El projecte Basque HydroguCorridor (BH2C), impulsat per la multinacional energètica Petronor – Repsol, el president de la qual, Emiliano López Atxurra, en substitució de Josu Jon Imaz, té com a objectiu crear al País Basc un “ecosistema de l'hidrogen” que permeti avançar en la descarbonització dels sectors de l'energia, la indústria, els serveis i la mobilitat. El gran projecte no, el següent: 1.300 milions d'euros d'inversió fins a 2026, 1.340 ocupacions directes i 6.700 ocupacions indirectes nous, 20.000 tones d'hidrogen produïdes a l'any, 1,5 milions de tones de CO2 emeses a l'atmosfera a l'any…

El benefici que l'hidrogen ha d'aportar al món és tan evident que en aquest País Basc, que també organitza processos participatius per a decidir els colors de les parets d'una casa de cultura, els ciutadans ens han ficat al tren de l'hidrogen fascinant sense necessitat de debats amplis. No és una qüestió exclusiva de la CAPV, sí que és cert que hi ha una gran part dels fons Next Generation EU que la Unió Europea ha organitzat per a superar el desastre econòmic provocat pel COVID-19.

PER A VERD LES MULTINACIONALS GRISES

Irune Lassa, en la seva sèrie d'articles del passat 21 de febrer en el periòdic Berria, ha explicat les expectatives de molts científics, companyies d'energia i autoritats que decideixen estratègies públiques al País Basc en l'hidrogen. Atès que la Unió Europea s'ha imposat l'any 2050 com a termini per a aconseguir l'objectiu de “emissions zero de carboni”, de manera que l'escalfament del clima es mantingui a 1,5 °C, tal com recull el Tractat de París, la transició dels combustibles fòssils als renovables ha de reduir-se en velocitat, ja que es passaran 30 anys a l'aire. Avui dia, en les activitats que mou el petroli, la principal opció és utilitzar l'electricitat per a “descarbonizar” l'economia, però com no es poden dur a terme totes les activitats econòmiques amb electricitat, s'ha decidit que aquestes poden mobilitzar hidrogen.

Però quin hidrogen? Hi ha hidrogen ‘gris’ que les indústries contaminants aconsegueixen en els seus processos a partir del gas natural o l'amoníac, com el fan Petronor en Muskiz i Electroquímica en Hernani, però emetent diòxid de carboni a l'atmosfera. També hi ha hidrogen ‘rosa’, que es pot produir a partir de l'energia nuclear, que sembla ser que França, plena de nuclears, vol reforçar per a aquestes dècades de transició.

I, finalment, hi ha hidrogen ‘verd’, hidrogen extret de l'aigua (H₂O) desoxigeno (H2) amb altres fonts renovables, sense emissions de carboni… en teoria. Amb l'hidrogen verd tindríem un combustible inesgotable que, encara que es generés amb energies renovables molt allunyades, com a molins de vent, plaques solars, centrals hidroelèctriques, etc., es podria obtenir fàcilment, superant molts límits de xarxes i bateries elèctriques.

Quina part de l'economia total que avui es mou amb combustibles fòssils podria mobilitzar l'hidrogen verd per a 2050? En opinió dels més optimistes, podria cobrir el 24% de la demanda energètica total. El 18% de les estimacions de les grans companyies mundials que conformen l'Hydrogu-Council. Segons l'Agència Internacional d'Energies Renovables IRENA, l'hidrogen verd pot cobrir entre un 6% i un 7% de la demanda en 2050.

No obstant això, la Unió Europea ha considerat l'avanç de l'hidrogen verd com un repte estratègic. Per a l'any 2024 pretén aconseguir una capacitat de sis Gigavatios per a produir un milió de tones d'hidrogen a l'any en electrolizadores, infraestructures que constitueixen el primer pas en la generació d'hidrogen eliminant l'aigua. Per a 2030 es pretén aconseguir una potència de 40 GW en electrolizadores, mitjançant la producció de 10 milions de tones d'hidrogen a l'any. Per a això, la Unió Europea té previst realitzar inversions entre 180.000 i 470.000 milions d'euros fins a 2050.

Arribats al País Basc, molts dels projectes sobre hidrogen organitzats es troben dins del País Basc Next del Govern Basc i competeixen per estar entre els seleccionats per la Unió Europea en la primavera de 2021. La major part de les inversions es destinen a la recerca i prototipatge per a la recerca i demostració de noves tecnologies i procediments. La seva posterior conversió en productes i línies de negoci es veurà més tard. Tanmateix, necessiten grans inversions per a emprendre, i per a això reivindiquen la inversió pública.

Petronor, líder del Corredor Basc de l'Hidrogen en la CAPV, branca de la multinacional espanyola Repsol, ja està fabricant hidrogen gris utilitzant gas natural i fons europeus per a abordar l'hidrogen verd a partir de la pròpia refineria de Muskiz, mitjançant la construcció d'electrolizadores de 100 Megavats i la producció de combustibles sintètics “carboni neutres” amb CO2 recuperats en Muskiz.

La multinacional Iberdrola i l'enginyeria de Zamudio, Iberlyzer, són una altra companyia que busca diners públics per a l'hidrogen per a fabricar electrolizadores. Els electrolizadores són la clau de la competitivitat a preu de l'hidrogen verd i la Unió Europea té un interès especial en el seu desenvolupament. Tecnalia, el principal centre privat de recerca de la CAPV, també competeix en el mateix camp.

Nortegas, branca de la multinacional espanyola en Boroa (Amorebieta, Bizkaia), produeix avui energia elèctrica cremant gas natural i vol obtenir subvencions per a la producció de 1.500 tones anuals d'hidrogen verd. Comporten, a més d'un nombre d'inversors internacionals, l'enginyeria Bizkaia Energia i Sener, que va dissenyar la central nuclear de Lemoiz i la incineradora Zabalgarbi. Perquè el jove lector sàpiga, en 2022 es compliran 20 anys des que els veïns d'Amorebieta van votar en referèndum a favor de la no construcció d'aquesta central en Boroa… sens dubte, com després s'ha vist.

Al costat d'aquests tres gegants especialitzats en la producció d'energies fòssils, dos grans consumidors d'energia també volen ser líders en l'hidrogen. CAF, una companyia ferroviària ja multinacional creada en el Goierri guipuscoà, està interessada en l'ús que l'hidrogen pot tenir als trens, sobretot en aquells en els quals l'electrificació és massa cara, i en els autobusos, en els quals competeix a través de la seva filial Solaris.

La patronal Adimde, que agrupa la indústria marítima de Guipúscoa i Bizkaia, també vol jugar en la lliga de l'hidrogen. És més, segons els seus responsables, la drassana Balenciaga ja ha començat a fabricar vaixells moguts per l'hidrogen.

HIDROGEN AFRICÀ

Enric Juliana, periodista català que atorga especial credibilitat a les fonts del Partit Nacionalista Basc, resumeix en el diari La Vanguardia la nova febre basca per l'hidrogen de la manera següent: “La producció d'hidrogen verd és el principal imperatiu estès per la indústria alemanya per a poder descarbonizar sense necessitat d'energia atòmica, una de les principals forces franceses (… ). Basque HydrogCorridor, és la producció espanyola d'hidrogen verd que Petronor -Repsol ha escrit amb el suport actiu del Govern Basc”. Descarbonizar l'economia amb un combustible nou, eficient, barat, net i inesgotable. Aconseguirà tot això l'hidrogen verd?

Un altre dels experts que més d'una vegada hem portat a les pàgines d'Argia és el físic Antonio Turiel, que treballa en la universitat i en el Centre Espanyol de Recerques Científiques (CSIC). En el blog The Oil Crash ha explicat llargament les incapacitats de l'hidrogen per a aconseguir aquests objectius, així com per a treure a la llum una jugada que està darrere d'aquesta aposta.

En primer lloc, l'hidrogen no és la font d'energia, per exemple, per a obtenir aquest H2, cal gastar energia real, per la qual cosa no té sentit que altres energies que ja estan disminuint es dissipen en la producció d'hidrogen, almenys de manera massiva. D'altra banda, existeixen uns altres “problemillas” de l'hidrogen: per a poder mantenir-ho a alta pressió necessita recipients gruixuts i carregats, oxiden excessivament els tubs per a poder utilitzar la canonada de gas natural, tenen una eficiència molt baixa en els cotxes, requereixen metalls escassos com el platí en les piles per a poder utilitzar-los en els mitjans de transport, etc.

Si tot això és així, a què ve aquesta febre de l'hidrogen? I per què es parla tant del tren d'hidrogen? La clau –diu Turiel– està en la central hidroelèctrica que s'està construint en el riu Kongon Inga amb la intervenció d'Alemanya. Aquest embassament serà colossal i produirà 44 Gigawatios, el major embassament del món, el doble que el de les Tres Foces de la Xina. La indústria alemanya i el govern han reconegut l'objectiu de portar a Europa l'hidrogen verd produït per hidròlisi.

Com? Es portarà amb tren molt més ràpid que amb vaixell –l'hidrogen produït avui al Congo podria arribar a Alemanya en dos o tres dies, i a Àfrica, al no existir una xarxa ferroviària electrificada, cobra sentit moure's per hidrogen–. “Per tant –diu Turiel– ja sabeu, aquesta qüestió tan moderna del tren d'hidrogen cobreix en la base una història molt més antiga i fosca: el colonialisme, en aquest cas l'energètic. Viatgem a Àfrica per a retirar els seus últims recursos, les energies renovables. Però aquests que dissenyen plans no són conscients que la capacitat de tot Àfrica en les renovables no serà suficient per a satisfer el malbaratament energètic europeu actual”.

Espanya, i entre ells el País Basc, tenen un paper especial per a jugar i és el subministrament d'Europa fins a l'arribada de l'hidrogen africà. Espanya ja genera més electricitat de la que pot consumir i el consum s'està reduint des de 2008. No obstant això, cada vegada s'exigeixen més permisos per a la implantació de centrals eòliques i fotovoltaiques a Espanya. Aquesta contradicció pot explicar-se per la fam d'energia que té Europa. Apostar per l'hidrogen verd com expliquen els problemes que té França amb les seves centrals nuclears.

Les companyies energètiques espanyoles, que rematen Turiel, preveuen grans beneficis al plantejament del nou Pacte Verd Europeu “per això protegeixen cegues l'hidrogen verd amb totes les seves parafernàlies. (…) L'hidrogen verd per a la resta d'empreses i ciutadans espanyols és una aposta que condueix al fracàs, almenys en aquesta escala i organitzada amb aquesta fi”.

PER A CONTINUAR CONSUMINT IGUAL

Ugo Bardi, químic i expert en crisi energètica, autor d'un Larrun d'ARGIA, ja en 1980 treballava en la recerca de l'hidrogen en un laboratori de Berkeley en el grup de treball per al desenvolupament d'un munt de combustibles que és el centre de la nova tecnologia, vint anys abans que Jeremy Rifkin publiqués el seu llibre The Hyidrogas Economy. Bardi ha vist l'hidrogen ballant en la música de les diferents crisis petrolíferes des de 1980, amb el primer xoc petrolífer en 1980, després de la primera guerra en el Golf Àrab, quan en 2001 es va produir l'atac de les Torres Bessones de Nova York..., i cada vegada s'encenia la fascinació de l'hidrogen i desapareixia de la premsa quan l'or negre torna a ser barat. No obstant això, després de molts anys treballant en la tecnologia de l'hidrogen, Bardi també s'ha resignat i explica que els principals problemes tècnics que no havien estat resolts fa 40 anys segueixen suspesos per a l'hidrogen. Recentment ha escrit en el seu blog “El frau de l'hidrogen: el reconeixement d'un ex hidrogenista”.

Diu el següent: “La ‘economia de l'hidrogen’ és com un zombi, i abans que s'acabin una vegada i una altra, torna de nou. L'hidrogen enlluerna a la gent, perquè li ho venen, que és el que ens donarà la manera de continuar fent tot el que hem fet fins ara sense necessitat de sacrificar res i de canviar res. Desgraciadament, la realitat no és una pel·lícula de Hollywood i la moneda té el seu revers. L'hidrogen és una fantasia que ens impedeix posar en marxa veritables innovacions per a eliminar combustibles fòssils del conjunt de les energies”.