argia.eus
INPRIMATU
Sindicat d'Inquilins de Gran Canària
A l'illa devastada pel ciment sembrant la propietat pels barris
  • En la capçalera de la web del Sindicat d'Inquilines de Gran Canària (SIGC) es pot llegir “Ni persones sense llar ni llars sense persones”. Encara que el col·lectiu va sorgir en 2017, a iniciativa de la Federació Anarquista de Gran Canària (FAGC), cal retrocedir uns anys per a entendre l'acumulació i estructuració de l'experiència sindical. Des de la seva fundació, el sindicat s'ha acostat a les persones necessitades d'habitatge i ha treballat en la politització d'aquesta necessitat, desenvolupant un treball veïnal, pròxim, aliè a les institucions i als “legalismes”. Es tracta d'un col·lectiu que fins ara no ha tingut molta visibilitat, potser amb els danys col·laterals d'aquesta obra “de foscor”. Ara que a Euskal Herria estan florint les xarxes col·lectives d'habitatge, barri i cura, portem la lluita del Sindicat d'Inquilins de Gran Canària, perquè com a classe només hem d'unir-nos i empoderar-nos davant les problemàtiques que compartim.
Xabat Petrikorena 2021eko abenduaren 17a
Okupatutako La Esperanza komunitatean baturik bertako auzokideak, FAGC-eko kideak eta Gizarte Hezkuntzako ikasleak eta irakasleak (Argazkia: FAGC)
Okupatutako La Esperanza komunitatean baturik bertako auzokideak, FAGC-eko kideak eta Gizarte Hezkuntzako ikasleak eta irakasleak (Argazkia: FAGC)

Al fil del moviment M-15, en l'emblemàtica plaça de San Telmo de la capital canadenca de Las Palmas, els assistents van consolidar el campament, com en tantes altres places de l'Estat espanyol. Nombroses persones sense llar van trobar allí el refugi i van compartir espai amb militants i manifestants. Però els van obligar a desallotjar el campament: militants i manifestants van tornar a les seves cases, mentre que gent sense llar va tornar al carrer. En aquest context, la Federació Anarquista de Gran Canària va ocupar l'edifici denominat Pensió París per a albergar als aturats que van ser acomiadats de la Plaça de San Telmo. Davant el problema de l'habitatge que sofreix Gran Canària i després d'una fase de debat intern, la federació es va comprometre a donar continuïtat a la lluita recentment iniciada. L'estratègia del col·lectiu s'articula entorn de dos pilars: la satisfacció d'una necessitat, la garantia del dret a l'habitatge, i la seva posterior politització. Des d'aquella primera experiència d'ocupació de la Pensió París fins a 2017, la federació ha realitzat nombrosos intents d'ocupació, uns més reeixits que uns altres. En aquest any es va crear el Sindicat Maizter de Gran Canària, amb l'objectiu de secundar, fonamentalment judicialment, i protegir les comunitats que viuen en els edificis ocupats per la federació.

Illa de ciment

Les Illes Canàries són les que compten amb la major taxa d'atur i de pobresa infantil de l'Estat espanyol, i el segon salari més baix. Al mateix temps, l'índex de desnonaments és altíssim: abans de la pandèmia es podien donar 900 desnonaments cada tres mesos. Per contra, el nombre d'habitatges buits a les illes ronda els 138.000. A això cal sumar els creixents processos de gentrificació, els serveis destinats als turistes, l'especulació urbanística i, en general, la dependència econòmica del sector terciari. En bona part, les illes s'han convertit en un espai per al gaudi dels turistes, i la Gran Canària és un clar exemple d'això. La resposta del Cabildo de Gran Canària (organització que governa cadascuna de les illes Canàries) fins ara ha estat la construcció de més habitatges, per la qual cosa és evident que des de les institucions s'ha apostat per l'especulació i el rendiment. Els errors provocats per decisions no eficaces institucionals han estat coberts de ciment.

El sindicat ens ha parlat clarament de les conseqüències del problema: “A mesura que t'acostes a un barri veuràs moltes mancances. En sortir del circuit turístic oficial descobriràs una gran quantitat de misèries que nosaltres veiem. En acostar-se veiem que hi ha gent que viu en coves, quarts de comptadors, cotxes... Llavors, el que primer han plantejat FAGC i després el sindicat és recuperar la situació: recuperar els habitatges”.

Un membre del SIGC amb el seu fill en braços. Davant un problema d'habitatge, se li va oferir una alternativa residencial en L'Esperança (Foto: FAGC)
L'acció directa com a eix

“Sent l'habitatge una qüestió fonamental, creiem que la millor opció per a recuperar-la és l'acció directa. Així van començar les comunitats, així va començar la lluita de FAGC per l'habitatge”, expliquen els membres del sindicat.

En l'actualitat el sindicat participa en set comunitats, totes elles a l'illa de Gran Canària: En La Il·lusió, en Els Gira-sols, en Arucas, en la comunitat de Teror, sobretot en Les Masies, en Les Masies, en Les Masies, en les proximitats de Juan Grande, a San José de l'Àlber i en L'Esperança, en Guia. Aquesta última és, si és el cas, la més significativa. Les comunitats es gestionen a través de l'autogestió, i encara que des del sindicat i des de la federació es proposen models organitzatius, les comunitats tenen l'última paraula: “Que els veïns organitzin i decideixin com actuar en els assumptes quotidians de la comunitat. No vivim allí, per tant, no tenim res a dir. És veritat que signem un cert pacte associatiu perquè es respectin uns mínims, i si no es respecten el sindicat s'aparta directament. El sindicat s'encarrega fonamentalment de la protecció jurídica. Davant un avís de desnonament, o una problemàtica similar, llavors intervé el sindicat”.

Les comunitats s'han organitzat de diferents maneres. Se'ls proposava a vegades a través del model assembleari en el qual tot el que compon la comunitat té un paper actiu en la gestió, en la presa de decisions, etc. En altres ocasions, s'ha seguit el model de no decisió i de no participació, és a dir, el paper actiu com a forma d'organització en la qual només una persona participa. És important destacar que les comunitats s'han adonat amb freqüència que les responsabilitats que estan sota la responsabilitat d'una persona concreta poden resoldre-les, demostrant que són capaces de qüestionar el seu model de gestió. Es pot dir que en aquest sentit es materialitza la politització del subjecte que el sindicat considera bàsic, que és la politització de la comunitat.

Des de Pandèmia, “Vaga de Lloguers”

En un moment en el qual les misèries existents en l'àmbit de l'habitatge han aflorat encara més, el sindicat ve lluitant contra els excessos de lloguer des de març de 2020 i l'1 d'abril va proclamar la “vaga de lloguers”, punt d'inflexió. El servei d'assessorament als inquilins està treballant dia i nit, sent reflex d'això tant les trucades de mòbil com les entrades de missatges. El lloguer mensual s'ha tornat encara més asfixiant per les mesures imposades per la pandèmia, i el sindicat denuncia que la inseguretat en el pagament de l'habitatge, la precarietat i el risc de desnonament. A més, molts inquilins no poden ser beneficiaris de les subvencions del Govern d'Espanya, ja que no compleixen els requisits exigits per a la seva percepció.

SIGC: "Sent l'habitatge una qüestió fonamental, creiem que la millor opció per a recuperar-la és l'acció directa"

“Exigíem la suspensió del pagament del lloguer amb la vaga, abans que el Govern [d'Espanya] apliqués el Decret llei 11/2020. Però el Govern va optar pels propietaris”, ha explicat. En aquest Decret es possibiliten uns recursos per a “facilitar” el pagament del lloguer, però només s'apliquen a les propietats dels grans propietaris. És a dir, el propietari de nou o menys propietats que posseeix el Govern d'Espanya es diu petit propietari, mentre que el de més de deu és un gran propietari. El Decret afecta a les propietats d'aquestes últimes, per la qual cosa les “facilitats” de pagament s'apliquen únicament als lloguers que s'abonen als grans propietaris. El 22 de desembre el Govern va aprovar el nou Decret llei 37/2020, que a penes hi ha hagut canvis, però que també denuncia la prevalença de les compensacions econòmiques a favor dels grans propietaris: “En aquesta ocasió han tingut en compte els okupes, però sempre que sigui un gran propietari. El problema és que el parc d'habitatges públics que té l'administració no és suficient per a oferir una alternativa digna. Veurem fins quan dura, perquè és insostenible”.

A la fi de 2020 el sindicat va prendre uns dies de descans per a reflexionar sobre el desplaçament anual. Al gener es compleixen quatre anys del col·lectiu i s'afegeixen nous membres amb ganes de participar. La llavor conreada comença a florir entre el ciment.

(Foto: FAGC)
Pel camí de les comunitats i barris empoderats

L'experiència d'anys ha demostrat al sindicat que el funcionament i l'organització de les comunitats és millor quan hi ha un conflicte extern, ja sigui amb l'Ajuntament, amb la Policia o amb els bancs. Quan només han d'unir-se al problema que tots comparteixen, la salut de la comunitat es reforça. Per això, des del sindicat tenen clar que cal utilitzar el conflicte per a empoderar a la comunitat, i per a això és necessari crear un teixit humà. “Que la gent es conegui, que entenguin que sofreixen la mateixa problemàtica. En definitiva, uneix els problemes comuns, això és el que cal destacar. Creiem que la manera de crear vincles és a través del conflicte, caminant cap a ell”, diuen. El conflicte sobre la problemàtica de l'habitatge seria el punt de partida per a la creació d'aquest teixit social, per al coneixement mutu de les persones en els seus barris i comunitats. A mesura que aquest teixit s'introdueix, es produeix també una certa politització individual, un cert apoderament individual.
“Compartir una problemàtica comuna pot portar a un desenvolupament de la consciència comunitària que pot aflorar en les comunitats que gestiona el sindicat”, diu el sindicat.

Analitzant la problemàtica de l'habitatge des de la classe perceptiva, veiem com afecta d'igual manera tant a les Illes Canàries com al País Basc. Ens uneixen les misèries que genera el sistema heteropatriarcal capitalista i hem de fer-nos conscients d'això al més aviat possible: organitzar-nos i avançar cap al conflicte, en el camí de l'apoderament. El Sindicat d'Inquilins de Gran Canària treballa en aquest sentit: assenyalar la problemàtica concreta i oposar-se a ella. No amb els grups de militants, sinó amb les comunitats que formen les gents del barri, amb la força dels subjectes en procés d'apoderament.

El 24 de març va arrencar el judici contra Ruymán Rodríguez, membre dels col·lectius FAGC i SIGC, per la suposada puntada d'un guàrdia civil en 2015, quan estava sent torturat després de ser arrestat il·legalment. El Ministeri Fiscal exigeix una pena de presó d'un any i sis mesos, amb una multa de 770 euros. Els col·lectius FAGC i SIGC tenen clar que la repressió està directament relacionada amb la seva activitat, ja que han posat de manifest i enfadat l'statu quo de Gran Canària. Denuncien que el muntatge és policial i fan una crida a la solidaritat de Ruyman.