argia.eus
INPRIMATU
En el ventre d'una balena
  • Selma Huxley (1927-2020) era historiadora i investigadora canadenca. Des que va escoltar per primera vegada un amic que Euskal Herria va mantenir durant segles una relació transoceànica amb Terranova, la seva recerca es va centrar en una altra adreça: Va instal·lar en la seva mira balleneras basques dels segles XVI i XVII. Va abandonar Ottawa i amb els seus quatre fills es va traslladar a Oñati, romanent en l'Arxiu Històric Provincial de Guipúscoa investigant durant dues dècades. Les llargues hores d'arxiu i la incansabilidad d'aquesta dona van permetre, entre altres coses, el descobriment de la ballenero pasaitarra Sant Joan en la Xarxa Bay en 1977, enfront del ballenero que actualment s'està construint en la Factoria Cultural Marítima Albaola. Quan l'artista Katinka Bock va conèixer aquest fet, sabia que volia fer una cosa relacionada amb aquesta meravellosa història expositiva de l'Artium. Així neix l'exposició Logbook (Diari de navegació).
Jone Alaitz Uriarte 2021eko maiatzaren 12a
Argazkia: rdhierro
Argazkia: rdhierro

Katinka Bock (Frankfurt am Main, 1976) és un escultor que crea les seves obres de prop a l'entorn geogràfic i contextual en el qual treballa. Té molt en compte l'arquitectura, l'urbanisme, la societat, el clima o el medi ambient del lloc on treballa, per la qual cosa desenvolupa projectes locals. Les escultures que crea –de fusta, coure, ceràmica, argila, acer– les presenta d'una manera especial en l'espai a través de subtils i acurats displays. Mescla, superposa i tibant amb destresa els extrems exteriors i interiors, natural i artificial, efímer i etern. Crea espais de trobada entre l'escultura i l'espai, teixint fils fins que els uneixen i atreuen.

Per a preparar la seva exposició a Vitòria-Gasteiz, Bock va realitzar diversos viatges al País Basc i al museu Artium. Volia veure una vegada i una altra la sala d'exposicions, analitzar les múltiples possibilitats que podia tenir l'espai i conèixer els voltants del museu perquè les seves obres tinguessin una certa imbricació amb l'entorn. En un d'aquests viatges va abandonar Vitòria i al costat d'un grup de joves artistes va conèixer la factoria d'Albaola de Pasai Sant Pere. Va sorprendre veure com s'estava construint la nau Sant Joan, que s'està construint de manera artesanal amb els materials i eines de l'època. Va cridar l'atenció en les taules de fusta amb les quals es construeix el vaixell, les taules amb les quals es construeixen la quilla, el pal i les costelles del vaixell al llarg d'un llarg tros de fusta de roure.

Després de veure això, i després de conèixer a Selma Huxley, va voler relacionar la sala d'exposicions amb el que va conèixer en Albaola. Una de les llargues taules de fusta que s'utilitzaven per a construir vaixells balleneros va pensar que podia travessar la sala d'exposicions de costat a costat. D'altra banda, funcionava com a excusa per a portar a Vitòria alguns raigs de la costa. Així, amb l'ajuda dels fusters d'Albaola, va treballar la taula corba de fusta de vuit metres de longitud i la va preparar per a l'exposició. L'efecte que produeix la peça de fusta a la sala és enorme, ja que la simple curvatura de la part de fusta trenca d'alguna manera la forma rígida de la sala i la lectura d'aquest element exterior (oceà, ballenero, caça de balenes) és molt diferent. El Segment with Unknown Radius (Segment amb radi desconegut) ha titulat l'obra que dona forma a la sala d'exposicions situada en el subsol del celler d'un vaixell i una balena.

No obstant això, no és aquesta l'única intervenció que ha fet en l'arquitectura de la sala d'Artium: Amb l'obra Confusions Possibles (Mescles possibles) ha realitzat obertures en falses parets de la sala, retirant fragments de pladur i revelant l'estructura interna. Igual que el vaixell amb forma de balena, aquí també s'han posat de manifest les costelles d'arc a l'interior de les parets. Així mateix, les finestres circulars amb tancaments anteriors s'han obert en coincidència amb aquesta exposició, i les finestres circulars que ens il·luminen des de l'exterior, accentuen encara més l'estat d'ànim que fa pensar que estem dins d'un vaixell. A poc a poc, amb gestos molt simples, l'artista ha fet seva la sala d'exposicions.

Foto: rdhierro

A la sala podem veure, bastant dividits, les obres que Bock ha realitzat en els últims cinc anys, com la instal·lació escultòrica One to Eight of Eight (D'un a vuit, vuit de la sort). Es tracta d'un conjunt de vuit peces que, sobre vuit cavallets, trobem mitja pinta de bronze, una sabata, una cullera o un peix, elegantment presentats, com a peces d'una desfilada. Podien ser objectes que trobaríem en el fons de la mar o en el ventre d'una balena, una col·lecció d'instruments antics. És interessant observar com treballa amb diferents materials, sobretot quan en el centre del nostre recorregut trobem un absorbent o un radiador que s'uneixen a materials no convencionals com la ceràmica o la fusta.

L'any 2019, Bock va realitzar una exposició individual en el centre d'art Pivô de São Paulo. Haig de reconèixer que he conegut pocs llocs que m'han semblat tan especials com aquest. En els anys 60, l'arquitecte Oscar Nienmeyer va construir l'imponent edifici Copen (6 blocs, 37 plantes, 1.160 apartaments, 72 botigues i una església en el seu interior), en el qual se situa en el sota l'espai dedicat a la recerca i exposició artística. Per a l'exposició Avalanche (Elur-jausi), Bock va explorar i va estudiar en primer lloc el propi edifici i els seus voltants, com és habitual en la seva metodologia de treball. D'aquestes inspeccions va sorgir la idea que un mes va penjar un drap blau de 20 metres quadrats de l'edifici Copen. El clima i la meteorologia van fer el seu treball i al cap d'un temps va recollir la tela, la va tallar en trossos petits i les va unir a l'exposició. L'escultura de plantes i ciments que va crear per a aquest projecte va construir un sistema de reg propi que, a través d'un sistema de canaletes, canonades i vaixells, proporcionava un reg que arribava fins a les plantes.

Katinka Bock planteja propostes que cal fixar-se bé en els racons, cantonades, escletxes, buits i llocs més insospitats. El visitant que mira cap amunt en l'exposició d'Artium trobarà el bust ceràmic de Selma Huxley, que ho cuida tot. Perquè aquest diari de navegació és un viatge que comença i acaba amb ell.