L'Orquestra Simfònica de Bilbao ha sabut aportar agilitat, entreteniment i bon fer en els concerts celebrats en el Palau Euskalduna els dies 18 i 19 de març. Però quan parlem de cura, de frivolitat i d'entreteniment, no estem parlant de superficialitat, ni molt menys.

Per contra, volem posar en valor els treballs que estudiarem. Quin tipus de treballs són? Perquè obres de música clàssica, plenes de bellesa i complexes característiques compositives, però amb aura de “colònia fresca”, de clara simplicitat. Treballs que agraden a tota mena de públic, fins i tot als quals diuen que no entenen la música clàssica.

Les dues obres que es van interpretar en aquest concert, a més de les virtuts exposades, van ser, en el seu moment, innovadores i valentes, i cadascuna va suposar un canvi important en el seu gènere.

M'atreviria a dir que no hi ha violí solista que no interpreti el concert de Mendelssohn. És una obra fonamental, molt bella, en el repertori del violí. D'altra banda, és un dels primers concerts del violí del romanticisme. Encara que aquesta obra va introduir innovacions i va sorprendre els oients de l'època, l'èxit d'aquest concert va ser total des de la seva estrena.

La versió que l'Orquestra Simfònica de Bilbao ens va oferir al costat del solista Soyoung Yoon va ser perfeccionista i plena de color i matisos. Aquest violinista coreà, guardonat en importants certàmens internacionals, va demostrar la seva extraordinària tècnica i la seva excel·lent sensibilitat i facilitat per a mostrar les possibilitats tècnic-expressives del violí.

La segona obra que ens va regalar l'Orquestra de Bilbao va ser la Sinfonietta de Francis Poulenc. No és una obra molt coneguda, però sí emocionant, que arriba de forma molt directa al públic. Sinfonietta va ser composta en 1947 i estrenada a l'any següent a Londres sota la direcció de Roger Desormière. És una música lleugera, a vegades satírica, plena de girs populars i ritmes de ball. Aquesta música està plena d'encant i enginy del compositor i val la pena escoltar-se més sovint a les sales de concerts.

La Simfònica de Bilbao, dirigida per Johannes Debus, va oferir una interpretació espurnejada, amb un toc naïf, que va introduir al públic en la butxaca.