El Mercat ambulant, que se celebra cada dilluns a la tarda durant hora i mitja, s'està organitzant conjuntament entre Azoka i l'Associació de Veïns i Veïnes, i han contat que des del principi Behemendi els ha ajudat molt en la creació de la fira. I volen aprofitar aquest espai d'un mercat que neix i s'estabilitza de manera natural per a donar cabuda al moviment popular i a altres agents: “La suma està sent bonica. Molts dilluns ha estat aquí el material d'Euskaraldia, contra la dispersió, el lloc de l'arxiu històric Gordegia, el sindicat d'inquilins en les últimes setmanes ha ocupat el seu lloc... Quan els actes que ens uneixen en l'espai públic estan perdent, és un punt de trobada referent”, expliquen els veïns i veïnes que porten la iniciativa de la fira. “S'ha creat una placeta i un pla per a estar amb la gent. La gent ve a comprar però parla amb un veí i amb l'altre”. I afegeixen: “El Mercat ambulant és, entre altres, un exercici pràctic d'apoderament de la ciutadania i de les comunitats”.

Estan satisfets perquè el barri respon a les diferents necessitats que tenia durant anys i al mateix temps s'estabilitza el consum: “La nostra por inicial era això, l'emoció de les primeres setmanes, però no ha estat així i els veïns han estabilitzat l'hàbit de comprar. Els productors de mercaderies ho venen en gran quantitat. Fins i tot en els quals ha fet mal temps, la gent ha vingut”.

Claus de l'èxit

Durant hora i mitja hem vist als veïns movent, buscant productes setmanals, parlant dels uns i els altres. En les taules apareixen les mercaderies seleccionades, poques i bones, així com les que serveixen directament de la furgoneta. El mercat compta amb una estructura de posada i retirada ràpida, sense pompons, però molt eficaç. És evident que els veïns també venen a comprar directament sense despistar-se.

S'ha consultat a l'organització sobre les claus de l'èxit: “És la suma de moltes coses. La qualitat del producte, la relació directa amb el productor: ja saps el que menges, d'on ve... en aquesta relació, està despertant la consciència de l'alimentació”. També expliquen que el confinament ha deixat la seva petjada: “En el confinament era i s'ha mantingut la cita del dilluns, època en la qual molts ciutadans van reflexionar sobre el model de consum”. També han explicat que la labor de sensibilització sobre l'alimentació que han realitzat els grups de consum al llarg dels anys ha donat els seus fruits. Hi ha tres grups de consum molt estabilitzats que arriben als 75-100 llars d'Egia, “i hi ha altres dos grups de consum més”.

Estan contents perquè els ciutadans que venen a la fira no són només els que es troben en totes les salses: “Comença a venir gent diferent, i això és un gran assoliment”. Fins ara han obert la convocatòria a través dels grups del barri, però tenen la intenció de buzonear aquesta iniciativa en el barri, “perquè encara molts no el coneixen”.

Mirant al futur

Des del mes de setembre se celebren fires especials en les quals participen altres productors, venent vi, sidra, formatge.

Les compres també es realitzen en grup a través de xarxes com l'aportació de taronges ecològiques de València, llegums ecològics de Navarra... “La nostra intenció és anar més enllà, treballar la consciència dels patrons de consum a llarg termini. També ens agradaria col·laborar amb els comerciants locals per a impulsar el consum local”. Partint de l'alimentació, observen la possibilitat d'ampliar l'àmbit de les acte-propietats: sobirania energètica (Goiener), tecnologia (Izarkom)...

En el barri hi ha molts grups que volen fomentar la seva presència en el mercat: per exemple, els membres de la tertúlia literària van organitzar un intercanvi de llibres en l'última fira especial. “També volem donar cabuda a aquesta mena d'activitats, no volem que el mercat sigui una cosa que només organitza un grup de fires, sinó que els moviments socials tinguin un lloc. La fira també s'està convertint en un referent per a això”.

Però diuen que van “a poc a poc i natural” amb un somriure, “sense forçar ni cremar. L'objectiu principal és mantenir-lo i fer fires puntuals”. Estan contents perquè la gent està afegint en el dia a dia: “Amb la participació de cadascun en un treball determinat, la petita estructura s'estabilitza i es reforça. I quan es demana ajuda, la gent del barri respon, i això dona força per a avançar. La fira ha despertat la il·lusió”.

També disposen d'un llistat de peticions a l'Ajuntament per a reforçar la infraestructura per a oferir les condicions més adequades als productors.I en la fira s'està treballant en el projecte de promoció de joves consumidors i dones productores.