L'irunés Eneritz Furya mai ha estat artista per a orelles senzilles. Tampoc hi ha intenció de ser-ho. Abans utilitzava la seva pronunciació i el seu rapte com a franctirador, ara ho utilitza com a pintor i és capaç de regalar un nou univers. Ha mesurat les dissonàncies i ha cosit un disc lent i de gran bellesa sense cap mena de serenitat.

Està i estarà “fora del sistema de fabricació” en Emada de Furyak, autoproduït en 2021 i autogravat. Aquí no trobaràs artistes que es gaudeixin d'underground o marginal que busquin una petita hegemonia en aquest petit mercat basc. Furyak té el sentit de l'autenticitat com una luddita davant el que s'estableix: crema l'última peça!

Es basa en la guitarra, però amb els sintetitzadors acoloreix amplis panoràmics còsmics. Com bé ha dit Izkander Fernández, aquestes flors que estan en la pell poden ser la seva música, afegint el color dins del fosc.

El disc està dominat per la repetició, potser perquè en compondre només el looperra ho ha fet més fàcil, i les cançons s'han construït afegint capes. En un moment donat, també tenim escapades que funcionen com un gantxo, per a recuperar l'atenció i unir-nos a la cançó, com aquesta “i” que es repeteix en la cançó Belaile, donant tornades amb un sintetitzador de joguina. Furya, com ara, ha jugat molt amb la veu i els sons, i ara ofereix moments divertits.

Estic escoltant en Emada amb el disc Clam que acaben de publicar Maria Arnal i Marcel Bagés. Aquesta audició creuada a posteriori facilita les connexions entre totes dues obres i Furyak ressalta en els meteorits, en les relacions entre éssers no humans, en la fi del món i en un nou començament del món. El cíborg de Donna Haraway s'uneix a la capacitat d'imaginar imatges de Björk.

La història de tot el món pot anar en un sol moment. Una nit d'hivern sense piano, una droga eficaç. Una respiració. Un buit. En Emanes hi ha una reivindicació dels embolics i una invitació a la tranquil·litat. “Et caducaràs, com el foc, però ets foc, com fa molt temps”.

Emada és un punt en el qual la fragilitat i la valentia s'uneixen. Capaç de condensar l'univers en un petit disc. Una sèrie de flors i colors en els quals s'introduiran tants éssers com éssers humans. No farà cap rècord ni en Spotify ni en Youtube, però deixarà la seva marca en la terra que trepitgen.