M'ha pres un llibre d'una mica més de 300 pàgines i m'ha donat un granet de sorra. Últimament estic estret de temps i em dona mandra tenir un llibre llarg que no sé si m'agradarà. No obstant això, té una pell atractiva, té colors cridaners i sembla que el llibre m'està cridant.

He començat a llegir el llibre i m'han enxampat ràpidament els prejudicis: pot ser per als més joves? Llegiré el llibre de l'institut? Jo ja he llegit aquesta història... Aquest tipus de pensaments han pres el meu cervell i estic convençut que a alguns de vosaltres també els pot passar. No obstant això, he tingut dues sentències suficients per a llegir el llibre, per a menjar.

El llibre ens compta el període comprès entre gener de 2011 i febrer de 2015. Entre totes dues dates notarem grans salts de temps i amb el pas del temps anirem veient els canvis de vida dels protagonistes. Marianne i Conell són els personatges que les emplenen. Veurem créixer. Recordarem com vam créixer i creixerem amb ells. Com a lector m'ha passat una cosa especial: en arribar a les últimes pàgines m'he oblidat que al principi del llibre estaven en l'institut. És a dir, el llibre, els personatges, m'han portat. M'han portat al present. El que m'ha passat com a lector ha donat la pista al crític: els passatges que ens compta per a expressar el pas del temps són adequats.

Marianne, Conell i tots els altres són gent molt normal. Fan coses quotidianes: despertar-se, dutxar-se, escalfar el cafè, posar-se en pell, anar al col·legi o a la universitat, beure, estar amb els amics, enfadar-se... Però a mesura que avança el llibre veurem les anomalies de cadascun: dubtes, dificultats de comunicació, falta de valentia en la presa de decisions, pors i vergonyes personals. Aquesta anormalitat fa als personatges reals i carnals. És clar que tenen un món interior ampli i profund.

És un relat de gent anormal que viu amb normalitat. A aquest fil se'ns compten infinitat de subtemes que, encara que no tenen importància en el desenvolupament de la trama, li donen càrrega. És violent, dur, profund, però escrit amb fluïdesa, afecte i afecte, des de la boca dels personatges que volen ser adults i normals. Com tots, de la mà de nens i anormals.

Excel·lent aportació al basc en la ploma d'Irene Aldasoro.