Schiedam (Comtat d'Holanda, Sant Imperi romà de Germania), 14 d'abril de 1433. La dona anomenada Lidwina, que es considerava curadora i santa, va morir als 53 anys, i la seva tomba es va convertir ràpidament en un espai de peregrinació per als catòlics. Va ser canonitzat oficialment en 1890 pel Papa León XIII. Schiedam, patró de la ciutat natal, és també vigilant de patinadors i malalts crònics per a les Lidwinas catòliques i el seu dia és el 14 d'abril.
Lidwina va néixer el 18 d'abril de 1380 en el si d'una família de pagesos. Als 15 anys va caure en el gel i va trencar una costella. D'aquell accident mai es va completar i, segons els cronistes de l'època, la paràlisi es va estendre per tot el cos, li queien les parts del cos i sovint la sang per la boca, el nas i les oïdes. Sempre segons els testimoniatges de l'època, feia llargs dejunis, mai dormia i tenia la capacitat de curar a altres malalts.
Per això els catòlics ho associen a patinadors i malalts crònics. Però per a la comunitat científica, Lidwina té un altre valor. Tenint en compte els símptomes que descriuen els textos de l'època (paràlisi, dolor dental, mal de cap, problemes de visió, temps d'alleujament…), sembla que no van ser conseqüència directa de l'accident que va sofrir el patinatge, sinó de l'esclerosi múltiple.
Els testimoniatges han de ser analitzats amb cautela, amb l'objectiu de confirmar la santedat de Lidwina, ja que tenen una clara tendència a l'exageració, la qual cosa dificulta el treball d'historiadors i patòlegs. Però consideren que el diagnòstic és possible i així, almenys per als no creients, el principal “miracle” de Lidwina és tenir la descripció més antiga de l'esclerosi múltiple.