El passat 26 d'abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, vaig impartir una conferència per encàrrec d'una universitat. Em va costar que em donés el vistiplau. En primer lloc, vaig assumir que no soc una lesbiana buida, completa, total (veure projecte Nola esan/hissen bollera euskaraz) i que sento la síndrome de l'estafat quan em prenen com a referent la lesbiana.
El 17 de maig, dia internacional contra la LGTBI-fòbia, he entrevistat a Cris Lizarraga, membre del grup de música Belako, per a un documental, perquè últimament està fomentant la visibilitat de la bisexualitat, i parlar amb ell m'ha donat les claus per a entendre aquesta sensació.
La nostra trajectòria és similar: per falta de referents i oportunitats va créixer en l'heteronorma, va viure experiències difícils amb els nuvis, i quan va començar a tenir relacions lèsbiques, el bollera va optar políticament per la identitat. No obstant això, quan va escoltar l'entrevista de l'educadora sexual La Psicowoman en Pikara Magazine a l'activista bisexual Elisa Coll, es va adonar que el lesbianisme polític encadenava en la síndrome de l'engany que jo he esmentat. Gràcies al discurs de Coll, desconstruyó la sentència de la bisexualitat en el si del moviment LGTBI (que no és dissident, que és binarista*, que la bifòbia no existeix…).
Llavors, amb el reconeixement de la seva bisexualitat va adquirir una gran tranquil·litat: “Ha suposat pacificar amb el meu passat, també amb el meu futur”. Aquesta frase m'ha xocat. A vegades m'he vist intentant forçar una coherència biogràfica. És a dir, he negat o ocultat d'alguna manera que he viscut l'amor, que he viscut el desig, que he viscut el plaer amb els homes. Que ha estat autèntic i no fruit de l'alienació o imposició heteropatriarcal, a pesar que el masclisme sovint l'ha frustrat.
Al futur se m'ha fet una referència especialment interessant. Al cinema (The kids llauri all right, La Vie d’Adèle…) i en les sèries (The L Word, Orange is the new black) es reforça constantment l'estigma que patim les dones bisexuals en la societat: que som canviants, promíscues i deslleials. Que abans o després tornarem a l'heterosexualitat i serà una traïció d'alt nivell per als quals ens envolten. Aquesta narrativa masclista es converteix en un fantasma per a les lesbianes polítiques i també perjudica l'autoestima de les lesbianes completes.
Elisa Coll també esmenta en el seu llibre Resistència bisexual que la bisexualitat és l'única que no té comunitat entre les sigles LGTB. Aquesta desprotecció afecta a la salut emocional i aquesta identitat és un altre obstacle per a viure amb orgull.
Ser bisexual significa, en aquesta societat bifòbica, viure contínues crisis d'identitat. Com Colle a Lizarraga, el músic de Belaco m'ha fet el més important. M'ha causat incomoditat la percepció que aquesta bifòbia interna ha influït en el procés d'autocomprensió i d'integració social.
I, no obstant això, també soc bollera, viu bollera, viu lesbofobia, estimo la cultura lèsbica.
Potser ser canviant no és un error sinó una virtut.
Potser la nostra sexualitat és més rica que la simple dicotomia peix/carn.
Tal vegada no hem de triar l'una o l'altra.
Potser podem reivindicar el “Bollera és l'únic camí”, sense oblidar que les senderes són belles.
És possible que siguem violents.
*S'ha proposat Pansexual com a bisexual binarista, però, segons Elisa Coll, una bona definició de bisexual és que t'agradi el teu gènere i altres gèneres.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]