Hemos arribat a Laudio a les 11 del matí, a Faktoria. Té el 15 de maig. A primera vista, qui no coneix la zona pot pensar que ens trobem en un polígon situat en un lloc de qualsevol tipus, però seguint el passeig al costat del riu, la plaça del poble de Llodio es troba a un quilòmetre, per on cada dia passen més de 3.000 persones recorrent Llodio i Amurrio.
En travessar la porta, els carnestoltes treballen aquí, nerviosos o precipitats: com no, dins d'una hora hi ha una obertura oficial de portes, que són dues setmanes que van fer la presentació per als socis. El membre de la Factoria Gartzen Garaio ens convida a una ràpida visita guiada en alta cuina. Hem seguit els seus passos i explicacions al llarg de 750 metres quadrats útils de fusta buida.
Onze espais
L'espai principal d'entrada acollirà els actes més multitudinaris (concerts, teatres, activitats infantils, conferències...). Té davant un gran tablado i a la cantonada esquerra un espai per al joc lliure dels nens, encara inacabat. “Però els nens també envairan espais fora del seu àmbit segur”, afirma Garaio, acceptant el fracàs amb entusiasme. Hem accedit a la cuina per la dreta, que exercirà les funcions de bar en aquelles activitats que s'organitzin, així com en aquelles en les quals l'economat estigui obert. Cuinaran i vendran productes agroecològics locals en la cantina, que poden llogar com txoko gairebé 480 socis: “Tenim debats i decisions fortes o incòmodes que haurem de continuar interioritzant: per exemple, comprendre que com a soci no pots portar a la teva família o amics al racó, perquè això generi un ambient castellanoparlant en la Factoria que hem creat amb vocació de respirar el basc”. En la part posterior del tablado i enfront de la cuina hi ha un espai amb diverses taules que avui serà menjador. Ho hem dit en la part posterior de l'escenari, però en la part davantera podríem dir el mateix, ja que per a esdeveniments de menys gent es projectarà cap a aquesta zona. Faktoria compta amb recursos tecnològics capdavanters per a mirar d'un costat a un altre, fer-lo en petit o gran format, gravar o donar directament l'activitat. A més de per a retransmissions, volen ser una eina per a fomentar la creació en basca: gravacions audiovisuals, estades per a la creació, assajos...
"Hi ha espais plurals i diversos en Faktoria i projectes darrere dels espais"
Abandonem l'ascensor –tota la factoria és accessible– i pugem per les escales a la segona planta. A la dreta, passadís replet de prestatgeries plenes: articles de neteja personal o domèstic, menjars, begudes i altres vendes. “Tenim 500 productes de 60 productors, la majoria locals, ecològics”. Retrocedint, el centre l'ocupa un espai obert –els nens ja han batejat com una canya el que els adults consideraven un pendent per a arribar al mirador sobre l'escenari–. Oficines de treball dels setze treballadors del projecte Aiaraldea entorn de l'espai i sales de reunions per a socis o moviments ciutadans.
Onze projectes
En Faktoria hi ha espais plurals i diversos, i darrere d'ells els projectes: Els creats per Aiaraldea en 11 anys de fructífera trajectòria i que han estat resumits en la revista especial que explica el projecte. Kokoriko Hezkuntza Faktoria: que fomenta l'educació i l'oci transformador per a educar a les persones que canviaran el món a través de “colònies, tallers, jornades, unitats didàctiques i altres iniciatives dirigides a nens, adolescents, joves i pares”. Bor-Bor: “En els últims anys (...) el feminisme tindrà un nou instrument a la regió per a enfortir l'apoderament i l'apoderament de les dones*”. Komunika: que ofereix treballs de disseny, redacció, producció audiovisual, traducció i interpretació, amb l'objectiu de finançar el projecte complet, Aiaraldea Ekintzak Faktoria. Economat: que va més enllà de la venda de productes ecològics locals abans esmentada. “Aquesta línia pretén incidir en els menjadors escolars, en l'oferta de servei d'àpats, en la distribució domiciliària de l'ajuda, en la promoció de noves generacions d'agricultors... amb l'objectiu de continuar impulsant la sobirania alimentària”. Comunicació Aiaraldea: aiaraldea.eus i quinzenal de paper símbol. “Ha superat àmpliament els límits que podria tenir un mitjà de comunicació íntegrament en basc, fins a convertir-se en el mitjà de referència de la comarca”.
Sortim plens d'orelles d'ulls de Faktoria a la recerca d'un cafè de pintxo que ompli l'estómac, submergint a Garaio i als seus companys en els últims tocs. En tot just mitja hora Faktoria obrirà les seves portes. Són poc més de les 12.00 per a quan estem de tornada, la gent ha començat a entrar en Faktoria, però no abans sense llegir i emplenar un fullet. “Llegeix amb calma, per a nosaltres és important”, diu el company de l'entrada.
Què ets? La boca? (Apte per a parlar). L'oïda? (comprensible). O Cor? (“No entenc basc, però soc una persona en basca. Respectaré aquest espai respiratori del basc i amb el vocabulari que m'heu donat, o preguntant als següents, intentaré parlar en basc”). Nota a continuació, en espanyol: “[Si no entens el basc, ni parles ni respectes, lamentem que Faktoria no sigui el teu lloc. Esperem que entengui que la nostra llengua està disminuïda i que necessita espais segurs per a la seva revitalització. Aquesta és una d'elles]”. Amb el resultat posaran a la vista el “marcador del basc” en totes les activitats de Faktoria.
Respiratorio per a tots els racons
La factoria vol ser un espai segur i respiratori per al basc, però no sols. També –continuem llegint el fullet–, “per a les dones*, nens, migrants, exclosos, joves, amb diversitat funcional, identitats sexuals dissidents”. Els membres de Faktoria volen que cada persona que s'endinsa en l'espai de garantia d'aquesta seguretat sigui: “Em comprometo a respectar, cuidar i alimentar activament aquest espai segur”, signarà per endavant tot aquell que travessa la porta per a respondre al gran repte de Faktoria: Promoure “un altre model de societat en basca i en basca”. Feminisme? Comunitarisme? Sobirania alimentària? Economia social transformadora? Decolonalidad?... Transformar el món?
Però, no era Aiaraldea un projecte comunicatiu en basc “sol”? Doncs bé, van ser en néixer en 2010, però molt més del que volien ser des del naixement, aquestes aspiracions van ser explicitades i estructurades en la reflexió estratègica Aiaraldea 2020, iniciada en 2015, i avui dia estan bastant més prop del que els agradaria tenir. Factoria testimoni, símbol, instrument. Ho van resumir perfectament en el títol de la conferència de les jornades organitzades pel Clúster de Sociolingüística al setembre de 2020: Factoria d'Accions Aiaraldea: D'un projecte de comunicació a un projecte comunitari integral.
Sumak Kawsay, del basc i del basc
Els onze racons de la factoria hem deixat d'almohadillar i ens hem assegut tots, sense cadires buides, atents a l'escenari. “Benvingut a la factoria per a viure en euskara lliure”, ha tirat el presentador, i la voluntat ens ha escapat al text provocatiu i suggeridor del Clúster llegit els dies anteriors: “El nostre objectiu és completar l'ecosistema que necessitem per a viure”. I necessitem, diuen, mengen, siguin amics, diners, dormitori, educació, oci... Per això avui es parla de la mateixa temeritat que van tenir en 2015 per a somiar amb Faktoria, el banc regional del futur que finançarà el projecte o les cooperatives d'habitatge. Sumak Kawsay (Viure bé) presa als pobles indígenes d'Abya Yala. El basc ha de servir per a “crear un model de societat diferent en el qual viure felices. El basc ha de servir per a dibuixar en la nostra llengua una forma de vida que el castellà no ofereix”.
"El basc ha de servir per a dibuixar una forma de vida que no ofereixen en castellà"
Ruper Ordorika ha agafat l'escenari i l'entusiasme ha tornat a sorgir entre les paraules i melodies persuasives del músic Jausika i les paraules dels membres de Faktoria. Els vaguistes regionals i “sense mitificar, el nostre petit Ulisses que ens ha arribat a visitar-nos” han estat recordats per l'oñatiarra Joseba Sarrionandia abans de sortir amb Martin Larralde: els factorianos de basc, com a eina de Bon Viure, “perquè estem convençuts que aquesta funció transformadora central reforçarà la nostra llengua vulnerable”. El basc ha de ser transversal en tota la societat o en les institucions, però volen “sumar”, “el basc ha de ser transversal des de baix i per l'esquerra perquè prengui la centralitat”. Col·loquen el marcador en les parets: 64 Veus; 4 Orelles; 2 Cors. El trobador canta a la necessitat de cuidar d'allò que volem: els bascos volen cuidar als bascos amb poder en Faktoria, atraient als euskaldunes a l'euskara transformador, als castellanoparlants. “La nostra petita experiència i els passos tímids fins ara també ens ho demostren; en la mesura en què hem anat penjant eines en l'intent de promoure la sobirania alimentària i l'agroecologia, el feminisme i l'educació transformadora, totes aquestes lluites marginals les hem vist atreure al basc, les hem vist euskaldunizar, ens hem acostat a nosaltres, a nosaltres també ens hem acostat a ells”. Volen continuar infringint aquest camí.
Només el començament
En finalitzar el concert, l'hora de menjar. Hem gaudit dels tentempiés preparats amb matèries primeres “locals o ecològiques”. Garaio se sobre nou a l'època del cafè. “Prop del cel no està bé”, ha cantat Ruper al final, “vull ser aquí tombat en la terra, escoltant els seus batecs, amors i misèries”, i quan Garaio parla de febleses i desafiaments un pensa que somiat, però que no es compren en soñaciones i autocomplaença els factorianos. “No volem que Faktoria sigui un projecte classista [per a ser soci cal pagar 66 euros a l'any o 11 al mes per exemple], la inclusió és ara un dels principals reptes i com treballar amb les llengües migratòries”. Nusos difícils de desapilar, tenen inquietud i estan afectant al capdavant. Amb això, i amb altres onze aspectes: com atreure a persones i col·lectius amb projectes Faktoria, reflexionar sobre el model de militància, abordar la reflexió estratègica Aiaraldea 2025… Tenen risc en el camí, però no hi ha entre ells pegar molses. “Últimament ens ve gent, “ho heu aconseguit!‘. Aconseguir-ho? Començarem ara!”.
Arriben les setmanes més màgiques de l'any, o més ben dit, les més consumistes. A molts els agradaria rebre els regals del sac d'Olentzero, com si caigués del cel, però la realitat és que per Nadal són les nostres bosses els que més sofreixen, comencem l'any amb les... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
Gasteizko Auzitegiko laugarren aretoak ebatzi du Gasteizko isunak bertan behera uztea, eta Bilboko isun batzuk 2.500 eurotik 1.800era murriztea, "gehiegikeria" egon zela argudiatuta. Ernairen arabera, Segurtasun Sailak "arbitrariotasunez" eta... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]