Serrulla no ha tingut massa repercussió en nosaltres –bo, ni en cap altre lloc–, però el seu talent no necessita el reconeixement dels altres. Molt prop del R&B modern, ofereix nivells d'intensitat entorn del que es coneix com el-fi i bedroom pop, mesurant emocions i seguint el principi de "menys és més" en producció.
Iñigo Serrulla
Quan: 8 de maig
On: Teatre Principal de Sant Sebastià
Ha representat el dormitori de la seva casa, amb chancletas de la piscina, llum de sal encesa, diversos llibres en escena i una guitarra acústica que ni tan sols ha tocat. En la ment dels auriculars sembla que s'està demostrant el procés de composició dels seus últims anys, com si volgués oferir-li l'oportunitat de conèixer-la millor.
Obre el programa amb una nova cançó, només a la guitarra, connectant al públic amb el moment més íntim del concert. D'ara endavant construirà la seva actuació sobre loops i samples. Record a Frank Ocean i a Sen Senra, i és evident que són una referència directa. Ha fet una versió d'Ocean amb Gartxot Unsain, un dels millors resultats del confinament de l'any passat.
Aquesta versió i la cançó himnótica i èpica de la Mar de Txomin Artola han estat els grans moments del concert. Aquesta última en particular. L'inici de la melodia ha estat similar a l'arranjament del Voga Voga, realitzat per Aitor Etxeberria, construint la melodia sobre sintetitzadors de boira, i ha anat ascendint i pujant amb l'ajuda de l'autopersonalitza, aconseguint els climes que genera Bon Iver. El que més m'ha emocionat, de les cançons que he vist enguany en directe, és el que més m'ha emocionat.
No és casualitat que aquestes dues cançons siguin les que més m'han arribat, la resta no les entenc, perquè són en anglès. Tinc la sensació que estic perdent el 40% de la cançó. I em fa pena perquè Serrulla dona una qualitat i un rigor increïbles en cada cançó. La pròxima vegada li demanaré subtítols o papers de bertso i intentaré no quedar-me només en la pell.
Sempre m'ha semblat barat premiar el talent. Em criden més l'atenció altres factors. Serrulla mostra un doble talent i demostra, sense excessos, que és un gran cantant i intèrpret. Aquesta humilitat també es recompensa. Perquè quan es tria el camí amb honestedat, el lloc que et porta és bell.