L'estudi Arrue es va posar en marxa en 2004. Té un focus principal d'atenció: Analitzar els usos lingüístics de l'alumnat de la CAPV en l'àmbit escolar. Des de 2011 i amb un període de dos anys, s'han analitzat els usos lingüístics de l'escola a través d'enquestes als alumnes. Així, en l'actualitat es poden comparar els resultats de 2011, 2013, 2015 i 2017. S'estan preparant els resultats de 2019. Les dades de l'estudi han estat elaborats pel Clúster de Sociolingüística per encàrrec del Govern Basc.

Mesuren quatre tipus d'usos en l'entorn escolar: amb els companys a l'aula, amb els companys al pati, amb els professors a l'aula i amb els professors fora de l'aula. Acullen regularment a alumnes de dos nivells: 4t d'Educació Primària (9-10 anys) i 2n d'Educació Secundària Obligatòria (13-14 anys).

Si s'observa l'evolució de 2011 a 2017, s'observa que l'ús global de l'escola (la mitjana dels quatre tipus d'usos que acabem d'esmentar) manté un nivell similar. Tant en LH4 com en DBH2, s'observa una lleugera tendència a l'alça, un augment de 2,1 punts i un augment de 0,8 punts respectivament.

En lloc d'observar l'evolució total, si s'observa la diferència entre 2015 i 2017, s'observa que la tendència a l'alça ha estat descendent. En LH4 tres dels quatre tipus d'ús descendeixen i en DBH 2 tots descendeixen. Els resultats de 2019 que arribaran a la tardor seran significatius per a confirmar o anul·lar la tendència descendent que mostren les dades de 2017.

En el model D s'està reduint el seu ús des de 2011

Tenint en compte els quatre tipus d'ús i els dos cursos escolars, les dades de 2017 són inferiors als de 2011. Només hi ha una excepció: Quan els companys de LH4 treballen junts al pati. Entre 2011 i 2017 l'ús global de LH4 descendeix en 2,2 punts i el de DBH 2 en 4,1. Ha descendit principalment de 2015 a 2017.

Reflexions dels autors

La recerca, a més d'aportar dades d'ús, ha recollit algunes reflexions sociolingüístiques dels autors Iñaki Martínez de Lluna i Pablo Suberbiola. L'informe assenyala, entre altres coses, que l'àmbit escolar és significativament més basc que la mitjana de la societat, i que la diferència és molt evident en determinades edats i tipus d'usos. Per exemple, quan els nens i nenes de 9 a 10 anys són a l'aula amb els seus companys i companyes, l'ús del basc és del 66,5% i l'ús domèstic mitjà en aquestes edats és del 29,5%. No obstant això, els autors han posat sobre la taula els límits de l'escola per al manteniment de l'ús i han donat un exemple molt diferent: Quan els xavals de 13 a 14 anys estan jugant amb els seus companys l'ús és del 21,8% i l'ús domèstic és gairebé del 21%. L'informe ha tingut en compte la perspectiva de la socialització per a interpretar aquest tipus de dades. És a dir, com més majors siguin els alumnes, més amplis són els àmbits de socialització, l'escola no és més que un dels diferents àmbits de socialització. Així mateix, en la CAPV gairebé tots els entorns socials són més castellanoparlants que l'ambient escolar, per la qual cosa l'alumnat rep cada vegada major influència d'aquests entorns socials castellanoparlants. No és casual que els nivells d'ús del basc més baixos dels quatre tipus d'ús que mesura la recerca es produeixin en l'apartat de ‘pati amb companys’, en una situació més pròxima a la realitat del carrer.

L'informe planteja diverses reflexions sobre el model D. Una de les reflexions apunta al fet que amb freqüència s'ha posat en mans de l'escola l'euskaldunización de les noves generacions en massa mesura, i que tal vegada es pensa que “com estan treballant en el model D”, els alumnes tindran les condicions suficients per a poder expressar-se en basca. Els autors de l'informe així ho afirmen: “Hi ha raons per a pensar que en diferents àmbits i centres educatius, per al professorat i els responsables, cada vegada és més difícil oferir als alumnes un entorn en basc eficaç dins del model D”. La seva proposta és reflexionar sobre els complements, reforços o nous recursos necessaris per a equilibrar aquestes dificultats.

Una altra reflexió sobre el model D se centra en el professorat. Entre 2011 i 2017 s'ha produït un descens en l'ús dels nens i nenes de LH4 en les seves relacions amb el professorat fora de l'aula. L'informe proposa analitzar els canvis que s'han produït en els usos lingüístics entre els professors i professores durant aquests set anys i les seves causes. I així ho determina: “Segurament es necessitaran nous recursos o reforços per a mantenir o anar més enllà dels nivells d'ús del professorat en basc existents”.