El 30 d'octubre de 2005 diversos joves de la localitat van entrar en l'edifici de l'antiga empresa Tèxtil Gipuzkoana. El poble no tenia llavors cap jove, i la fàbrica de tela va ser ocupada segons les necessitats dels joves. Res més obrir-se la porta es va informar el propietari de l'edifici de l'acció per a evitar atrapaments de sorpreses i col·locar les cartes sobre la taula. La resposta va ser tan ràpida com la jugada: d'una banda, va demandar directament al llamante i, per un altre, va amenaçar a tots. Un d'ells és Jorge Nieto Abuelo. Per a llavors ja havien realitzat dos intents per a obtenir el gaztetxe, el primer de dues setmanes de durada, el segon de tres mesos: “La policia ens va treure de les dues, i esperàvem que en part vinguéssim aquí, però no va anar així”. A pesar que el govern municipal no va manifestar la seva disposició favorable, es va mostrar partidari de mantenir les aigües tranquil·les davant la gran quantitat de persones que es reunien en l'antiga fàbrica de Salberdin. També Marimin Aizpurua formava part d'aquelles primeres assemblees, i diu que no enviar a l'Ertzaintza va ser l'actitud més “comprensible”, ja que hi havia més gent de la que es creia que es dedicava a materialitzar el projecte entorn del nou gaztetxe. Avi comenta que en els primers contactes amb l'Ajuntament després de l'ocupació els van dir quines eren les seves intencions amb aquests sòls, però no els van dir dates concretes: “Ens van dir que començarien dos o tres anys amb el pla urbanístic de Salberdin. Des del principi hem tingut el fantasma sobre el coll, però al final han passat 15 anys”.

El tercer va ser molt diferent dels dos intents realitzats en els primers i últims anys de la dècada dels 90 per a obtenir el gaztetxe. Entre l'antic Gaztetxe Manuela i Putzuzulo va haver-hi un buit de tres anys, en un temps en el qual l'Assemblea Jove va funcionar com a tal, ni un espai alternatiu ni una força per al seu compliment. Així, les noves generacions van proposar un nou intent, però havia de ser una jugada amb altres formes. La campanya de comunicació, que va durar un any, va servir no sols per a implicar els joves, sinó també per a la protecció del poble. “Teníem clar que Zarautz necessitava un gaztetxe, però també érem conscients que ocupar en calent era una actitud de poc sentit. Llavors se'ns va ocórrer fer una campanya de comunicació que representés el gaztetxe com una necessitat del poble”, diu Avi. Van començar les activitats amb el nom de “Badator”, ja siguin pintades, teatres de carrer o convocatòries obertes d'informació. “Tantegem molts llocs. Volíem estar prop del centre des del punt de vista de la ubicació, però a Zarautz no és fàcil trobar aquests llocs”. Van prendre com a excusa el bolatoki que hi ha en el barri per a dur a terme l'acció d'ocupació: “Organitzem un torneig de bitlles en el qual van participar 200 persones. Vam venir de la pista de bitlles a Putzuzulo en cercaviles. Aquí va començar la trajectòria del gaztetxe”. Els elements identificatius eren el capgròs i el color verd, i com a metamorfosi de l'animal, van finalitzar el seu recorregut amb el nom de Putzuzulo.

Es recorda bé el moment en el qual Xakela, membre de l'assemblea, va despertar l'alarma de l'enderrocament de Leire Makazaga: “Els de menys edat de Belaundi també sabíem que volien tirar-ho. En la primavera de 2019 van començar a derrocar els edificis que envoltaven el gaztetxe, i pensem que havíem de posar piles, vam veure que era un assumpte seriós”. Aprofitant que els polítics estaven en plena campanya electoral, a cada candidat se li va preguntar què volien fer amb el xaval. El portaveu del PNB, Xabier Txurruka, va guanyar els vots, i amb ell va començar el procés de negociació que s'ha prolongat fins a l'actualitat: “Res més iniciar les converses amb l'Alcalde, l'Ajuntament va autoritzar l'enderrocament de Putzuzulo. Van derrocar gairebé tot, tot l'edifici contigu. Aquell estiu ens vam veure al carrer, però continuem amb les nostres intencions”.

Des de llavors han mantingut reunions “bastantes”, tant a l'Ajuntament com en el Gaztetxe. Klara Lazkano és membre de l'Assemblea Juvenil Danda, i Makazaga manté la seva intervenció, insistint que ells no aniran de la mateixa si no reben propostes de la mateixa condició per part de l'Ajuntament. El gaztetxe se situa en el centre de la dinàmica juvenil, com a espai de suport per al debat i l'organització política, i diu que ha de continuar sent així en el futur, ja que són “una plaça fonamental” per a reunir una joventut cada vegada més “despolititzada”.

Un altre model va ser la cerca d'un Espai
Propi per a joves com Marimin Aizpurua, Avi i altres que fa 16 anys es van incorporar al Pou actual. Perquè, per a què? Tots dos han posat l'accent en la creació i construcció d'una alternativa, posant l'accent en la cultura i la política com a factors principals: “A Zarautz no hi havia ni Model (teatre local) ni massa espai per a organitzar iniciatives culturals. Ens va portar la necessitat de crear una cultura alternativa”, diu Aizpurua, i que per això la gent els mirava amb recel. Posteriorment, considera que el gaztetxe ha aconseguit una visió més àmplia, ja que s'han dut a terme milers d'iniciatives en el tablado d'aquest, tant per a nens i nenes, com per a joves i adults, que han servit per a recaptar el suport de la gent: “Hem trobat a avis en el gaztetxe visitant els concerts dels seus nets”. La ràdio Arraio també ha estat una part important del procés. Enguany compleix 15 anys i han preparat un ampli programa per a celebrar el seu aniversari. Aizpurua assegura que, com els nòmades, continuaran emetent en la seva nova seu, ja que l'assemblea i la ràdio lliure van de bracet.

A més de la plaça de cultura, Putzuzulo és un lloc per a abordar noves formes. “És un projecte que nosaltres, sense demanar res a ningú, al nostre mode, amb els nostres errors i amb les nostres bones coses. Això també ha estat molt important”, ha subratllat Avi. Putzuzulo ha estat refugi de diversos projectes. Com a curiositat han assenyalat que l'edifici contigu al gaztetxe, que va ser derrocat el passat estiu, va ser un dels parcs de skate més grans del País Basc durant molt de temps, i que els skaters de qualsevol racó circulaven per les seves costes amunt i a baix: “No era la gent més polititzada del món, però ells també formaven part d'ella i van portar un enorme moviment”. No obstant això, a la joventut que venia darrere dels anys que va haver-hi li costava sentir-se Putzuzulo. “Ens preguntàvem on estaven els joves. Cada quadrilla té el seu propi local, la qual cosa limita la seva activitat a l'individualisme. A més, cal pagar els locals!”, afegeix Aizpurua. Makazaga ho defineix com una “baixada” i Danda és una jove asanblada que amb la creació de la mateixa va començar a introduir-se en el gaztetxe. “Nosaltres també ens sentim part de la Fàbrica Amets i continuarem lluitant perquè les generacions futures també tinguin aquest espai”.

Els somnis poden canviar
de lloc en la roda de premsa celebrada el 17 d'abril, els membres de Putzuzulo van anunciar l'última notícia de l'alcalde: Que l'Ajuntament ha adquirit l'antic pavelló GLK Moble, amb la intenció de reubicar el gaztetxe en aquest. Les persones que estan a la volta de la taula consideren una notícia encoratjadora, però subratllen que el conveni entre Putzuzulo i l'Ajuntament encara està tancat, perquè no estan d'acord, entre altres coses, posar a la disposició de l'Associació Cultural Putzuzulo l'ús i la gestió, i assegurar que en el futur també hi haurà un gaztetxe a Zarautz. “Han vist que no ens poden deixar sense espai. Ha estat una mostra que les coses s'han fet bé i, com ja es va fer en 2006, esperem que l'ajuntament es comprometi”, ha explicat Makazaga.

Abuelo comenta que cada vegada s'estan allunyant més del nucli urbà, que són conscients d'això. Per si això fos poc, abans d'entrar els membres de l'assemblea saben que aquest edifici també serà derrocat en el futur i no volen que aquest fantasma es torni a sentir sobre el coll. “El Pla d'Urbanització contempla la construcció d'habitatges aquí, per la qual cosa ens tornaran a sortir d'aquí, exigim un compromís ferm de permanència del Gaztetxe Sostenible a Zarautz”. Aizpurua diu que a la jugada de l'Ajuntament cal llegir la lletra petita, perquè no és casualitat que s'hagi comprat aquest pavelló. “De moment s'han quedat molt bé davant del poble, i hi haurà qui pensi “joe els xavals, l'ajuntament els ha comprat local!”. La cosa és que alguns anys podran treure una enorme quantitat de diners gràcies a aquest pavelló”, diu Aizpurua.

Com anar pel pou és una decisió imposada, i com diu Makazaga, “si no hi ha acord en les mateixes condicions” no es mouran per ell, continuen formant una agenda pròspera cada setmana. El COVID-19 ha influït, sens dubte, en el gaztetxe, ja que la seva font d'ingressos és l'autofinançament, i per falta de gent, no es pot omplir la guardiola. No obstant això, en l'últim any han participat amb entusiasme i força en l'organització de concerts, conferències i altres iniciatives, preparades per a recrear la Fàbrica de Somnis. Esperen que el nou edifici atregui a gent jove i afrontin el repte amb molta il·lusió. “Si des del principi són aquí, espero que les generacions joves sentin més a prop el gaztetxe”, ha reconegut Avi. I la clau l'ha posat Aizpurua: “El local no és el més important sinó les persones que fan de l'espai el lloc”.