La psicòloga Kontxi Alicostes, defineix l'Organització Mundial de la Salut com el benestar físic, emocional i social d'una persona: “En aquesta pandèmia són conflictes aquests dos enfocaments de la salut, evitar la mort en un costat i aconseguir una salut integral en l'altre. La salut integral ha estat totalment oblidada, sobretot en la seva dimensió social”. Recalca que el risc zero de contaminació per COVID-19 no existeix i que, per tant, per a aconseguir una salut integral, el risc de contaminació s'ha de posar en balança constantment, ponderant el risc que s'assumeix i el que es guanya: “La salut integral no significa aconseguir la plena felicitat, la salut integral significa tenir un bon desenvolupament i estar psicològicament bé en un equilibri: un dia pitjor i un altre millor i no perdre el sentit de la pròpia vida. Perquè aquesta situació té un gran risc de desidentificarse amb qualsevol cosa. No dic que no calgui prendre mesures de protecció, sinó que cal fer, cal fer algunes coses. Però s'ha obert un pensament únic, i això és molt perillós: hi ha por d'explicar un posicionament, encara que es limiti a dir coses molt assenyades, perquè et consideraran com un negacionista”. Sense quedar-nos encadenats en la nostàlgia de la vida passada, com hem de viure ara? Hem d'estar dins de casa o recuperar la vida de la comunitat adaptant-nos a la nova situació?

Fa ja gairebé un any, quan va sortir del confinament, es van plantejar aquestes preguntes i més a nivell local en Altzo. “A l'abril-maig comencem a celebrar reunions telemàtiques en la Comissió de Cultura. En la Comissió de Festes també es preguntava si calia fer festes o no, l'Ajuntament també tenia inquietuds sobre aquest tema... Per tant, acordem reunir els membres de l'ajuntament i als agents –associació de pares, comissió de festes, grup de dones, associació Elordi…–”, explica Jexux Murua, membre de la Comissió de Cultura. Aquesta reunió es va celebrar de manera presencial al juny. Lorena Uriarte, regidora de l'Ajuntament d'Altzo, recorda les diferents posicions que va haver-hi en aquella reunió: “Hi havia actituds de por: com farem per a evitar aglomeracions? Fer festes o no?”. Malgrat les diferents perspectives, afirmen que van arribar a un acord “fàcilment” i que va ser el que va posar la base per a decidir què fer amb els actes durant tot l'any.

Uriarte recorda els plantejaments que van aconseguir el consens: “Per què no seguim endavant amb aquestes accions però en pocs dies, en lloc d'acumular-les, estenent-nos durant l'estiu? Això ens va semblar bastant bé a tots. Però la sensació de festa, volíem viure el dia de Sant Ignasi. Aquest dia vam posar dues activitats, una per a l'endemà... que la gent sentís que també hi havia festes”. Això sí, es van llevar els menjars de totes les festes de l'any.

“Festes” i activitats

La tendència de la majoria dels pobles ha estat la de suspendre els actes habituals i pràcticament no realitzar els adequats a la situació actual. Murua explica així per què des del principi van decidir mantenir la festa i la dinàmica cultural en Altzo, adaptant-se a la pandèmia: “Perquè els ciutadans necessitem la socialització i el manteniment de la vida pública, dins de les condicions que exigeix la situació, clar. Des del principi érem conscients que aquesta malaltia no és broma, que és una qüestió que cal prendre-la de debò. Però també érem conscients de les característiques del nostre poble: és un poble petit, ampli d'àmbits, i, per tant, ens dona oportunitats. No volíem entrar en les festes, però tampoc volíem ficar-nos en l'atramil de les no festes. No volíem fer res que portés gent de fora, sinó oferir als ciutadans una oportunitat per a seguir amb les nostres vides”.

Uriarte i Murua recorden el gran pes que va tenir la vida dels creadors culturals a l'hora de decidir si es mantenen o no les iniciatives: “Així ho dèiem: no hem d'interrompre els esdeveniments perquè, d'una banda, ens beneficiarà a nosaltres mateixos, i d'altra banda, a aquesta gent que té la seva activitat basada en la creació i la cultura i que és molt necessària”. En aquella Assemblea Popular es va acordar realitzar una acció puntual en les dates assenyalades i donar continuïtat mensual a la vida i a la cultura populars. Murua associa el camí trencat per Altzo amb el concepte de “nova normalitat”: “Dèiem des del principi, no estarem esperant l'arribada de la ‘nova normalitat’, haurem de portar-la, no? Haurem de construir aquesta normalitat entre nosaltres”.

En les activitats que han organitzat s'han cuidat amb rigor les mesures preventives: “Hem intentat crear espais segurs. No cobrem entrades per als actes, però el tiquet sí que cal prendre per a cuidar l'aforament, molta gent ha participat en l'ordenació del públic i en l'organització de les entrades i sortides, tots vestim la màscara i respectem els espais, hem organitzat tots els esdeveniments possibles fos... jo crec que això també ha donat confiança a la gent, sentir-se ‘fent les coses bé’”, diu Murua. L'argument contrari que han escoltat és que si per a un acte cultural es reuneixen 80 persones, després tots acudiran al bar i s'acumularan allí. Murua: “Aquí entra la creença en l'instint de la persona. Per què no hem de tractar a la gent com a adults? En Pandèmia he sentit des del principi que tots ens han acollit com a nens. Si jo estic només en la plaça d'Altzo, no sento la necessitat d'estar vestit de màscara, i no crec que estic corrent a ningú, sinó que penso que estic fent un gran favor a mi mateix. Però al mateix temps, si estem fent aquesta entrevista, sé que haig de posar-la. És una cosa molt senzilla”.

Afortunadament no els ha tocat contagiar aquests actes culturals. “Però com saps quan t'enxamparà? On? Com? En el treball, en la compra, a l'església o a la casa, el risc està pertot arreu. No es pot saber, i tots tenim algun exemple al nostre voltant. La malaltia és aquí i no estem en cap lloc. No crec que hàgim perdut la perspectiva, i que estem parlant de negligència. No hem donat l'esquena a la malaltia, li hem reconegut la seva força, però estem donant la cara i tractant de fer la vida el més completa possible.Sabem que no podem caminar com volem, però es poden fer coses, i la prova és el munt d'accions que s'han fet en nosaltres”, ha subratllat Murua. Han realitzat més de vint-i-quatre activitats de tota mena: col·loqui, campionat de pilota, plantació d'arbres, bertso saioa, mural pintada... La festa de Sant Joan va ser una de les primeres activitats que es van organitzar canviant la forma: “En altres anys es fa foc al costat del frontó, surten els dantzaris del poble i alguns dels habitants baixen de la muntanya representant a les bruixes, fent una espècie d'akelarre. I també es canten versos”, explica Uriarte: “L'any passat es va fer foc i va ballar, però el descens de les bruixes no es va fer. I vam fer que la gent s'assegués en les cadires per a escoltar els
bertsolaris”. Així van començar a treballar a poc a poc la programació fins a finals de juliol i després la d'octubre i la de desembre... amb l'objectiu de mantenir la vida del poble durant tot l'any.

Es necessiten cada vegada més

Uriarte explica que al principi vivia aquestes iniciatives com una manera d'estimular als culturistes, però que en els últims temps la percepció ha canviat: “Crec que ens venen molt bé per a la nostra salut mental. Ara estic rebent per complet, tenim més que mai una sèrie d'accions d'aquest tipus, que també ens marquen el calendari i ens orienten, que ens fan sentir que no tots els dies són iguals”. Murua confirma que aquesta sensació d'Uriarte és generalitzada: “Tots els anys durant el mes de desembre organitzem una setmana d'activitats culturals, dins del cicle La curiositat en l'Olentzero. El mes de desembre passat hi ha hagut més gent que mai. Crec que la gent agraïa molt que hi hagués una raó per a sortir de casa i mirar-se als ulls. Les emocions es van moure una mica, es van dir algunes coses... i eren temes com les ‘fites del poble’! Cada vegada van acudir 30 persones. Jo crec que en un poble de 400 habitants és molt per a venir a escoltar una conferència sobre les fites”.

El psicòleg Alicostes explica que els espais per a pensar junts, com aquestes taules rodones, són molt importants: “La reflexió personal sobre com viure en Pandèmia és molt difícil, requereix contrast”. Entre els casos que observa en el seu treball diari, està preocupat per l'augment i la proliferació de quadres de dependència de la fòbia social i dels jocs de pantalla: “Ara es pot viure així. A més, ha estat una tecnologia salvadora, ara el diabòlic s'ha convertit en un arrelament social. I això és el que a mi em preocupa molt. Perquè els éssers humans ens desenvolupem en contacte, els nostres problemes sorgeixen en relació, però els resolem en relació”. Explica que en la comunitat donem, rebem i això ajuda molt, “perquè sentim que no estem solos”. Les activitats culturals, ja siguin música, teatre, dansa...

assenyala que ens vinculen amb les emocions i que per això és important acudir a aquesta mena d'esdeveniments: “Encara que t'acostumis a estar tranquil a casa i sents mandrós per a sortir, encara que... vagis”. Diu que cal oposar-se una mica a la comoditat: “El benestar no ha de buscar el confort. L'objectiu del benestar és aconseguir un bon desenvolupament”. Per a reforçar la relació amb la vida, recomana tractar de fer coses que generin plaer: “Sentir plaer ens manté psicològicament vius, i l'espècie també ho manté el plaer! La diversió també és necessària, ara igual pots aconseguir-la d'una altra manera, però aconseguir-la, no la deixis de costat”. En un moment en el qual la societat en general s'ha expandit amb escreix, ha recordat l'exercici que posa als depressors: “Abans què t'agradava fer? Perquè això és el que has de fer, dues vegades per setmana. Però diuen ‘Però no li trec el plaer que li treia abans’, d'acord, però és igual. Perquè aquest exercici no és ara mateix per a donar-te plaer. Però en aquest fet, vostè el tornarà a prendre”.

Recalca la necessitat dels rituals: “Si no fos per les estacions, sense rituals ni festes és una sensació que sempre estem igual i això ho desvitalitza. Psicològicament són molt importants els ritus, perquè tots els rituals tenen un sentit, posen alguna cosa en valor i són fites per a passar d'una fase a una altra. Les festes també són per a això: per a sentir que estem vius i que el temps no es passa en va”. Quan en lloc de les festes patronals s'han fet coses molt senzilles, molta gent ha pensat “per a això no val la pena”, però Alicostes no està d'acord: “Així es diu, però sí, però és millor fer alguna cosa”. Tenint en compte la importància de la vida comunitària i l'estimulació social en el benestar i desenvolupament de les persones, Aliscostes assenyala que les mesures posades en marxa en alguns moments i contextos per a la cerca del “risc zero” han tingut un impacte negatiu en les poblacions més vulnerables: “Per exemple, en molts pobles durant l'estiu no s'han fet colònies obertes, la qual cosa ha provocat que els nens que ja estaven socialment compromesos s'hagin quedat encara pitjor. Alguns recursos, com els centres de dia per a persones amb discapacitat cognitiva o problemes de salut mental, s'han tancat, amb el que això suposa per a aquestes persones i els seus familiars. Potser era necessari adoptar mesures de manera ràpida i sense excepció, però a partir d'ara serà necessari posar en balança el nivell de risc i el benefici, i adoptar les mesures necessàries per a donar continuïtat a aquests recursos. A més el risc zero no existeix".

Equilibri i tensions

Al desembre es va organitzar en Altzo una taula rodona sobre pandèmia en la qual van participar dos metges, una psicòloga (el propi Alicostes) i un granger. “En aquesta taula es va explicar la relació i la tensió entre salut mental i física”, ha recordat Murua. Com hem vist, el psicòleg Alicostes va explicar que la vida popular que s'està fent en Altzo és molt important per a l'equilibri de la persona. El metge de l'UCI els destacava “sí, però esperi, encara no”. “I entre el públic també hi havia dos pols d'aquest tipus”, recorda Uriarte. Alicostes ha valorat el tema i el treball en equip: “No hi ha res com compartir per a llevar la por, conèixer els pensaments dels altres, veure el que fan els altres... aquestes coses són les més importants per a treballar la por”. El pitjor d'aquesta pandèmia és “veure les relacions socials com a enemics”, per a ell: “Això és molt dolorós. No crec que es vagi a mantenir, però potser sí”.

Murua confirma la iniciativa d'Altzo: “Nosaltres hem apostat per aprofitar les oportunitats que tenim al nostre país, convençuts que manteníem aquest equilibri. I els resultats ens ajuden a dir que ho hem fet bé”. En molts pobles l'activitat dels col·lectius s'ha alentit considerablement, en Altzo no ha estat així: “El grup de dones està més actiu que mai. Els joves també tenen la seva fortalesa, la Comissió de Cultura s'ha renovat i rejovenit d'edat... Afortunadament és un poble actiu”. En això també influirà el fet que durant tot l'any s'hagi apostat per l'organització d'esdeveniments.