Erratzu, la ràdio va sorgir al seu poble en 1981. Com ho recorda?
Va ser un gran esdeveniment per a nosaltres, per als xavals locals. Els fundadors van ser joves d'una quadrilla d'Erratzu i altres pobles que tenien ganes de fer alguna cosa en basca. Aquí es parlava en basc, moltes vegades en ambient rural i en petits pobles, però en Elizondo, per a una errata, predominava el castellà. I a més el basc no estava bé vist. Deien un cert menyspreu. Ells volien donar un cert impuls al basc i aconseguir l'exaltació que necessitava. Van ser valents en aquest sentit. Van fer un viatge a aquesta antiga yugoslavia i allí se'ls va ocórrer la idea.

En aquesta dècada dels vuitanta va ser un boom de les ràdios lliures. Es van posar en contacte amb algunes emissores de Pamplona i amb altres d'Iparralde, i per la seva mig van portar la primera emissora des de Bordeus, sota la frontera d'Izpegi. Així va sorgir la ràdio en la primera planta de l'escola d'Erratzu. A baix estava l'escola, però a dalt hi havia sales buides i van demanar permís per a accedir a ella. Després del temps i com no els donaven resposta, van decidir entrar en el dia de San José. Així ho van fer, però no per la porta, sinó per una finestra. En la meitat dels alçats, el famós cant Ob-La-Vaig donar, Ob-La-Dona, de The Beatles, es va convertir posteriorment en un cert himne. Tot això va ser molt espectacular per a nosaltres.

Va començar com una ràdio lliure?
Sí i durant diversos anys van estar de la mateixa manera, però amb el temps van veure en la necessitat de dotar d'una certa solidesa al projecte. El primer pas per a això va ser la cerca d'informadors als pobles de la zona. Al principi es ficaven gairebé tots els dies, després cada dos dies i cada setmana en la sorra, com fem ara. I també van veure que per a donar-li continuïtat calia contractar a algú. Primer van agafar a l'arizkundarra Nekane Menta i després uns altres van passar per allí. En aquella primera època Mari Karmen es va incorporar a Irungarai, una companya que continua en l'actual equip de treball.

Han visitat diverses residències, no?Ha estat una ràdio
bastant itinerant des de sempre. Van haver de sortir de l'escola d'Erratzu perquè una mestra va protestar. Van treballar en un altre lloc del poble fins que en 1985 es van traslladar a l'hostal Fortenea d'Elizondo. Les sessions es realitzaven en el propi allotjament. Es creava un ambient molt peculiar. Alguns joves anàvem a posar música. La ràdio donava vitalitat a l'allotjament i viceversa. Així va ser fins que va entrar la Guàrdia Civil i va tancar la ràdio.

D'aquí es va traslladar la ràdio a una altra bajera d'Elizondo i més tard a Irurita. En una de les seves cases va passar set anys. I després va tornar a Elizondo. A la fi de la dècada dels 80 es van presentar al concurs per a la distribució de llicències de radi, però van deixar sense efecte Xorroxin, que no tenia la certesa que era econòmicament viable. Va haver-hi grans mobilitzacions.Amb
el temps s'ha demostrat qui tenia realment capacitat econòmica i d'una altra índole. Xorroxin avança i l'altra emissora que va obtenir la llicència de la comarca es va detenir ràpidament en el camí. Segurament haurien tingut altres raons per a concedir-los la llicència i a nosaltres no.

I quan va arribar el permís?
En 1998 vam obtenir una llicència per a emetre en Lesaka. Allí obrim el nou estudi amb la col·laboració de l'ajuntament, però la seu central seguia en Elizondo.

Gràcies a l'autorització se'ns va obrir la possibilitat de sol·licitar subvencions. D'altra banda, després d'haver recorregut les escoles d'Elizondo i altres locals, vam veure la necessitat de buscar un lloc fix i així en 2007 adquirim l'actual seu. I poc després, en 2013, aconseguim les llicències per a emetre a Baztan i Bera.

Quants sou en equip?
Ara estem sis persones. Elizondo bortz, Mari Karmen Irungarai, Fernando Anbustegi, Marian Iñarrea, Nerea Altzuri i jo, i Julen Zelaieta en Lesaka.

Com va arribar vostè a Xorroxin?
En la meva fundació no vaig participar perquè tenia uns 15 anys, però vaig ser testimoni. A més, a aquesta edat tot es mou per dins i per prop de tot el que vaig viure. Després, als 19 i 20 anys, en el Forten vam posar els discos que més ens agradaven.

Com en la marxa es necessitava diners per a comprar coses i contractar a algú, en les festes es posava una txozna per a treure diners i aquí també ens ajudàvem. En aquella època hi havia més gent que es dedicava a les festes dels pobles amb molta facilitat que en els últims anys i es treia diners. A partir de 1985 comencem a realitzar concerts en Erratzu a favor de Xorroxin, amb un gran èxit. Veure La polla, Barrikada, Hertzainak, Zarama, Itoiz... en un poble de 500 habitants va ser terrible.

Un dia em van comentar que necessitaven algú a la tarda per a fer una sessió de joves. Jo no em veia a mi mateix, perquè per a això es necessita una habilitat especial, i jo no he tingut mai. Em va costar acceptar-ho, però animant-me als uns i als altres al fet que sí, i encara que al principi caminava bastant atapeït, des de 1992 estic aquí treballant.

Com és la vostra programació?La
manera d'organitzar-se ha estat sempre similar a la d'una ràdio lliure. Des del principi tot era realitzat per voluntaris i després ja es van contractar professionals, però les formes de treball són similars. Avui dia, per a una errata, seguim sense direcció. Tots participem en les reunions i entre tots prenem les decisions. A vegades pot ser més difícil, però això ens obliga a estar tots dins i a tenir més participació.

Quant a la programació, seguim amb la base que es va fixar fa tres dècades. Hi ha coses que han canviat, però és bàsicament similar. Al matí fem una sessió de 8.30 a 14.00, Xorrotx i fi. La volta de poble en poble continua sent la columna vertebral. Tenim 35 localitats a la comarca i cada dia entren unes cinc. Als pobles petits és més difícil trobar informadors, però tenim una xarxa bastant sòlida. En la secció d'Aigua i Terra parlem d'agricultura, el Mercat ambulant també té èxit i atreu a la gent. D'altra banda, realitzem entrevistes sobre temes d'actualitat, agenda, etc.

Intentem donar prioritat a la comarca, però intentem treballar al nostre mode aquells temes d'interès a nivell d'Euskal Herria.

Quins són els vostres reptes de cara al futur?
Com atreure a la joventut actual. A vegades se'ns diu que la ràdio pot ser cosa de gent d'una edat i cada vegada ens costa més arribar a gent jove, o això és el que creem. No es pot saber.

Des de 2015 també treballem en xarxa juntament amb la revista Ttipi-ttapa www.erran.eus. Els dos mitjans de comunicació de la comarca treballem junts i la nostra estructura és molt interessant perquè ens permet oferir les nostres entrevistes de manera individual perquè la gent pugui atendre-les quan vulgui. Els joves tendeixen més a això.

En Arrosa Irrati Sarean i en Tokikom, també estem en l'espai dels mitjans de comunicació locals en basc perquè per a nosaltres la col·laboració és molt important.

El teu programa és Karakola segi hola, és un clàssic?
Jo vaig començar amb això i segueixo. Alternem música i entrevistes. Ho fem de 19.00 a 20.30 de dilluns a divendres.

A més, els dijous realitzen una sessió de música en l'Encreuament, i Julen Zelaieta fa un recorregut pel bertsolarismo Bertsoka. Els dimecres també emetem el programa Klak, que alguns joves realitzen en la xarxa Rosa.
És un programa realitzat pels propis joves i que ens interessa perquè els serà més fàcil arribar als joves.

La resta de les hores música?
També hi ha molta feina en això. José Miguel Barberena Xumuxu, un dels fundadors de Xorroxin, té una col·lecció enorme i això és el que estem provant. En la veu de Fernando Anbustegi fem diverses seccions amb diferents estils musicals i agrada a la gent.

Play list particular regional?
Sí. 24 hores al dia.

Teniu socis?
Sí. A causa de la crisi de 2008, el Govern de Navarra va introduir el ganivet i va eliminar la partida destinada als mitjans de comunicació en basc en les subvencions que ja s'estaven rebaixant. Les coses es van estrènyer i vam haver de buscar altres fonts d'ingressos per a tirar-les endavant. Entre ells, el concurs Behi Kaka. Marquem la vela lateral per quadres i veníem un bitllet per quadre. En Belaia circulaven tres vaques, cadascuna en el seu torn, durant uns 20 minutos i on feien la merda, a qui tenia el número d'aquest quadre li corresponia el premi. Va tenir èxit durant anys i traiem una mica de diners.

Paral·lelament, vam posar en marxa una campanya a favor de la ràdio en la qual participem uns 400 socis. La publicitat ha estat una font d'ingressos molt important des de sempre i la resposta ha estat bastant bona també aquest any de pandèmia. Estem contents amb això. Això demostra que la gent escolta la ràdio i veu que els anunciants també serveixen per a defensar els seus interessos. Perceben que a través dels anuncis arriben els seus missatges a la gent, i això és molt bo.

A més, rebem subvencions públiques de les Mancomunitats de Malerreka i Cinc Viles, de l'Ajuntament de Baztan i del Govern de Navarra. Antigament recollíem també els del Govern Basc.

Què heu aconseguit en aquests 40 anys?
Ser un referent. Durant 40 anys treballant només en basc, hem demostrat que aquí es pot viure en basc. Hi ha un món al voltant i és fort a la nostra regió. En aquest sentit, Xorroxin ha estat el punt de trobada de molts enginys i jo crec que aquest és el seu major mèrit. Els creadors de la ràdio pensaven el més segur.

Segons el mesurament realitzat pel Govern Basc en 2015, Xorroxin Irratia comptava amb una població de 22.500 habitants de 6.680 oients, és la ràdio en basca amb major percentatge d'audiència potencial i real d'Euskal Herria.

Com està ara el basc en aquesta comarca?Les
zones respiratòries són els pobles de la zona, però sabem la força de l'espanyol i del francès, i encara que són zones respiratòries, aquestes es troben a tot arreu. Jo tinc els meus estudis en castellà, i no és fàcil que siguin bascos del tot, però en Elizondo se sent més el basc que en la meva joventut i també als pobles petits. Ara a l'escola els nens i nenes aprenen basca i a casa també tenen familiars euskaldunes, i això és una cosa important, però aquest conflicte sempre serà.

Quin tipus de llenguatge de les xorroxinas utilitzeu?
Els dialectes locals tenen força. En la ràdio fem una espècie de confusió. Per a alguns d'aquí no serà el nostre dialecte pur, però tampoc l'unificat és pur. L'important és parlar en basc. Els nostres referents clars són del nostre entorn i hem tractat d'assimilar aquestes formes de parla, encara que no siguin iguals a les de les generacions anteriors. Volem que l'oient se senti còmode amb la manera de parlar, com a casa. Això és fonamental. Almenys en això intentem. El treball de la ràdio sembla senzill, però té la seva essència.

Què és el que més t'agrada?
Fer entrevistes, tal vegada. I la complicitat de la gent amb la ràdio. Això, sobretot, fa que Xorroxin sigui així. Treball comunitari tant en l'àmbit de la parla com en el de la tècnica. En aquestes zones muntanyenques la tècnica ha estat una tasca molt difícil, i alguns han estat treballant durant anys en això, com el jubilat Antero Etxandi. Si no hagués estat el treball d'aquestes persones seria impossible fer-lo.

I el menys?Amb les
noves tecnologies no em sobrenuevo i soc una mica despistat. Amb això bastant treball!