diversos enginyers dimiteixen creient que el seu treball és absurd. La premsa tracta aquest fenomen com una qüestió de canvis professionals individuals. Però, el que busquen els enginyers és més que un ofici nou si es tracta d'una lluita col·lectiva?”. Els casos d'alguns d'aquests desertors han estat estudiats per Paul Platzer, el propi enginyer en l'Institut d'Enginyeria de Nantes a Bretanya, Lundi Matin i Mediapartat, a partir de la dimissió de l'enginyer i matemàtic Romain Boucher, que recentment ha fet alguna cosa en l'estat francès.

Romain Boucher és una data scientist, especialitzada en dades i estadístiques. Finalitzat el màster, va ser fitxat per la consultora Sia Partners (1.650 empleats més col·laboradors). Després de tres anys desenvolupant projectes de companyies energètiques i administració pública, ha renunciat al seu lloc de treball per a denunciar millor la responsabilitat de la digitalització, el big data i la Intel·ligència Artificial en la catàstrofe ecològica i social. A més dels danys del tecno-liberalisme, organitza l'associació Vous N’êtes Pas Seuls (No esteu sols) per a ajudar a aquells que, com ella, intenten renunciar a alts càrrecs tècnics. Recentment ha estudiat agricultura en una granja de Còrsega.

Va ser un bon estudiant, li van donar grans responsabilitats al jove Boucher de Sia Partners, i també el sou: “Em pagaven molt bé, 44.000 euros el primer any, en el tercer guanyava 60.000. En l'àmbit financer, en tres o quatre anys un analista quantitatiu pot arribar a guanyar 200.000 euros a l'any”. I el que un tècnic d'elit busca amb passió, treballava amb sistemes i tecnologies capdavanteres, dirigint problemes complexos que escalfen les neurones com el cor a un científic.

En un d'aquests encàrrecs es va enviar un nou model informàtic per a la creació de l'estructura de la Direcció Penal de la Competència, Consum i Frau (DGCCRF) a França per a detectar anuncis falsos en les webs.Aviat es va adonar que el veritable objectiu no era detectar i sancionar els errors comesos per les grans companyies d'Internet, sinó que els caps de l'administració poguessin dir que s'estaven detectant fraus. “De sobte t'adones que els encàrrecs que fas tenen com a objectiu vigilar a la gent i organitzar el funcionament de l'estructura amb menys treballadors”.

També va ser enviat a un projecte per a l'Agència Francesa de la Biodiversitat. L'Agència compta amb 2.000 agents per al control de rierols, rius, llacs i altres aigües. Després de l'adjudicació del projecte per a racionalitzar millor els controls de l'aigua obtinguts amb els usos estadístics de les dades que contenen, Sia Partners s'involucra de ple en Boucher. Aviat es va adonar que l'objectiu del nou model estadístic no era evitar les contaminacions, sinó reduir el personal. No buscar més contaminació, sinó realitzar menys observacions a pesar que la contaminació continuï igual.

“En general –els ha dit Boucher als periodistes– molts dels projectes finançats per l'administració són per a racionalitzar els recursos i obren el camí a les retallades pressupostàries que segueixen. Per tant, el treball era tècnicament molt apassionant, era meravellós fins a quin punt podíem arribar, però quan veus el resultat t'adones que tot és per a reduir els recursos dels serveis públics”.

CONTRIBUIR AL DECREIXEMENT

A més dels tècnics d'alt nivell, era també un gran observador dels greus problemes actuals i dels nous moviments, per la qual cosa Boucher seguia de prop el seu moviment, els ZAD i altres. Tenia l'esperança d'ajudar a les seves reivindicacions des de l'interior del sistema. En els anys 2019-2020 es va encarregar la creació d'un model per als col·legis públics per a detectar millor les ocupacions il·legals de la terra a partir d'imatges de satèl·lit.I aquí va veure clarament que aquesta tecnologia ajudaria al fet que les ocupacions d'AD organitzades pels ciutadans més conscienciats contra els macroprojectes es controlessin encara més ràpid i de forma més pròxima per les autoritats. Quan va dimitir, la seva ment de Sia Partners li va oferir millorar les seves condicions laborals, pensant que era un truc per a millorar el seu salari.

Paul Plexe analitza els casos de diversos que han desesperat dels alts càrrecs per la direcció que ha pres el seu ofici. Molts d'ells podrien casar-se amb la teoria oficial que han estès els mitjans de comunicació, que han estat reconvertits a la recerca del benestar personal o d'una millor oportunitat professional. En alguns, no obstant això, ha trobat un sentit col·lectiu profund, un desig de transformar profundament la societat, perquè les injustícies, els aixafaments i la destrucció de la vida són insostenibles.

“Encara que no tots els enginyers dimitents són necessàriament anti-capitalistes, tots els que he entrevistat han destacat que els seus objectius ecològics i socials no s'han casat amb el mercat. Les empreses abandonen tot projecte que no li serveix per a augmentar el rendiment, sigui o no d'interès per a la humanitat o la biosfera”. Les empreses estan treballant per al creixement il·limitat i ells, tècnics d'elit, són més conscients de les limitacions del planeta que ningú.

No obstant això, la desertització és una dura elecció i diversos col·lectius s'han organitzat per a recórrer el camí ajudant-se els uns als altres. Ingénieur·és Engagé·és (Enginyers Compromesos) estudien el paper dels enginyers en la societat i la dimensió política de les tècniques, abordant l'ecologia política des de la perspectiva de les diferents disciplines. Vous N’ètes Pas Seuls (No esteu sols) ajuda als empleats que sofreixen una ruptura entre els seus valors i el treball que realitzen, acumulant informacions sobre els danys que provoquen els seus sectors, recollint testimoniatges dels quals han marxat, etc.

Romain Boucher: “Els enginyers, que treballen en el cor i la conducció de la maquinària tecno-industrial, estan ben posicionats per a bloquejar-la, però per a això han de fer autocrítica i allunyar-se de l'apologia cega del progrés. I al mateix temps, des del punt de vista del decreixement, els enginyers han d'intervenir en la demolició i promoció de determinades activitats industrials perjudicials, tecnologies alternatives, més dolces, més democràtiques”.